La primera vegada
té un regust de ferida,
de dolor al fons del ventre,
de tenacitat física.
El noi era preciós,
el sexe trepanava,
trencava els epitelis,
obria i esqueixava.
La regla, que tenia,
s’allargà una setmana,
dolor de dins, endintre,
rústec amor d’espasa.
Hi hagué una embranzida
que ferí com fiblada:
el semen barbullia,
la verge era escapçada.
Publicat dins de Poemes per a dones
Estesa al sol,
nua i boscana,
ningú no vol,
que ella ja es basta.
Va tenir dol,
amors passaren,
ara el consol
dins de si guarda.
La lluna, el cel
i el mar la banyen,
tots els ocells
per a ella canten.
I dins el foc
del seu pit d’aura
riu un atol
de peixos d’ambre.
I l’oceà,
que sempre aguaita,
li ve a portar
nova romança.
Com una llum,
vindrà a sobtar-la.
Obrirà els braços,
després les cames.
Publicat dins de Poemes per a dones
Sensualitat, deu graciosa,
que les dones duen als pits,
i als malucs, i a la carn fresca,
i al cuixams arrodonits.
Erotisme, broca grossa,
que es fa esclatar amb els deu dits
i amb les puntes de les aspes
del més ardit dels desigs.
Carnalitat, menja dolça,
mar de voluptuositat,
encomanes la delícia
a qui un sol cop t’ha tastat.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per a dones
No cal que et quedis més estona amb mi
ni que m’estimis més enllà d’aquesta tarda;
dóna’m només l’aigua de la teva deu,
porta’m amb les mans la flor de la rosada.
I estrenye’m entre els braços entendrits
i acarona’m amb els llavis com amb perles;
fes retrunyir en mi el teu licor d’anís,
exalça en homenatge aquest temps de lluernes.
I que la sang esbravi el seu pòsit complit
en la tarda d’amants que gira amb la Terra;
fes que canti el meu ser del més reeixit delit,
fes exuberant el cant d’aquesta ofrena.
I després, corre món, que jo ja hauré sentit
el bategar primer del riu que tot ho emplena,
força que empeny avant, vers l’infinit,
el meu cos lleu de desig sense treva.
Publicat dins de Poemes per a dones
Publicat dins de Poemes ombrívols, Poemes per a dones
Orgullosa de ser dona
m’ajasso al bressol del sol;
els meus dos malucs sostenen
l’obra de la creació.
La meva rosa fruitosa
porto als llavis i al mirar:
no pas tots podran collir-la:
només qui la trobarà.
Dreçada davant la terra
torno terra aplegar;
que no saps que sóc deessa
i puc nounats infantar?
Publicat dins de Poemes per a dones
Sophie Gengembre Anderson
Noia estranya que en el bosc
m’esguardes amb posa quieta.
Vellut i molsa, els teus ulls
m’atrauen al cor del vespre.
La cabellera s’enreda
amb heura i lligall boscà.
A dalt d’un arbre hi refila
cristal·lí el cant d’un pinsà
Damunt de fulles humides
t’hi asseus amb posat de fada.
Pins i avets, esvelts, capgiren
la testa, i és per guaitar-te.
Amb ales de papallona
per volar sempre ets presta.
Duus a un cofret l’ambrosia
per escampar encís i festa.
Respires els líquens d’aigua
i en tens la fosforescència,
ets vegetal i boscana
i flueix la seva presència.
A prop, el rierol dringa,
tapa el cel el gran fullam
i a la clariana on em mires
m’encatives com imant.
Publicat dins de Poemes per a dones
Félix Revello
Claredat de llum de lluna
a la tarda, entre llençols;
s’omple de miralls i festa
el que desitges i vols.
Estesa a la claror fresca,
cos ofert a tots petons,
el temps et duu a mans plenes
camins frisosos i amors.
Les fulles verdes dels plàtans
entren dins els teus balcons;
un ocell prop de tu vola
i omple l’aire de remors.
Sabates de festeig blanques
reposen en un racó;
noia bella i adormida,
tota tu ets inspiració.
Solitud, gerro de vidre,
no facis niu al seu cor;
la joventut es desplega
a l’Eixample, ple de flors.
A la vora no hi ha mà
que t’alci per l’alegria,
ni cap pit on recolzar
el plany cremant que et corlliga,
només tu, molt lentament,
eixiràs cap a una riba,
on pujaràs a un vaixell
per navegar en mar antiga,
i si naufragues de nou
sola exposaràs la vida
per remuntar un altre cop
en mar blava, fins a Ítaca.
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 