Ara és quan el sol pinta
amb el seu pinzell de rajos
els colors definitius
de la tardor de contrastos.
S’esmerça en una vivor
de fondos traços polits,
una eclosió saturada,
de tons sòlids i sentits.
El meu ésser tan exigu
en el tornassol del dia
cedeix terreny a la fosca,
s’arrauleix i renuncia.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Roda l’estiu la seva vida
de fast roent, d’alta conquista.
El cel és llis i transitable
per somnis bells de densa tarda.
Immens de blau, ens acarona,
somiós mar, serena ona.
Escalfor arreu, sol macerant-se
al seu caliu de vital astre.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Ara que ginestes
enramen muntanyes
amb tendres flors grogues
de posat festiu,
el sol roig vesteix
a doll tots els arbres
per dir-nos que és ell
el rei de l’estiu.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Dolçor d’amor
el sol que em deixa petja
amb petoneigs,
llepades insistents,
i aquest voler
penetrar-me sencera,
que ardent estimo
tant dels homes com d’ell.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes del sol, Poemes solars
Bondat del cel,
del sol fort que ens retorna
aquest gener
vital com a l’agost.
La meva vida
es fa alegre, esponjosa,
d’aquest caliu
que res pot decandir.
Puntal d’amor,
rialla impressionant,
espaterrant,
penetres per la casa.
Renoven àmbits
les teves fletxes àuries,
amo i senyor
de tot el meu cabal.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes solars
Puc escriure que joiosament
el sol m’empeny per l’espatlla,
que hi repenja el seu braç amatent
com un enamorat ple de rauxa,
ros com un noi magnífic del nord,
del tot feliç d’abraçar-te.
Però aquest meu dolor contrit
no el pot guarir ni apaivaga.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes del sol, Poemes ombrívols
Ara que ginestes
enramen muntanyes
amb tendres flors grogues
de posat festiu,
el sol roig vesteix
a doll tots els arbres
per dir-nos que és ell
el rei de l’estiu.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes per a nens
Inunda de ple el sol
flors i aigua beneïda,
voleien els mocadors
en l’aire florent i lliure.
S’eleven amunt el cants
de la gran terra benigna,
travessen l’alè del temps
que s’expandeix i que vibra.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes solars
S’obre tot l’espai del dia
olorós, ple de sol verge,
deliciosa ve la brisa
que va encenent la promesa.
Cremen guspires de vida,
tot és a punt de passar,
la carícia que esgarrifa,
un cos nu prest a estimar.
Un mossec roig entre els llavis,
un desig que ve a fiblar,
el plaer on es levita,
l’ardència que fa a abrusar.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes del sol, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 