Category Archives: Poemes del temps

Dia dur

Posted on 15 Març 2025 | Deixa un comentari

El dia tan definit,
colors cremats de la tarda
a començaments de març,
calor i suor perlada.

No ens acull, és dur i compacte,
no ens deixa entrar al seu cabal,
no hi ha infinit als seus marges,
no té ni fons ni ideal.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del temps, Poemes ombrívols

Assassí

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

De nit m’assalten els meus dolors profunds.
venen de lluny, del bressol, la infantesa,
dels constants cops noquejant-me sens treva,
i les ferides supuren sens descans.
Dolors compactes infligits al cos fràgil,
acumulats als anys de la creixença,
tot l’horror pres en la carn matxucada,
la psique esclata, es trenca, s’esquartera.
Els fets terribles quan no ets res ni ningú,
quan la ignomínia s’estableix com a norma
i els éssers tendres que voldries salvar
són la innocència que s’ha assassinat.
Un assassí que ens ha anat destruint
a coltellades sangonents dia a dia,
sumant desenes de múltiples llargs anys,
ara es presenta. Sanar res no és possible.
No vull l’oblit, sinó ser jo sencera,
amb la metralla que s’encén a les venes,
just per comprendre d’on vinc i cap a on vaig,
quin ha de ser el sentit de la vida,
i com morir no és el pitjor dels mals
abans d’estar sota el vil malefici
d’un monstre cruel gojós d’assassinar.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de maltractament, Poemes del temps

Bressolament

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

El meu cos sencer descansa,
assaboreix el moment
ben assegut en la calma,
i no interpreta ni hi sent.

Alena al fons, tanca els ulls
dintre l’escalfor que emana
l’abric lleuger, confortable
que l’embolcalla silent.

I el tren segueix endavant
prosseguint el seu viatge
bressolant íntimament
el meu ésser fet sols d’aura.

Reposa l’enteniment
de tanta feina intricada
de llargues hores, llarg temps,
i sols desitja bonança.

Com un llac en la quietud
amb aigua límpida i sana
que frueix de la claror,
que cap vent avui no llaura.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes dalt del tren, Poemes del temps, Poemes solars

Mare-selva

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

Com un vano obriré el temps que passa ara,
cada barnilla, un dia de solitud tancada,
força per sobreviure a redós d’un paisatge
arrasat de l’arrel, negat per una llàgrima.

Dies on en cada un burxo una descoberta,
la flor boscana al tacte, l’olor de mare-selva,
on de sobte irromp la mateixa sorpresa:
sense saber ni com, sé que resistiré.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes del temps, Poemes per a dones

Tempto

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

Prenc el pols al temps situant-m’hi enmig
i navego nits, i encenc els espais
justa d’esperança.

Duc aigua amb mi per la travessia
i no prenc res més, sols bec a galet
l’aire que duu el viure.

Em nodreixo així, assajo somriures,
prenc identitats de qui vaig ser i soc,
i tempto la vida.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes de la llibertat, Poemes del temps

Nounada

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

William-Adolphe Bouguereau

Potser rodolarà
el jorn a l’alegria,
soc una espectadora
del seu bellíssim cicle,
que no és pas per a mi,
que no puc viure endintre.

Remoc temps aturat,
prenc la iniciativa,
em tinc per companyia,
servo la llibertat.

Obro nous horitzons,
em dono a la ventura
per si es somou i afluixa
el meu ésser tancat,
amb tants esculls que em tiben,
tants entrebancs pesants.

Un diumenge de treva
per lleugera inventar-me,
com en entrar a la mar
i tornar a ser nounada.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes de la llibertat, Poemes del temps, Poemes per a dones

Temps balder

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

Vull retrobar-me a mi
després de les converses
on el temps fa valona
i el sento tot balder.

M’atordeix aquest buit
que vull omplir de saba,
saviesa, trobada
amb el seu continent.

I amb tot el meu amor
per amics i amigues
m’esgoto a cada séc
de frases anodines.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del temps, Poemes per a dones

Dia

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

Un dia sense esma
-diumenge radiant-,
el cor no bombeja,
el cos s’ha apagat.
No sé què no rutlla,
si és depressió,
el sol que m’inunda
no fa propulsió.
Salvaré aquest dia
donant-li valor,
amb fets que em motivin,
sens fer gran esforç,
arrelaré a terra,
en faré redós,
i atendré, polida,
uns dies millors.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes del temps, Poemes sobre la bellesa

Temps deslligat

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

És una hora incerta, fora de tots hàbits,
sense col·locar al corrent de vida,
em caldrà gruar amb aquest temps flàccid,
les balderes hores informes, sens mida.

Sense cap topall on arrecerar-me
en el gruix de temps amorf, deslligat,
hi he de clavar recte bastió que aguanti
sentit i carcassa, sòlid, vertical.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes del temps, Poemes sobre la bellesa

Onades d’estiu

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Com anar a l’aventura, dintre d’aquest tren
que se m’enduu lluny de la llar plantada.
Ara el temps flueix llarg, i s’allargassa,
onades d’estiu la primavera alça.

Corre el tren llisquent entre oreig de vent,
tarda enlluentada i un cel d’ornament.
Transita dins meu tot el meu torrent
de sang renovada, de fonda alenada.

Se m’emporta el temps sols cap on vol ell,
promesa estrenada, bellesa punyent.
I jo em deixo endur pel seu enfilall

de flors i d’ufana, de somni fragant.
Lleugera, sens pes, tasto l’univers,
el seu nèctar dolç, la carícia alada.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes dalt del tren, Poemes del temps, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars