Category Archives: Poemes ombrívols

Foscor i llums de nit
penjats a la tenebra,
estès i impenetrable
aquest espai suspès
en un vast infinit
a dins d’un forat negre,
la solitud vibràtil
en l’estàtic desert,
igual que el buit voraç
on fa paor engolir-se.

En els somnis feixucs
de dolor estret amb cordes
tornen mals no sanats
d’amors que s’esmicolen.
I s’obren les ferides
per on la sang s’escola,
la vida fa fallida,
el seny es destarota,
i els ulls tenen l’empremta
dels cops de puny que foren
trenta-cinc anys enrere,
amb plom a dins l’estómac.

Una dona enmig del no-res,
el mar sonor a quatre passes,
un fanal a la placeta, encès,
una llum grogosa com d’un astre.

Un esbós amb un llapis carbó
diluint-se en la boira mullada,
amb la nit esperant al cantó
feixuga i densa fins arribar a l’alba.

M’ofego dins del temps
per un dolor assolada,
la jove tarda és
final i davallada,
silent és tot l’espai
on no deixo petjada,
m’assec a sota el cel
sense esma, esgotada.