Category Archives: Poemes ombrívols

S’ha transit tabú

Posted on 26 Juny 2018 | Deixa un comentari

rellotge tou dalí

Temps que es descompon
i que esclata, nu.
Les arnes esperen
el tou engrut cru,
les moques hi posen
ous, eixam madur,
les busques s’escolen:
s’ha transit tabú.
Damunt l’espai verge,
alt penya-segat,
fa badia ampla
i s’hi avença el mar.
El temps hi rellisca,
llefiscós i orat,
mort per la impudícia
d’un negre pecat.
Aquest temps desclòs,
vult carnavalesc,
devasta una vida
amb un gest grotesc,
cau com la metzina
amb rictus buslesc.
Sobre aresta fina
fa el funambulesc.
La falta comesa
és pitjor que greu,
no pot pas rentar-se
ni amb aigua de neu.
El temps s’esclovella,
el mal pren relleu,
no pot esborrar-se,
desafia déu.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del temps, Poemes ombrívols

Abisme

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari

pont damunt la boira

Boires que us perdeu en l’infinit
allà on desapareix tota paraula,
damunt el vostre mar s’obre camí
el pont incert de l’existència humana.

No hi designis ni traços ni senyals
que ens diguin cap on van les nostres passes,
sols l’abisme bromós resta al final
on desplomar-nos dins la buidor ingràvida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Plor

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
dona plorant blanc i negre


Tèrbolament, plorava,
agafada al portal de l’estació.
Amb ràfegues de desesperança
el tren passava,
deixant-la sola a l’andana,
endinsada en la foscor.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Silenci

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
dona noia silenci 0

A tot arreu, silenci,
sideral
com un xiscle en sordina,
polsegós
com milions d’anys d’un astre,
i entremig,
aliè a tot el que és vida,
el meu plany,
més silenciós encara.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Negra nit

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
negra nit 22243545

Negra nit estellosa,
punxes sagnants a les estrelles,
el motor d’un astre fent fallida,
el tèrbol no-res tornant-se pedra.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Fulles grandioses

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
fulles grandioses marqueses
Venia jo d’un altre temps
corrent als braços d’algú desconegut.
Les fulles grandioses de les plantes
obertes al sentiment,
la seva verdor densa
sospesa a l’aixopluc.
Riures, remors i moviments de ball
i jo expectant a l’entrada ombrívola.
La tarda lluent just va anar passant,
va arribar el vespre intens,
i jo sola i marcida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes ombrívols

Dona a l’espill

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
dona noia a l'espill
Christoffer-Wilhelm Eckersberg
Miro a l’espill
vida que ja ha passat,
història buida,
fondalada d’un temps
que bufa inert
movent la solitud,
com un penjat
oscil·lant en el vent.
Miro a l’espill
tot el desistiment,
la filagarsa
de temps anorreat,
vacuïtat
de l’espai impotent
caient empès
pel llast acumulat.
Miro a l’espill
l’ésser estrany que sóc,
l’isolament
-malaltia que em venç-,
i interrogo
el temps gasiu i advers,
on faig esforços
per trobar-hi esperança.
 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes del temps, Poemes ombrívols

Solitud

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
dona de negre d'esquena
S’assola en mi amargor
igual que els anys,
la meva maduresa
es fa d’enyor,
per carrers repetits
vaig caminant,
només el sol potent
m’infon valor.
La rosa del matí
ja s’ha tancat
i l’horitzó proper
s’estreny sens treva,
només el dia clar
em fa costat,
només la solitud
és tota meva.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols

Udol

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
vaixell mississipí udol de sirena

Gary Lucy

Amb udol de sirena
d’un vaixell de vapor
així sonen els anys
que, lents, han dit adéu,
i se’ls emporta el mar
a un destí boirós,
allà on, irremissible,
els espera el naufragi.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Pèrdua

Posted on 11 Juny 2018 | Deixa un comentari

g b nerly 1888 pintura nit pluja

G. B. Nerly 

Els nostres petons
van quedar tancats
en la volta de la nit, doblec de temps
desat per la matinada,
perdut en l’infinit,
ancorat a la xarxa
que mai no rescata res,
que no em deixarà trobar-te.
Olor de fonda passió
que no va arribar a copsar-se.
Així els nostres petons,
aquella trobada opaca,
així el cercar-nos pels racons
en espera de l’alba.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes del temps, Poemes ombrívols, Poemes per als homes