Category Archives: Poemes per a nens

L’arlequí de fusta

 

Aroma d’escorça
olor de pintura
riure dibuixat
innocència pura.
Les celles s’arquegen
com astres al cel
el vestit són quadres
de dolç caramel.
Amb els braços mous
la meva infantesa
els bombatxos són
reis de la pirueta.
El coll de gorgera
és la fantasia
que esponja el vernís
i el cloqueig del riure.
De la mà anem
a un país incògnit
tendre arlequí
que a mi em fas indòmit.
Contents, dins d’un somni
el temps sens mesura
cavalquem ben junts
al dors de la lluna.

Amor que no es glaça

dibuixprimerpremisantpetersburg

Primer Premi de Pintura d’un alumne
de l’Escola d’Art UGO Ussuriysk de St. Petersburg 

Vespre blau i gèlid de Sant Petersburg,
les cases nevades d’esponjosa nata,
un silenci ple hi és detingut
i entre l’aire estàtic el poeta avança.

El Neva és de vidre fins als fonaments
dels ponts sinuosos que, glaçats, el guarden
i lleons alats, dalt d’un escambell,
eleven a l’aire les ales daurades.

Palaus de colors, nata amb melmelada,
i un borrissol fi, treballat amb mànega.
Cauen volves lleus i el poeta passa
per ponts i carrers, fent-hi ziga-zaga.

Ve d’un salonet amb finestra ornada
per la flor de gel,amb neu per barana.
Allà hi té el llit, i una salamandra,
i un samovar vell on el te s’hi escalfa.

I una taula al fons, amb cadira clara,
on pren cada mos, on fa art de paraula.
On escriu l’amor roent que el traspassa,
on escalfa el cor, menant-ne l’oratge.

Somia un desig: que la dama que ama
li obri a ell el pit, li ofereixi entrada.
Molt a prop rebull l’estufa incendiada:
la musa ha vingut a escalfar-s’hi, alada.

I li ha dit, fluixet, dolça i retornada,
el poema ardent, que és per l’estimada.
I l’ha esperonat, aquesta vesprada,
a dur-l’hi ben prest malgrat la nevada.

Ell li ha dat un bes, el te fumejava,
se n’han pres tots dos amb llet ensucrada.
I ha sortit, valent, per carrers i places,
travessant el ponts de la seva pàtria.

El poema duu, calent, tant com l’ànima,
i un amor al pit que cap neu no glaça,
i el desig més viu de sentir a l’albada
que l’amor s’ha fos en una abraçada.

Fràgil, va endavant, el cel per teulada:
el seu anhel omple la ciutat nevada.

Revetlla

  estocolm focs artificials cap d'any

Damunt el mar ―negra nit―

els petards hi espeteguen;

el gest candorós d’un nen

encén la metxa i prest peten.

 

La cala, racó d’un món

on les barques balandregen,

un no res mostra els contorns

i en la foscor torna a jeure.

 

Palmerars de guspireigs

ens encisen les ninetes;

el nen se sent mag del món

i, feliç, mou la vareta.

 

Els seus ulls miren enllà

on estrelles s’hi condensen;

reietó de la nit, far,

crea llum d’astres celestes.

 

El mar s’encén de claror

un instant. Cau la tenebra

entre la qual s’hi ha fet lloc

un nen joiós, mag de festa.

 

La lluna, amagada a dalt,

ve a mirar per la finestra;

el nen la saluda amb l’art

d’un coet alt de conquesta.

 

L’aire suau de la nit

és il·lusió que espurneja,

i fa un goig fondo, infinit,

un nen fruint la Revetlla.