Dissolt en el gran magma
que és la ciutat meva
avança dòcilment
la teva espatlla bruna,
*
el cabell atractiu,
deliciós, pentinat,
lligat molt tendrament
en una fràgil cua.
*
Vetes d’argent el llisten
tot sencer de beutat
i tots els teus suaus trets
de beutat l’acompanyen,
*
home de cos de mel
amb el pit setinat
de pigues i de cel,
de dolçor i abraçades.
*
Entre els petits carrers
de Barcelona antiga
que van a obrir-se al Born
on tens la teva cambra,
*
respires, passes, vius,
flueixes i camines,
t’asseus en els cafès,
rere finestres clares.
*
Jo tinc damunt de tu
el meu mirar que encises,
i el meu amor sencer
et sotja a cantonades
*
per poder-te’l mostrar,
i viure’l, i oferir-te’l,
com l’amant que t’ofrena
allò que a mi em regales.
*
Plaer del teu encís,
que s’emmiralla en lluna,
nacre en la nit lluent
que estatja la delícia,
*
sostenidor del món
damunt d’espatlles pures
on cau el teu cabell
íntim, d’olor de vida.
*
La teva mà em porta
sota el dia que esclata
i a cada cantonada
em beses i em captives
*
i a la cambra amb llençols
que jo vaig regalar-te
em cerques altre cop,
immens, per oferir-te.
*
Per la meva ciutat,
que roda ensomniada,
t’atures un moment
per veure’n el somriure
*
i em cerca el teu esguard
al pòsit que ella guarda
de quan tu i jo anem junts,
i lluu com la celístia.
*
I jo vinc a buscar-te
d’amagat, entre llunes,
la teva bicicleta
em fa constant de guia,
*
tu sempre bru de sol,
de sal de mar, d’escuma,
de joventut d’esclat
que voldré mentre visca.
*
I va rotant el temps
dòcilment, passa a passa,
damunt la Barcelona
que tendrament habites
*
i em tindràs sempre a mi
―qui d’amagat et guarda―
abrusada d’amor,
mentre et retinc per vida.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 