Category Archives: Poemes per als homes

Peixets de plata

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Fulgura de ple el teu cos

en la llum del carrer estret,

el cabell negre, nuat,

les espatlles imponents,

el cos molsut i fragant

i el teu perfil pur d’un déu.

Antany havia estimat

el teu misteri imposant,

i t’havia pertanyut,

t’havia dut de la mà.

Llavors havia arribat

a arrels profundes de tu,

al teu cos essencial,

intens jardí ple d’estrelles.

Llavors, en el temps tancat,

anava amb tu a tot arreu,

i tu et deixaves guiar,

i eres col·legial, amant,

noi del tot enamorat

duent-me els llibres i carpetes.

Però mentre fèiem l’amor

peixets de plata afamats

devoraven amb passió

fulls del llibre que escrivíem,

aquell volum que és absència,

abandonat a la tarda

del carrer estret on t’espio

sense esperança, callada.

************************************************

Fulgura de ple el teu cos en la llum del carrer estret,
el cabell negre, nuat, les espatlles imponents,
el cos molsut i fragant i el teu perfil pur d’un déu.
Antany havia estimat el teu misteri imposant,


i t’havia pertanyut, t’havia dut de la mà.
Llavors havia arribat a arrels profundes de tu,
al teu cos essencial, intens jardí ple d’estrelles.

Llavors, en el temps tancat, anava amb tu a tot arreu,


i tu et deixaves guiar, i eres col·legial, amant,
noi del tot enamorat duent-me els llibres i carpetes.
Però mentre fèiem l’amor peixets de plata afamats


devoraven amb passió fulls del llibre que escrivíem,
aquell volum que és absència, abandonat a la tarda
del carrer estret on t’espio sense esperança, callada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes, Sonets

Lletra de tango

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Al bar tot ho tenyia la teva olor de tango,
aquell rostre llunyà bellíssim com un àngel,
la lleu llum expandida de llunes enllaçades,
la música de jazz, ardent, fluent com aigua.

La seda del cabell s’estenia a l’espatlla,
imponent el posat i la camisa blanca,
i l’escalfor del cos, i les mans de fragància,
i la planta sublim, que convencia a l’acte.

Aquella essa espessa que se’t formava als llavis
oberts com una rosa exòtica, mundana,
i l’aire remorós d’estrelles tan atlàntiques,

tan enlluernadores que encara avui esclaten,
entre l’astorament que va anar desvetllant-se,
aquell saber concís que eres sencer fal·làcia.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a P., Poemes per als homes, Sonets

Clausura

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Va passar el nostre temps

com gotes blaves de pluja

S’arrapen encara als vidres

i costen de marxar.

Darrere hi sóc jo, dreta,

a dins la teva cambra

que es va perdre per sempre,

igual que el teu cos ros,

la pell rosa i translúcida,

l’amor interminable,

encesos de tristesa

per la nit que arribava.

Tot aquell temps mullat

per la pluja i les llàgrimes,

l’olor blava del cel

i la brisa callada.

La teva cambra càlida

després la llarga escala,

l’edredó que ens colgava,

l’absolut que creixia

tan real que esglaiava

Una vida secreta

lentament s’imposava

al batec d’un sol cor,

que al teu llit bombejava.

Allà on no es pot tornar,

l’espai ja clausurat.

*********************************************

Va passar el nostre temps com les gotes de pluja,
 preses encara als vidres, i costen de marxar.
Darrere hi sóc jo, dreta, a dins la teva cambra
que es va perdre per sempre, igual que el teu cos ros,


la pell rosa i translúcida, l’amor interminable,
encesos de tristesa per la nit que arribava.
Tot aquell temps mullat per la pluja i les llàgrimes,
l’olor blava del cel i la brisa callada.


La teva cambra càlida després la llarga escala,
l’edredó que ens colgava, l’absolut que creixia
del nuat de tots dos, tan real que esglaiava.

Una vida secreta lentament s’imposava

al batec d’un sol cor, que al teu llit bombejava.

Allà on no es pot tornar, l’espai ja clausurat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets

Ombra

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Ja t’has perdut per sempre immers en el Raval

i voltes pels carrers on jo no puc trobar-te,

escapat dels camins que cada dia faig,

en horaris diferents, altres itineraris.

T’he perdut i sens tu torno a la solitud,

la tomba del meu llit sense alè ni escalfor,

els dinars sempre muts, la pobresa que és tot,

sense el teu cos cabdal, que era terra i fragor.

Perdut el teu vibrant, que és un estel que lluu,

camino pels carrers que un dia van ser nostres

i agafats de la mà fèiem cap al teu cau

elevat, prop del cel, on niava la coloma,

com un batent de llum, que ara s’ha fet sols ombra.

*****************************************************************

Ja t’has perdut per sempre immers en el Raval
i voltes pels carrers on jo no puc trobar-te,
escapat dels camins que cada dia faig,
en horaris diferents, altres itineraris.


T’he perdut i sens tu torno a la solitud,
la tomba del meu llit sense alè ni escalfor,
els dinars sempre muts, la pobresa que és tot,
sense el teu cos cabdal, que era terra i fragor.

Perdut el teu vibrant, que és un estel que lluu.

Lluny del teu transitar, amb l’esguard abatut,

camino pels carrers que un dia van ser nostres


i agafats de la mà fèiem cap al teu cau

elevat, prop del cel, on niava la coloma,
com un batent de llum, que ara s’ha fet sols ombra.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets

Forneja arter

Posted on 20 Desembre 2020 | 1 comentari

Tallo el granit de la greu nit

i llanço el crit, escot obert,

llavi reblert.

*

Des de la barra et miro, ardit,

l’esguard colpit, i dic paraula

de mig barjaula.

*

Et vull llepar tot el bell pit,

desig sentit, i a l’entrecuix

passar la cama.

*

Als llavis rics, molls de delits,

vull enfonsar fins a arborar

aquesta flama.

*

Vull xarrupar i coctelejar

saliva dolça, sabor d’escorça,

amb licor mascle.

*

Arrapa bé el meu pitram,

enfonsa al mig del meu palpís

dura armadura.

*

Per a això vull trobar de nit

un jovençà de cos gormand

que mengi pruna.

*

Burxa amb crostó, vessa sucor

en devessall fins al matí

quan canti el gall.

*

Endinsa’t bé, tusta’m la carn,

forneja arter, pren-me amb deler

fins a la sang.

****************************************************************

Tallo el granit de la greu nit i llanço el crit,

escot obert, llavi reblert. Des de la barra

et miro, ardit, l’esguard colpit, i dic paraula

de mig barjaula. Et vull llepar tot el bell pit,

*


desig sentit, i a l’entrecuix passar la cama.

Als llavis rics, molls de delits, vull enfonsar

fins a arborar aquesta flama. Vull xarrupar,

coctelejar saliva dolça, sabor d’escorça,


amb licor mascle. Arrapa bé el meu pitram,
enfonsa al mig del meu palpís dura armadura.
que vull trobar un jovençà que mengi pruna.

Vessa sucor en devessall fins al matí
quan canti el gall. Endinsa’t bé, tusta’m la carn,
forneja arter, pren-me amb deler fins a la sang.

1 comentari

Publicat dins de Poemes eròtics, Poemes per als homes, Sonets

Vida sola

Posted on 1 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Embolicada amb tu

com mai no he deixat d’estar-ho,

conscient de la nostra pèrdua,

infeliç i solitària,

cerco de trobar un camí.

Per la meva vida sola,

encara que amb mi et llevis,

amb el meu cos sense espurnes,

fins amb la carència buida

de la felicitat que has estat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a un home, Poemes per als homes

Saviesa

Posted on 17 Mai 2020 | 1 comentari

mans agafades parella

I al voraviu
de l’amor que es perfà
vivim de ple
la nostra gosadia.

Tardes ardents
fendint el temps fugaç,
deixant la marca
al nostre foc brunyida.

I renaixem
dins la saviesa, enllà,
de sol cremant,
d’intimitat bastida.

Mai res com tu
ni ningú més humà,
jo al teu caliu
de combustió i de vida.

1 comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la tarda, Poemes del desig, Poemes per als homes

Plantes fràgils

Posted on 18 Abril 2019 | Deixa un comentari

plantes fràgils 34890u

Plora la nit i la pluja sens tu
i els sentiments són plantes fràgils
exposades al vent. No saben que
la teva terra ja no els pertany,
que la seva força vital és
del tot vana. Creixen ingènues,
ben obstinades, desemparades,
promptes a sucumbir, clavades
en la teva absència. No saben que
no poden florir, que res no les pot nodrir,
que es trinxaran com nosaltres vers l’abisme.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols, Poemes per als homes

Morenor

Posted on 3 Juliol 2018 | Deixa un comentari

parella al llit noi noia home dona 340006

Llambrega la teva morenor
i fondo respira el ressò de l’aire.
Tòrrida nit
el teu sol fulgurant.
L’ull del temps,
tan atent,
et guaita absort
i embadalit es tanca.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per als homes, Poemes solars

Nacre pur

Posted on 11 Juny 2018 | Deixa un comentari

nacre436576780

Encalmo el mirar negre dels teus ulls
que porten el vellut als tous morenos dels teus dits,
i tinc consciència del teu cos d’embruix,
dels plecs que s’hi esdevenen, del teu cabell de nit.
Barcelona s’enlaira entre colors i llum,
i de la teva flaire s’aroma el trencadís,
i els balcons just s’aturen atrets pel teu influx,
i el carrer per on passes el recorre un neguit.
Tu escampes la gràcia del teu encant tot bru
atraient les estrelles al teu esdevenir,
i per allà on camines prodigues els conjurs
que com el nacre pur viuen per resplendir.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a P., Poemes per als homes