Raphael Kirchner
Flama el sol
aquest jorn de desembre,
vibra en mi,
de foscor condensada,
va desfent
tancament i col·lapse,
m’obre els ulls
cap al firmament blau.
L’escalfor
em conhorta i m’empara,
just començo
a fluir i a alenar
i ja albiro
la bellesa enramada
al meu ésser
i a l’oberta ciutat.
I espurneja
i comença a brandar
l’alegria,
elevant-se serena,
jo somric
i descloc l’entrecella
retornada
pel dia bategant.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars
Dia d’estiu
despunta a la tardor,
com un esclat,
com un regal de noces.
El fred d’hivern
ben just ja a tocar
colgarà el temps
entre humitats i boires.
Però el sol fort
pertinaç maldarà
per escalfar
el nostre sud de glòria.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes del temps, Poemes solars
El sol es comença a obrir
com una flor enjogassada,
comença a vessar escalfor
com una olor que s’esbrava.
El mon sencer es deixondeix,
tots els sentits es decanten
a l’amor que farà el ple
al pic d’estiu, roig garlanda.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol
Fresc de Pompeia
El sol regna tot ple de beatitud,
fa florir la terra humitejada,
torna el bosc d’un clarobscur profund,
els volums esclaten com miracles.
No només pinta els ardents colors,
aquest sol dona forma i fondària,
jo enmig m’hi trobo amb contorns purs,
del tot dona i carnalment dreçada.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars
Fa créixer el sol vessat una alegria
càlida amb cel pausat que al vent somnia.
Festa del ple migdia mudant constant
que amb el gir de la terra se’ns va emportant.
Lluu la suau primeria de la tardor
amb espurnes d’estiu que ja es dissolen.
En un rodar la terra ens colgarà,
com ella vells un dia, i eternitat.
Cada gir seu avui és el meu temps
i és tot el que jo tinc ofert i ample.
Així, fràgil com sóc, el sento immens,
de riquesa tan densa que en vaig embriaga.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes per a dones, Poemes solars
S’alcen els dies on jo m’hi moc lleugera,
viva i airosa com un ésser feliç.
La calor és la mel que regalimen,
de nit i dia, bellesa i infinit.
Ara és l’estiu on generós el sol
cau imponent sense racons ombrívols,
bufa un vent suau dels arbres plens d’oxigen
i el meu cos plana entre xardor i estels.
La nit traspua la joia de la vida
com el revés del dia ple de sol,
pertot titil·la una aura sensitiva,
sensual, rica, immensa com el mar,
i jo em gito plena de llum i somni
i tot vetllant-me l’estiu duu l’endemà.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars
Es vessa el sol al mar
i es descompon en peixos,
ocells de llum volant
ran les ones en feixos.
Exaltació de llum
exuberant de dia,
fugaços els ocells,
els peixos instants vibren.
Aletegen les ones
de llum com brasa viva,
fulgura extasiada
la mar, dansant colpida.
Publicat dins de Poemes del mar, Poemes del sol
Desbordava el sol
la seva alegria
de calor, d’olor
juganera i viva.
Feia moure l’aire
vessant de dolçor,
anava fent via
pels cors sens dolor.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes per a nens, Poemes solars
I com s’enriolen
els ocells als nius,
i com l’esquirol
mou la cua alegre,
com, xamós, el gat,
s’ajassa a l’estiu
ple de papallones,
i flors matineres.
I amb un raig xiroi
el sol va besant
cada animaló
i cada poncella.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes per a nens, Poemes solars
Translúcid dia
esclatant ple de sol,
tarda imponent,
verdejant i florida,
vull formar amb tu
una bellesa única,
transvasar anys
just en joventut pura,
obrir-me al sol
com una nova fulla
que tendra neix,
sense vida viscuda.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes del sol, Poemes ombrívols
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 