Category Archives: Poemes sobre la bellesa

Infinita

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Un aire meravellós
em fa retornar a la vida,
ve onejant, rasant, fregant,
renta de suor i calitja.

S’acosta a la terra ferma
seriós, profund, sensible,
va esculpint els sentits, pell,
fent-me com ell infinita.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa

Vent

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

Giambattista Tiepolo

El meu referent
és la solitud
en aquests carrers
sensuals del vespre,
en un riu de vent
que és un mític déu.
Ve de l’infinit,
sol com jo mateixa.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la solitud, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa

Goig de la tarda

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

Una tarda d’octubre, el vestit, seda i flors,
la tendresa a les puntes de dits, llavis, al cor.
L’aire em fa voleiar l’amor alçant faldilles,
fregant ferm i suau el meu cos d’ofert viure.

M’acarona indolent i seductor em captiva
sota un cel primordial, entre els arbres que vibren.
Vaig acariciant amb l’esguard tot el cicle
de natura en el goig de la tarda infinita.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa

Estiu luxós

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

En aquest estiu luxós
d’arbres i plantes felices,
de flors que rompen en fruit,
de nius d’ocells que refilen,
jo soc una dona plena
que no es pot creure tan rica,
embriagada entre el sol
i la seva ombra magnífica.
Un cel d’un blau esplendent
tot lluent, sense una volva,
amb un vent vivificant
de tots sentits obrint portes.
Senzilla sumptuositat
de les tardes de promeses
del nostre món encantat
que de nit la lluna encensa.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars

Dia

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

Un dia sense esma
-diumenge radiant-,
el cor no bombeja,
el cos s’ha apagat.
No sé què no rutlla,
si és depressió,
el sol que m’inunda
no fa propulsió.
Salvaré aquest dia
donant-li valor,
amb fets que em motivin,
sens fer gran esforç,
arrelaré a terra,
en faré redós,
i atendré, polida,
uns dies millors.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes del temps, Poemes sobre la bellesa

Temps deslligat

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

És una hora incerta, fora de tots hàbits,
sense col·locar al corrent de vida,
em caldrà gruar amb aquest temps flàccid,
les balderes hores informes, sens mida.

Sense cap topall on arrecerar-me
en el gruix de temps amorf, deslligat,
hi he de clavar recte bastió que aguanti
sentit i carcassa, sòlid, vertical.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes del temps, Poemes sobre la bellesa

Tanta riquesa

Posted on 5 Març 2025 | Deixa un comentari

Tanta riquesa i bellesa,
tanta sensibilitat,
amb l’ànima temperada,
es pot fruir, es pot copsar.

Hi ha la saviesa intrínseca
de què és el món, la veritat.
Sols ens salva la delícia
de saber rebre i donar.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes sobre la bellesa

Continents

Posted on 5 Març 2025 | Deixa un comentari

He tornat al meu món més ferma i reforçada,
situada en el temps, més conscient i sana.
Sense tancar-me a res, la perspectiva ampla,
els passos que he de fer, un darrere de l’altre.

Un ésser retornat després de proves àrdues,
un peix que ha canviat per un oceà el mar,
un medi aliè i abrupte, un xoc descomunal
on s’ha anat capbussant fins a trobar-ne l’ordre

i ha anat desllorigant la bellesa i la ruta.
I m’he ressituat tornada al continent
-quin viatge tan llarg- on tinc vida i espurna.

Del tot m’he deslligat, he aplegat fortalesa,
i tinc nova consciència del meu valor, alçat,
que sola he empunyat en una altra biosfera.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la llibertat, Poemes sobre la bellesa, Sonets

Puntades i embastades

Posted on 5 Març 2025 | Deixa un comentari

La meva vida es mou sense cap cosit ferm,
tan sols se sosté amb puntades i embastades.
Deu ser la meva tria, sense ni adonar-me’n
de no lligar res fort, discórrer amb molts pocs marges,

d’anar a allò més profund amb res que m’engavanyi,
d’estendre’m cap al món, de planejar viatges
en què sola faig ruta, fadada i confiada,
allà on només em guia el meu sentit i tacte.

També aquí visc així, a aquesta meva terra,
i profuses vivències les prenc com les riqueses
amb què em genero al món, amb què en faig consistència.

I amb plena llibertat, la porta sempre oberta,
faig els camins senzills, cercant les descobertes
que amb un cosit lligat arribaria a perdre.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la llibertat, Poemes per a dones, Poemes sobre la bellesa

Etiquetat

Esqueix de notes

Posted on 5 Març 2025 | Deixa un comentari

S’eleva una rosa
aquest Sant Esteve,
roja, esponerosa
de bellesa ardent.

Els pètals són tendres,
premuts en poncella,
i l’olor amb què ens lloa
és goig que desprèn.

Duu un pentagrama
d’esvelts, lleugers signes,
notes musicals
enllaçant les síl·labes

d’un poema ric
que canta la nit,
on el fred despunta
i un geni hi fa espurna,

i un cor de nens canta
com la nit brollava
d’un esqueix de notes
de rosa naixent.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de Nadal, Poemes per a nens, Poemes sobre la bellesa