Salveu el so de la llengua vellutada
que floreix entre els vostres llavis tendres,
reneix en vosaltres cada cop la pàtria,
l’abast complet del sentit de la terra.
Sembreu a l’aire la vibració antiga
d’aquests parla que es desgrana clara
amb la llavor intacte de la poesia
que neix de dins vostre com lluna nostrada.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 