Category Archives: Poemes del temps

Ja vola ben ferm el dia
amb el sol fort de l’hivern,
ara plana, aleteja,
bressa i gira a gratcient.

M’enfilo al seu llom afable
damunt les plomes suaus
i en la seva estesa sento
el caliu d’un vell amant.

Agafo amb les mans

els contorns del temps,

musculós, pesant,

les meves mans són fortes.

Textures, volums,

colors, sentiments,

els tons de la llum,

el sol, que fulgura.

És tot a les mans,

que prenen, que agafen,

i arreu van deixant

la seva forma humana.

Dia intocat,
en tu copes es drecen,
branques de fruits
cap al teu cel s’eleven.

Dia confí
de fondes esperances,
portes brodat
amb fil roig el sol d’ambre.

Dia encantat
exposant la bellesa,
qui viu en tu
sent la joia a mans plenes.

Dia esperit
de remors i alenades,
el teu temps blau
és serena i bonança.

Dia somiat
en els freds hivernals,
picarols dringuen
en flors de panical.