Em vesteixo amb flors d’estiu
i estenc la cabellera rossa,
el sol ve a passejar amb mi,
l’aire fa remor de ploma.
El vestit, sota les flors,
tapa la ferida obliqua,
el pit foradat de poc,
el càncer, tumor i estigma.
El meu cabell esponjós
a cap indret presagia
el puny batent de dolor
al lloc del cor, sense vida.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols, Poemes per a dones
Fa créixer el sol vessat una alegria
càlida amb cel pausat que al vent somnia.
Festa del ple migdia mudant constant
que amb el gir de la terra se’ns va emportant.
Lluu la suau primeria de la tardor
amb espurnes d’estiu que ja es dissolen.
En un rodar la terra ens colgarà,
com ella vells un dia, i eternitat.
Cada gir seu avui és el meu temps
i és tot el que jo tinc ofert i ample.
Així, fràgil com sóc, el sento immens,
de riquesa tan densa que en vaig embriaga.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes per a dones, Poemes solars
Animal sa i cívic
dalt del tren
que et duu a la festa
de Barcelona oberta,
ets sents capaç
i jove i et fa goig
l’esplet de sol
les petites conteses.
Animal sa,
il·lús i confiat,
avui apartes
la mort que duus inserta
i veus la vida
com la dansa d’estiu
i fons respires
i tot sol emergeixes.
Animal sa,
ésser humà que alenes
constituït
pels trets habituals,
camines dret,
aguantes grosses penes,
trencat pel mig,
et tornes a elevar.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes ombrívols, Poemes per a dones
Plena del tot del just moment que em bressa
lleugera vaig pels camins de l’estiu,
de nit la lluna i els estels tots em bressen
i sóc un ésser nodrit per fora i dins.
I del plaer del meu cos que es festeja
n’extrec sentit fins als petits racons,
en mi mateixa he arrelat flors i ensenyes
i fructifico com un doll de cançó.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
Cap on mirava jo
mentre corria l’època
i treia el cap de nou
i jo ja era una altra
del tot aposentada
com vaig copsar, perplexa,
en una inclement era
de joventut asclada.
Publicat dins de Poemes ombrívols, Poemes per a dones
Feixuga joventut,
fràgil, com sucumbia!,
sense saber el meu lloc
ni saber qui seria,
com m’aniria fent
a partir de les tries,
de coneixe’m a mi,
de buscar com escriure,
fins a encertar el camí
fins a ser vella i lliure,
i amb la tendresa al ple
ser ferma i invencible.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
Cremen els teus ulls de gata persa
i foraden el temps en sostenir-te.
Dona subtil d’absoluta presència,
marededéu d’un altar de flama incombustible.
Trenes sota la terra les teves arrels fondes
i una saba arbòria et vitalitza,
dreta com un fus s’alça la teva força
impertorbable i fràgil, agresta i trencadissa.
La pell et refulgeix de l’olor de magnòlia,
polida per la pluja, virtuosa de brisa,
i el teu cabell pèl-roig d’una puresa ignota
fa llum al teu esguard concentrat en l’abisme.
Publicat dins de Poemes per a dones
Potser els velluts et priven de fruir primaveres,
l’aigua d’olor de roses de les sentors del camp.
Tu tot ho veus i mires rere de la finestra
i amb ombrel·la polida et prevens dels grans raigs.
Pàl·lida la pell blanca, efluvis de princesa
carnal i sensitiva, estampa japonesa.
Bella i decorativa, ets en un clos daurat:
només trencant el vidre tindràs la llibertat.
Publicat dins de Poemes per a dones
Goya
Ja se’n van a fer el dinar les dones que fluixet parlen,
mentre es conten un secret menudet, d’aquells que agraden.
“Al conill, posi-hi safrà”, ja diu l’àvia a la néta,
“no, dona, què dieu, ca!”, si a mi m’hi agrada la menta.
“Fes-ho com t’agradi més”, diu dona Paula amb paciència,
“si és així, posa-hi bolets, o bé frescos o en conserva”.
“Ca, àvia, que el meu Josep no n’hi vol pas, de llenega.
A ell li agrada un allet abans d’anar a fer la sesta”.
“La sesta amaneix-li bé”, ja diu l’àvia, eixerida.
“Calleu dona, que llavors, rento plats, parlo amb veïnes”.
I ara l’àvia que ja es senya: “Filleta, a mi m’ho has de dir?
A ton iaio jo el tenia com un àngel en coixí.”
“Xiiist, àvia, us diré un secret: a mi m’agradava en Pere,
i si fos la sesta amb ell, no la deixaria enrere”.
I l’àvia es torna a senyar: “Valga’m Déu, doncs, criatura!
No dubtis a anar a resar, però si el Pere pots caçar
fes-hi una rebolcadura, que els anys aviat pesaran
i el que no has tingut de jove no t’arribarà de gran”.
I així xiuxiuegen, riuen, i ja prenen anís blanc
per celebrar aquest migdia una confidència tal.
Publicat dins de Poemes per a dones
Òrbita d’astres nous
la panxa embarassada,
a dins pren la llavor,
fructifica i esclata.
Torrentera, sang pura
de força renovada,
s’obren els ulls del món
per primera vegada.
Un plor a l’intempèrie
esqueixa alegre l’aire
i les ales del temps
respiren alleujades.
Estornells a ple sol
s’esvaloten i canten,
la saviesa rodona
neix dels pits de la mare.
Publicat dins de Poemes d'una mare, Poemes per a dones
Amedeo Modigliani
Alfons Mucha
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 