Category Archives: Poemes del sol

Estiu luxós

En aquest estiu luxós
d’arbres i plantes felices,
de flors que rompen en fruit,
de nius d’ocells que refilen,
jo soc una dona plena
que no es pot creure tan rica,
embriagada entre el sol
i la seva ombra magnífica.
Un cel d’un blau esplendent
tot lluent, sense una volva,
amb un vent vivificant
de tots sentits obrint portes.
Senzilla sumptuositat
de les tardes de promeses
del nostre món encantat
que de nit la lluna encensa.

Pòsit de sol

El sol va deixant un pòsit
tan espès com una molsa,
gran com la il·lusió de viure,
tot i que som dins l’hivern,
però és tan sedós i amatent
que la vida se’n refia.

Navegant

Blau i verd, cant de la tarda,
el sol sencer s’ofereix,
la llum no pot ser més clara,
fastuosa rellueix.
El meu cor batega encara,
viure és un repte constant,
dins del temps, dolor i ufana
just navegant endavant.

Lleus vestits d’estiu

Una calor de suor
just a acaballes d’octubre.
Jo encara ho vaig celebrant,
i estranyada, alenant,
amb tirants, màniga curta,
els lleus vestits de l’estiu,
la jaqueteta pels vespres,
amb un cert esguard atònit
per la força d’aquest sol
que no es conforma ni vol
deixar-nos estar de petja.
Som en un clima dramàtic
que endins cova una desgràcia.
Aquesta bellesa densa,
pròpia d’estiu, allargant-se,
la rebem desorientats,
l’organisme no s’hi adapta.
i sentim, bo i amoïnats,
la inseguretat que avança.

Festeig del dia

Com festeja aquest dia tan clar,
com irisa el sol tot el seu regne,
tot el cel fa lluir els seus blaus,
tot l’espai radiant miralleja.

Llum que arriba a contrallum del cel,
amplitud vital, inabastable,
llibertat i esplendor a gratcient,
dimensió que a ciutat és colgada.

És aquí que es pot creure en els deus
i acceptar vida i mort que ens són dades,
tot sabent que som un raig de llum
i en la llum hem d’acabar integrant-nos.

Esguard serè

Bon dia radiant,
rajos límpids de sol
tots destriats en feixos
tornant lluent el món.

Goig de ser a aquesta terra
que empeny felicitat,
que rodant seguirà,
eterna, sens nosaltres.

És el seu equilibri
que m’equilibra a mi,
donant-me el viu sentit
de la meva existència.

Sereníssim l’esguard
emmirallat de goig,
del nèctar de bellesa
d’aquest món fluent, dat.

Equilibri encisat
transformant-se constant
i constant sostenint-se.
El meu guiatge alat.

Ancestral carícia

Em recupero a mi
en la mesura humana
en el vent que somou
sensualitat daurada,
on arriba el brogit
de les flors i dels arbres
una ancestral carícia
de la terra encisada.
I a dalt, tot l’immens cel
sencer d’un blau intacte,
el sol, lluent, batent,
vessant, perlejant màgia.
És la bellesa plena,
estesa, desplegada,
on deixar-s’hi habitar,
on renéixer sens màcula.

Terra privilegiada

Dies i dies lluents
d’aquells que mai no naufraguen,
dies que propulsen i alcen,
així és el meu continent.
Terra privilegiada,
convidant-me a navegar
en la seva mar ondada.
Ho acull, ho amanyaga tot,
mostra la bellesa intacta
que no deixa sucumbir
a cop de cap maltempsada.

Desig de viatge

Poblava el meu món
en aquell moment,
desig de viatge.

Era ja imminent,
a cinc dies vista
previsió de marxa.

S’elevava el sol,
tot encuriosit,
com interrogant-me.

De veres te’n vas?
Això deixaràs?
No tens cap recança?

Ho tinc apamat,
he anat lligant caps,
no sé els imprevistos.

Tan sols veig futur,
nova joventut,
per això tot ho arrisco.

Ésser batent

Benedicció de sol
escalfant pell i intern
del nostre ésser batent
de nits tumultuoses.

Ens fa uns altres, alçats
en la civilitat,
ens retorna a aquest món
de bullents energies,

de cossos materials
on íntimes angoixes
totes s’estabilitzen
i lentes donen pas

a inicis de somriures,
a carícies possibles,
a respirar endins
l’olor de la natura,

de transformar el malfat
de nits difícils, nues,
en diürns despertars,
en bellesa que exulta.