La cambra en penombra,
sangtraït de l’ànima,
rierol que corre,
cristal·lí de l’aigua.
Entre els camps de blat
la suau brisa amara
roselles i espigues,
mar d’onada mansa.
Dintre el cor batega
la passió amagada
closa en cambra fosca,
sempre impronunciable.
Rere gelosies
cremen els ulls d’ambre
d’ella, que sospira
en l’ardor estancada.
Cavalls en la nit
troten la muntanya
de l’amor ferit,
sangtraït que sagna.
Cap marededéu
no fa cap miracle;
ella amb dolor escriu
solitud amarga.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes ombrívols, Poemes per a dones
Turgents pits de pell de lluna,
foc ardent melic avall,
passió del cos que s’abrusa
cel enllà, regalimant.
Dits alats polint la gemma
amb delícia electritzant,
anhelosos l’enardeixen,
delirosos van llustrant.
Esplendor, zenit de l’alba.
Estrelles en devessall
cauen en mar solitària,
que ha perdut el seu amant.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per a dones
El teu collaret de perles
obre camins en la nit,
en les avingudes plenes.
Fars enlluernen de sobte
els teus cabells tot fragants,
les randes com papallones
la rodonesa dels pits,
la teva oculta nuesa.
I en un lloc desconegut
on el misteri s’arrela,
en la indefensió de tu,
el foc d’una espera encesa.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per a dones
Dones d’aigua a la gruta del temps,
quin avenir em porteu a les palmes?
Rugirà el lleó, volarà l’ocell, lleu,
cantarà el goig o serà hora foscana?
Dones que el fat coneixeu, i rieu
molt tendrament a l’existència humana,
digueu-me, doncs, què titil·la en el vent,
quin és l’embat del destí que alça ales.
Quina ombra té el seu contorn ja ixent,
dolç i suau o bé agrest de basarda?
Dones fluents a la riba del temps,
deixeu rajar la felicitat clara.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
Un a un et trauré
els collarets delicats,
els teus anells de perles,
les arracades fines,
i quan molt tendrament
et llevi la dolça brusa,
els teus pits estremits
de mugrons incitants
enjoiaran la tarda.
Publicat dins de Poemes per a dones
Thomas Kinkade
Al jardí secret
on el vent ressona
vetlla el vorà cel
entre olor de molsa.
Hi juguem amb nines,
hi parem fireta,
assagem ser dones
posant-nos disfresses.
Es mouen les fulles
verdes i indolents
al mirall rodó
de l’estany fluent.
Els talons altíssims,
sandàlies gegants,
i bruses i enagos
balders i elegants
Vibren els peixets
vermells, corredissos,
a sota el borboll
dels rajos feliços.
Ens pintem els llavis
de vermell cirera,
ens fem pigues dolces,
els ulls com estrelles.
Ens conforta l’ombra
de l’alta morera,
esquitxos de sol
ens venta el setembre.
Ens creiem que els homes
ens adoraran,
que serem princeses,
que ens rescataran.
Campànules liles
volten el jardí
enfilant-s’hi, vives,
jugant entre si.
Refem el destí
de dones captives
sense sospitar-ho,
jugant a ser lliures.
Al vespre les mares
criden a sopar.
El jardí s’enfosca,
secret i amoïnat.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes per a la mare
Ramon N. Bonet
En el secret
recòndit d’una cova
il·luminada
per la claror difusa,
pugen els bafs
de les aigües calentes
entre els aljubs
i arcs de ferradura.
Al llarg dels segles
els clars riures de dones
han esculpit
les parets de les grutes,
igual que l’aigua,
que regala lleugera
dels seus ferms cossos
amb cabelleres brunes.
Publicat dins de Poemes per a dones
En els teus ulls hi ha el silenci
amagat a dins els boscos,
on l’òliba de nit calla
entre els roures remorosos.
Dintre dels teus ulls hi cap
tota la màgia de lluna
que et fa transparent l’esguard
enmig l’espessa foscúria.
Als teus ulls hi ha una saviesa
intacta i intemporal
capaç de mudar els designis
de la vida terrenal.
Publicat dins de Poemes per a dones
Potser vindran les abelles
zumzejant als teus rulls bruns,
aspirant la teva aroma,
libant el teu nèctar pur.
A la indòmita sabana
res hi ha més ignot que tu
que enmig les rullades trenes
hi nues solar perfum,
que a les pestanyes espesses
hi congries ardor i llum,
que als ulls negres d’atzabeja
hi duus un secret rotund.
El teu riure arremolina
joia esclatant de salut,
el fill que duus entre els braços
fa més radiant el sol nu.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
Bicicleta entre camps,
les flors amb l’aire vibren,
el teu cabell daurat
es confon amb espigues.
Olor de ginestera,
olor de sajolida,
vas fent camí arran
les vorades florides.
El sol s’estén suau
damunt el teu somriure,
la tarda va endavant,
voleia la faldilla.
Entre els llavis oberts
les dents premen l’orquídia
que l’atzar t’ha brindat,
dona formosa i lliure.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes per a dones
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 