Category Archives: Poemes per a nens

El Pare Noel i l’ós

El Pare Noel s’ha vestit
amb robes de filigrana;
ve de lluny i riu joliu
amb la il•lusió a la mirada.

El seu ós, tan blanc com neu,
ple de bondat a la cara,
li ha ofert el seu llom calent
per travessar tot Finlàndia.

Han caminat les geleres
amb fanalet i campana
deixant petjades de porpra
damunt la catifa blanca.

L’ós és un ésser manyac
que per la neu s’enjogassa;
el Pare Noel, feliç,
balla i canta una corranda.

Els ulls de tots dos són blaus
com les estrelles llunyanes
que els veien passar de nit
i dalt del cel observaven.

El bon ós olora l’aire
i sent del món la fragància;
ara de lluny ja s’albiren
xemeneies i teulades.

Home de boscos polits,
el Pare Noel llenyataire
ve a parlar de pau als pobles
i a dur joia a totes bandes.

Davall el seu gran bonet
desa els noms de la canalla:
els duu xocolata amb gerds,
bescuits de mel i cor d’arbre.

I traient-se el guant de pell
que pels jorns de festa guarda
allarga la mà i, content,
a tot nen fa una moixaina.

Balla alegre el seu fanal
com si fos una crisàlide;
la campaneta d’or dringa
amb so de pluja encantada.

El Pare Noel somriu
enmig la terra nevada;
de la seva barba penja
l’estrella de l’esperança.

Ratolí Pitiminí

Content i rabent
et porto regals
quan les dents et cauen,
petitó estimat.

Mirant-te als ulls
intento esbrinar
què t’agradaria,
i ho vaig a buscar.

Sota del coixí,
ben embolicat,
amago a la nit
un regal triat.

Busco la denteta
sota del teu son
i l’agafo prest…
Ai, que ja et somous.

Que t’agradi, amic,
el dolcet present,
i avança en la vida,
i fes-te valent.

La patata

La patata, fina i llisa,
sempre fa de bon menjar,
és a la llar dels més pobres
i a la dels més benestants.

Imitant la rodonesa
creix endinsada en el fang,
la terra molla la bressa
i xala entre el patatam.

El pagès, amb una aixada,
la planta any rere any,
i ella treu les tiges verdes
per rebre el sol rutilant.

Sota la terra fa grills
com delicades arrels
i estén una xarxa fina
on creix i es reprodueix.

Tímida i també austera,
però sòlida com rocam,
fa fillada silentment
per a plaer del gormand.

Regna a les verduleries
i en els plats dels restaurants,
i per delit dels menjaires
se la pot trobar tot l’any.

Igual que l’espècie humana
té races i dots flamants,
gustos i sabors diversos
i geni individual.

Ella sap que és bona a taula
i li agrada alimentar
qui amb esforç l’ha criada,
qui amb plaer l’ha cuinat.

Dauradeta quan és rossa,
blanca en el puré nevat,
és un element versàtil
de gust i color al guisat.

Ella s’impregna, feliç,
dels sabors agermanats,
i s’estima els nens petits
que amb ella es van fent grans.

L’esquirol

Saltant d’una branca a una altra
llest i viu, amb musell fi,
té orelletes punxegudes
i és un rei damunt d’un pi.

La cua li sembla un ram
amb el que es tapa a l’hivern;
menja llavors i pinyols,
li agrada el sol ixent.

Però on xala de veritat
és escorcollant les pinyes:
hi cerca els pinyonets blancs
i, golafre, menja i trisca.

De vegades estarrufa
el seu pelatge daurat:
és quan el seu cor tremola
de por o inseguretat.

És senzill, feinejador,
no s’està ni un moment quiet,
però us vindrà a fer un petó
si també sou bons amb ell.

La seva forma graciosa,
el seu moure’s de llampec
omple els boscos d’alegria
i posa contents els nens.

Endreçat i decidit,
amb dits sensitius i forts,
treu el cap pel verd dels pins
i trenca pinyons amb goig.

El pi és la seva llar
i hi fa el niu i el rebost.
Dóna-li menjar amb la mà,
t’ho agrairà de tot cor.

És de l’esquirol que et parlo,
animat, rosegador,
que sempre està de festa
i t’hi convida, joiós.

Si te’l trobes pel camí
quan vagis a passejar
serà el deliciós amic
que et vindrà a acompanyar.

El gat

gat 000_Petra Rau dibuix (4)

gat_Petra Rau1

gat_000 Petra Rau (2)

gat_000 Petra Rau

Amb potetes enguantades
d’encoixinat silenciós,
camina delicat i àgil
i escodrinya de per tot.

 

Les orelles punxegudes,
ulls que semblen dos diamants,
es renta i es repentina
com si fos un gran galant.

 

Uns llargs bigotis l’adornen,
cua llarga i cargolant,
la forma d’ombra xinesa
i dents xiques i punxants.

 

La llengua la té rasposa
per llepar-se el pèl suau
viu de nit igual que els tigres
amb qui són cosins germans.

 

Té un món misteriós i frèvol,
un esperit inquietant
que comparteix amb els fèlids,
l’espècie a la qual pertany.

 

A cada pota hi amaga
cinc urpes corbes, flamants,
que quan s’enfada presenta
com vint esmolats tallants.

 

És escalador de mena
i s’enfila als arbres alts,
salta marges i teulades
i fa la vetlla als terrats.

 

Sota la lluna més plena
es troba amb contertulians
que s’expliquen grans conquestes
i on són els caus del ratam.

 

És dolç i salvatge alhora,
molt xamós i amic cordial,
i es refrega per les cames
amb el seu pèl enllustrat.

 

Quan se sent bé ho demostra
roncant de felicitat:
íntim i sensible alhora,
se t’arrambarà extasiat.

 

Molt delicat i finolis,
destre, expert i primmirat,
li fa una gran por l’aigua,
però el peix li agrada la mar.

 

Et diran que té set vides
perquè mai cau de costat,
però no és cert, i et farà veure
la seva fragilitat.

 

Et parlo del gat que miola,
que estarrufa, enravenat,
tot el pèl de l’espinada
si algun perill l’ha sobtat.

 

Per això estima’l sempre
i tingue’n cura amb bondat,
que tenir un gat per amic
és un regal molt preuat.

http://bibliopoemes.blogspot.com.es/search/label/Carme%20Cab%C3%BAs

El tatú o l’armadillo

El tatú porta armadura,
per això es diu també “armadillo”,
però és un ésser sensible
amb cor tendre i espantívol.

Fa forats a sota terra
que esgratinya concentrat;
cerca la humitat intensa
per sentir-se refrescat.

Amb les potetes s’eixuga
el musell, molt llargarut,
s’allisa amb cura el bigoti;
no vol ser gras ni panxut.

És un presumit de mena,
educat i timidot;
té una cua llarga i forta
i viu content i cofoi.

Molt finet, esmerilat,
us olorarà de lluny,
perquè amb el seu bon olfacte
endevina els nens al punt.

El cos l’articula àgil
i l’arrossega trempat;
és un animaló dòcil
si l’estimes de veritat.

Toca-li ben dolçament
la carona, el caparró,
que et farà una llepada
d’amic amb molta dolçor.

L’ós panda gegant

Entre el bosquet de bambú
una figura s’hi mou,
que escura branques i fulles
i que s’amaga quan plou.

Una figura peluda
tacada de negre i blanc:
porta un petit a l’esquena,
que s’hi penja i va menjant.

Amb les orelles rodones,
taques rodones als ulls,
sempre us mira amb confiança
i amb el posat us acull.

Les altes tiges fulloses
agafa per aliment:
en dóna al noi de la mare
que en cruspeix golafrement.

Ve d’un país allunyat:
la Xina dels mandarins;
viu en coves, al costat
de la família i amics.

Les urpes allargassades
les fa servir com a mans:
s’enfila alt dalt dels arbres
per jugar-hi amb les companys.

Mira el cel i veu ocells
que voleien reposats:
els diu adéu amb la mà
i ells contesten encisats.

El seu pèl tan suau d’ós
fa olor de sucre de canya;
sempre el trobareu sedós
si l’acaroneu amb traça.

Corre i fa mil tombarelles
si ha satisfet la gana.
Ja sabeu doncs de qui us parlo:
ho heu endevinat, del panda.

Quan aneu al seu país
saludeu-lo en el meu nom;
serà un amic molt simpàtic
si li oferiu també el cor.

El ratpenat vampir

ratpenat vampir amb cria

Amb punxes a les ales,
membrana a tot el llarg,
és negre, i té la cara
com el xic ratpenat.

És gros i vola altíssim,
s’orienta per radar,
se’n va a menjar mangos
a selves tropicals.

Orelles punxegudes,
dents esmolades, grans,
té els bigotis sensibles
i pot creuar oceans.

Estén grandioses ales
com un gran mantell volant
i gira, majestàtic,
damunt petits i grans.

És del vampir que us parlo,
mamífer eixerit,
que vola i dorm als arbres
o en coves arraulit.

Si el veieu, saludeu-lo,
és amic dels nens bons,
si li caieu simpàtic
fins us vetllarà els sons.

Adéu, Pins!

Petits hi entràreu
i en sortiu nois,
deixeu l’escola,
alceu el vol.

Cap al futur,
temps de cireres,
maduixes dolces,
tireu la pedra.

Cap a un món nou,
arbre de saba,
poseu els ulls
i la mirada.

Enrere queda
el temps d’escola:
un bon bagatge
per fer-vos grans.

Amples les classes,
pins a la vora
i l’aire càlid
dels ensenyants.

La història humana
a tots els llibres
per fer-vos tendres
al món humà.

Ara sabeu
fonda cultura
i sou hereus
en civilitat.

Aneu envant
amb l’equipatge
tot engrandint-lo
sense parar.

Esteu tocats
per l’abundància:
feu-la servir
per avançar.

Les tiges noves
de tots els arbres
no us tenen pas
res a envejar.

Sigueu sensibles
amb les poncelles
i amb tot allò
que vol esclatar.

Perquè vosaltres,
bells nens i nenes,
sou com l’ocell
que aprèn a volar.

Teniu els pares
ben a frec vostre
que us fan de guies,
que us fan de mags.

Però la vida
amb la seva ensenya
us empeny ferma
al vostre fat.

Comenceu ara
etapa nova;
l’antiga escola
vella ha quedat.

Us l’emporteu
tota sencera
dins la motxilla,
però cal marxar.

Una altra ruta
de descoberta,
de nous estudis,
comença ja.

Endavant, joves,
doneu empent
a tot allò
que us vol aflorar.

Tingueu saviesa,
feu bons estudis,
rebeu les ones
de l’ample mar.

I vulgueu sempre
trepitjar fort
res se us regala,
us cal esforç.

I amb l’equipatge
d’Escola Pins,
sentint la flaire
del seu caliu,

entreu feliços
a l’Institut:
aneu de cara
al vostre futur.

Endavant nois,
tingueu salut,
braó i empenta,
crits i amunt!

2007     Acomiadament curs 6è de Primària

Curs Sisè                               

     Col·legi Pins del Vallès. Sant Cugat

L’oasi per estrella

beduí dobuix de Mariam Abbas
El desert, flama de foc,

s’encén mentre el beduí passa,

alt el tors, esvelt el cos,

com una vara de salze.

 

Molt lentament va fent via

protegit per la gel·laba,

el sol, tentacle del dia,

se li arrapa a cada passa.

 

I les roses del desert

s’escampen a banda i banda

a sota del cel obert.

Dins del blau, espurnes d’ambre.

 

Mil·lenari com el temps,

el desert impertorbable

obre un espai refulgent

de meravellosa aigua.

 

L‘ornen els verds palmerars

que fan senyals amb les palmes

des de lluny als caminants

per guiar les caravanes.

 

L’home guaita l’horitzó,

la parpella mig tancada,

recitant una oració

al seu déu, que l’acompanya.

 

De cop la verdor el sorprèn

allà al lluny, i sent frisança

pel paradís que el corprèn.

El desert és transitable.

 

Humilment fa una pregària

agraït per la fortuna,

la seva ombra s’allargassa

ondulada per la duna.

 

Al llindar del vell desert

la caravana l’espera.

Ara ell la guiarà amb seny

amb l’oasi per estrella.