Category Archives: Poemes per a dones

NO

Posted on 26 Març 2019 | 2 comentaris

símbol gest feminista-2-565875

8 de març
en un dia solar
quan la lluita
és ardent i concisa,
un NO intern
que mai no es trencarà,
sobiranes
ens triem, i vives.

No serem
un ésser auxiliar, Continua llegint →

2 comentaris

Publicat dins de Poemes 8 de març, Poemes per a dones

Mare, tu

Posted on 26 Març 2019 | 1 comentari

dona noia amb flors al cap platja mar

Acull el teu caliu
tot el món en rodó
i tibes la cintura
o estàs embarassada,
rodonesa de sol,
infantament de lluna,
pit generós de llet,
claror de la natura.

I congries en tu
els raigs de fortalesa
que alcen, enlluernants,
la teva alta columna
on recolzen els sols
i incomptables planetes,
on de les teves mans
sorgeix sempre sutura.

En el regne subtil
de tota cosa fràgil
tu sempre saps com dur-la
a la seva esplendor,
i nafres i resquills
que la vida t’espurna
saps guarir-los de pressa,
convertint-los en do

Floreges la natura
amb  veu de consellera
i darrere els desitjos
vas cap a l’aventura,
i de cada mà teva
neix la carícia pura,
que consola i orienta,
sencer, l’esdevenir.

1 comentari

Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes per a la mare, Poemes solars

Mare, en homenatge

Posted on 26 Març 2019 | Deixa un comentari

Aixeques, amorosa,
el farbalà del dia
i hi fas rosses puntades
amb els rajos de sol.
Vestida d’il·lusió,
de futur, d’alegria,
entre les teves mans
el món fa rotació.
Amb el rumb del teu viure
s’obren badabadocs,
i alcen les cabotes
farcells de margarides,
i tu d’herbes boscanes
tens aroma i dolçor
i entre raïms madures
l’esplèndida collita.
Amb els teus dits cabdelles
els fils de l’avenir,
fet dels instants petits,
miralls de les estrelles,
que al capvespre reculls
i deses amb poncelles
per tenir-los a frec
quan arribi la nit.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes, Poemes per a dones, Poemes per a la mare, Poemes solars

Molt més

Posted on 9 Març 2019 | Deixa un comentari

dona vella fent-se trenes

Puny el dia en el seu ple
esplèndid i bategant,
soc immersa al seu immens
mentre escapo de deixalles.

El vast dolor lacerant,
el desconcert sense marges,
allò intrínsec en mi
sagnant, traspuant desgràcia.

Però jo soc molt més que això,
aquesta dona que s’alça,
que s’aixeca de la nit,
que recerca amor i casa.




Mostra l’entrada

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes per a dones, Poemes solars

Res

Posted on 14 Desembre 2018 | Deixa un comentari

dona noia seriosa boca

La boca no somriu,
resta només estàtica,
el cos lànguid i trist
resta immòbil i amb llàgrimes.

Ni aquest dia gloriós
de llum de sud filtrada
pot fer-me creure en res
ni tibar l’esperança.

 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols, Poemes per a dones

Decàleg

Posted on 7 Octubre 2018 | 2 comentaris

flor tropicalTropical-Flower-St_-Lucia

No perdis mai
la noció de qui ets,
del teu valor
a qui vulgui robar-te,

i entremig
de l’escàndol latent
dreça l’alt pal
que el teu paller aguanta.

Cerca reforç
entre persones tendres,
cerca escalfor
entre persones sàvies,

no defalleixis
creient que és el més fort
el que espolia,
aquell que no té entranya.

És sol del tot
com en teranyina aranya
que no ha pogut
sotmetre’t ni libar-te.

Cerca les bases
de les teves raons,
les més precises
són les més despullades.

I no t’enganyis,
això no, sobretot,
ni mai combreguis
amb aquell que et rebaixa.

Qui s’agenolla
és còmplice i és part,
i és culpable
del seu vil esclavatge.

Confia en tu,
en la teva raó,
que és la mateixa
que el gran univers mana.

Vulgue’t completa,
no deixis que et soscavin
la integritat,

la vida inalienable.

2 comentaris

Publicat dins de Poemes 8 de març, Poemes per a dones

Mar salada

Posted on 10 Juliol 2018 | Deixa un comentari

dona noia ocell musa

Edward John Poynter

Venen a plorar pel temps de sucre
les muses que van perdre la gràcia,
també al voral dels anys resten retudes
les nimfes de les fonts, ja seques d’aigua.
Estrenyen a la mà dies abruptes,
humitejats pel plany, vessant de llàgrimes,
i recorden, damunt la terra obscura,
com era mel la mar avui salada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes a la musa, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes per a dones

Volàtil

Posted on 4 Juliol 2018 | Deixa un comentari

noia pensarosa dona 23456

Quan feia l’amor
era aquesta dona volàtil
amb qui l’aire s’enriolava
i s’entortolligava
turmells amunt.
Amunt,
amunt de les cames
fins al brollador profund.
Ara,
ni salabror ni espasme
només estrets passos muts.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes ombrívols, Poemes per a dones

Ferida

Posted on 4 Juliol 2018 | Deixa un comentari

noia dona cabellera rossa vestit flors

Em vesteixo amb flors d’estiu
i estenc la cabellera rossa,
el sol ve a passejar amb mi,
l’aire fa remor de ploma.

El vestit, sota les flors,
tapa la ferida obliqua,
el pit foradat de poc,
el càncer, tumor i estigma.

El meu cabell esponjós
a cap indret presagia
el puny batent de dolor
al lloc del cor, sense vida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols, Poemes per a dones

Embriaga

Posted on 6 Novembre 2017 | Deixa un comentari

dona noia somriure molt bonic feliç

Fa créixer el sol vessat una alegria
càlida amb cel pausat que al vent somnia.

Festa del ple migdia mudant constant
que amb el gir de la terra se’ns va emportant.

Lluu la suau primeria de la tardor
amb espurnes d’estiu que ja es dissolen.

En un rodar la terra ens colgarà,
com ella vells un dia, i eternitat.

Cada gir seu avui és el meu temps
i és tot el que jo tinc ofert i ample.

Així, fràgil com sóc, el sento immens,
de riquesa tan densa que en vaig embriaga.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del sol, Poemes per a dones, Poemes solars