Category Archives: Poemes del temps

Fosqueja

Posted on 5 Mai 2019 | 2 comentaris

fanal enmig del cel

Llums encesos
en càlides estacions
quan el dia
fosqueja de dolç vespre,
un blau tènue
transparent i olorós
just s’enjoia
amb la lluna i estrelles.

2 comentaris

Publicat dins de Poemes del temps, Poemes per a nens

Dia calm

Posted on 5 Mai 2019 | Deixa un comentari

llac sebu nenúfars

Avui és calm
el dia que m’habita,
sento dolçor
del raig tebi de l’aire
calent d’un sol
que formós vivifica
la pau estesa
d’un diumenge de maig.
Un dia dens
que va omplint-me la vida
per enlairar-me
altre cop i planar,
a plenes mans
m’arriben les carícies
que avui jo rebo
i deso per lliurar.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del temps

Crepuscle

Posted on 14 Desembre 2018 | Deixa un comentari

Industrial railway track at dusk

Passen trens
a l’hora de crepuscle,
el jorn tomba
cap a l’ocultació,
el cel, l’aire,
la ciutat que murmura,
es repleguen
acceptant la foscor.

Dins la seva
esfera de misteri
hi graviten
les espurnes del temps,
cada nit
que empeny una alba tendra
duu el miracle
d’obrir els ulls a un jorn més.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes del temps, Poemes solars

Sud

Posted on 14 Desembre 2018 | Deixa un comentari

pintura dibuix arbre sol a la tardor 000

Dia d’estiu
despunta a la tardor,
com un esclat,
com un regal de noces.
El fred d’hivern
ben just ja a tocar
colgarà el temps
entre humitats i boires.
Però el sol fort
pertinaç maldarà
per escalfar
el nostre sud de glòria.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes del temps, Poemes solars

S’ha transit tabú

Posted on 26 Juny 2018 | Deixa un comentari

rellotge tou dalí

Temps que es descompon
i que esclata, nu.
Les arnes esperen
el tou engrut cru,
les moques hi posen
ous, eixam madur,
les busques s’escolen:
s’ha transit tabú.
Damunt l’espai verge,
alt penya-segat,
fa badia ampla
i s’hi avença el mar.
El temps hi rellisca,
llefiscós i orat,
mort per la impudícia
d’un negre pecat.
Aquest temps desclòs,
vult carnavalesc,
devasta una vida
amb un gest grotesc,
cau com la metzina
amb rictus buslesc.
Sobre aresta fina
fa el funambulesc.
La falta comesa
és pitjor que greu,
no pot pas rentar-se
ni amb aigua de neu.
El temps s’esclovella,
el mal pren relleu,
no pot esborrar-se,
desafia déu.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del temps, Poemes ombrívols

Dona a l’espill

Posted on 13 Juny 2018 | Deixa un comentari
dona noia a l'espill
Christoffer-Wilhelm Eckersberg
Miro a l’espill
vida que ja ha passat,
història buida,
fondalada d’un temps
que bufa inert
movent la solitud,
com un penjat
oscil·lant en el vent.
Miro a l’espill
tot el desistiment,
la filagarsa
de temps anorreat,
vacuïtat
de l’espai impotent
caient empès
pel llast acumulat.
Miro a l’espill
l’ésser estrany que sóc,
l’isolament
-malaltia que em venç-,
i interrogo
el temps gasiu i advers,
on faig esforços
per trobar-hi esperança.
 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes del temps, Poemes ombrívols

Mare estiu

Posted on 11 Juny 2018 | Deixa un comentari

magdalena mare mama

Són els nostres estius irradiats a tot l’ample
amb figura de temps, i tu i jo al centre, mare,
dels seus rajos lluents. Tots els estius complets
eren entre nosaltres, i els animals, els arbres,
el camp, el que era viu, la lluna enamorada.
Tu espurnaves l’estiu, el sol potent i càlid
per prendre-hi l’energia que havia de bastir-me,
l’impuls per redreçar-me. Com el mateix estiu,
tot en tu era excel·lent, directe, incombustible,
el teu amor punyent, l’amor més imbatible.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del temps, Poemes per a la mare

Pèrdua

Posted on 11 Juny 2018 | Deixa un comentari

g b nerly 1888 pintura nit pluja

G. B. Nerly 

Els nostres petons
van quedar tancats
en la volta de la nit, doblec de temps
desat per la matinada,
perdut en l’infinit,
ancorat a la xarxa
que mai no rescata res,
que no em deixarà trobar-te.
Olor de fonda passió
que no va arribar a copsar-se.
Així els nostres petons,
aquella trobada opaca,
així el cercar-nos pels racons
en espera de l’alba.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes del temps, Poemes ombrívols, Poemes per als homes

Soc una tal dona

Posted on 11 Juny 2018 | 1 comentari

dona noia flor.petita

Soc una tal dona

que espera els teus llavis
sense cap promesa,
les mans que descorden,
els petons que cremen,

i s’atura amb tu
en el temps que es dreça
un fugisser instant,
fruït ja per sempre.

1 comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes del temps, Poemes per als homes

Fins l’endemà

Posted on 19 gener 2018 | Deixa un comentari

vespre de boira arbres

En el cor fumós del vespre,
quan els colors tornen nit,
s’encenen llums confiades
traspassant negror i neguit.

S’alcen ben drets tots els arbres
com escuders ancestrals,
entre branques fan conversa,
preparen faldes de pau.

I el temps desa al buirac fletxes
confiat fins l’endemà,
quan la llum dreci energies
presta altre cop a lluitar.

Deixa un comentari

Publicat dins de ., Poemes del temps