G. B. Nerly
Els nostres petons
van quedar tancats
en la volta de la nit, doblec de temps
desat per la matinada,
perdut en l’infinit,
ancorat a la xarxa
que mai no rescata res,
que no em deixarà trobar-te.
Olor de fonda passió
que no va arribar a copsar-se.
Així els nostres petons,
aquella trobada opaca,
així el cercar-nos pels racons
en espera de l’alba.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes del temps, Poemes ombrívols, Poemes per als homes
La teva ardorosa cabellera
en mi s’escampava,
sacsejant-se.
Vam temptejar el pany
amb clau molt fina,
la porta del cancell
s’obria,
enlluernant-nos.
Vaig tocar
la bellesa primera
les ales del matí,
el nocturn pòsit,
i enlairant-nos enllà
en llençols tendres
em va tornar el valor
i el goig
i el somni.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de l'esperança, Poemes per als homes
El temps porta espurnes d’or
a la teva pell colrada,
quan passes lleuger i suau
caminant cap a la platja.
Carn molsuda, llavi ple,
pit per nodrir nits en vetlla,
malucs que no tenen fre,
ulls que lluen com lluerna.
I topants agosarats
sota la bermuda encesa
que tothora fa fimbrar
la llum que lluu i enlluerna.
T’espera entera la mar,
la seva mullena fresca,
i ma vida amb el neguit
sempre de tornar-te a veure.
Home que atures l’alè
i fas petges a l’arena,
que no esborra cap embat
de la mar que et sent i serva.
Sospeses la immensitat
que prest ve a omplir-te d’estrelles,
i s’agenolla al teu pas
la dolçor de l’hora quieta.
Radiant formosor que escampes
i arriba amb la melangia
per l’art del teu cos daurat
que és escultura infinita.
Pel teu cos i viure lleu,
que desvetlla l’alegria,
i somou tot el desig
de la dona que en mi vibra.
De la dona que amb tu neix,
com el cel, el mar i el dia,
i que saps que ets llunyà, igual
que la quimera que em guia.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per als homes, Poemes solars
Soc una tal dona
que espera els teus llavis
sense cap promesa,
les mans que descorden,
els petons que cremen,
i s’atura amb tu
en el temps que es dreça
un fugisser instant,
fruït ja per sempre.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes del temps, Poemes per als homes
P. A. Renoir
On trobaré el ballador
per anar de Festa Major,
en la xardor de la nit
ignota entre la fragància.
On trobaré el ballador
sota els fanals de colors,
la lluna a dalt commoguda
per l’alegria arborada.
On trobaré el ballador
d’ulls intensos i amarats
de l’estiu viu i endinsat
bressolant-nos en l’ardor.
On trobaré el ballador
que em faci encara més bella,
que en la nit dugui abrusant
la intimitat del seu ésser.
Sóc l’estrangera
que et va triar una nit,
jove i polida
com si just estrenada,
amb el neguit
del teu pregon encís,
menant-te a un mar
de càlida lluna alta.
Tan bella la teva aura,
captivadora,
plena de lluïssor
tendra, entranyable,
que enllà del teu cancell,
penetrant l’ànima,
abocaves en mi
cavalcant l’alba.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per als homes, Poemes solars
Fas sempre espurnejar
el temps que estic amb tu,
que fa estela en el temps
que segueix en trobar-te.
Lluu la nit i retinc
el teu tast, la fragància,
i un neguit a la pell
del teu ésser intacte.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per als homes, Poemes solars
Recordes com t’estimava?
Amb les mans buides de tu
sota una renglera d’arbres.
Era quan moria el dia
i la nit vibrava, intacta,
i les teves mans, com fulles,
seques queien, i marxaves.
Jo era l’empremta de tu
i tu en la nit fulguraves.
La nit, cegada de llum,
vivia sense hostatjar-me.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la solitud, Poemes per als homes
No hi ha cap lloc per a tu
al terra de la ciutat mullada
per la pluja de febrer.
Persistent cauria
sobre les teves espatlles pures,
sobre el teu cabell indefens.
Repicaria tristament
al llautó ja foradat de la teva ànima
llançada entre les despulles.
Faria bassals al teu voltant,
entorn el teu espai d’àngel caigut
abandonat a la tempesta.
I en un riu de temps malmès
naufragaries als obscurs tossals
d’una mar tenebrosa.
Però no hi ha cap lloc per a tu
al llindar de la ciutat trencada,
sota la pluja tèrbola d’hivern.
Només una senzilla mà
que segueix segant el blat
i polidament te n’ofereix.
I et duu una plata de cireres,
i et retorna al temps de parres altes
amb el seu sosteniment d’amistat ferma.
Publicat dins de Poemes per a P., Poemes per als homes
Va confluir en tu l’exuberància
que els déus benefactors van aplegar,
columna d’una força oceànica,
ferma estàtua que vida va agafar.
Amo de les passions abruptes i humanes
en la mar més ardida vas orsar,
dret al vent davant les maltempsades,
fet de pluja, d’oratges, de brau mar.
I un dia a la platja on recalares
sota el sol jo també havia avarat
i vam tastar-nos el foc i el coratge,
i vam saber que junts no havíem de naufragar. Continua llegint
Publicat dins de Poemes per als homes
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 