Netedat de blau omple mar i cel
i l’aire és rentat per l’alt sol novell.
Les barques bressolen damunt del mirall
d’un mar rialler, límpid com cristall.
Olor de jorn nou s’escampa per l’aire,
té un puntet salobre i lluu com miratge.
Remoreja l’aigua amb onatge fi
i suau com garlanda s’ondula el garbí.
Duu energia nua d’oceà el dolç mar,
quan s’embraveix fort és drac desfermat.
I el poble daurat que a la riba riu
aleshores tem el seu tempre altiu.
Publicat dins de Poemes del mar
Nit d’estrelles. Vincent van Gogh
Titil·la la llum
dins del mar, al lluny,
espessa com tinta.
Hi cau relliscant
i, encesa, va untant
mar de negror fina.
Fa olor dolça l’aigua,
i, galant, escampa
renou de florida.
En el cel nocturn
hi esclata una llum
d’estels gegantina.
Fa bo si la nit
t’abraça amb delit
silent i tranquil·la.
Beuré un aiguardent
al bar, al rellent,
entre la suau brisa,
i t’oloraré,
fragant com t’ronger,
i et besaré el riure.
Pell de nit, d’amant,
caliu ple d’encant
i de flor de vida.
Joaquim Sorolla
Sorgiu entre terra i aigua
i sou terra i aigua nua,
nens que jugueu a la platja
entre les onades brunes.
Lluu el vostre cos d’escultura
pel reflex que el sol us llega,
xipollegeu a la sorra
sota un cel clar d’arpillera.
Se us enduu, lleu, la marea
i us gronxa l’ona marina,
salabror i cristall d’ambre
joc transparent, sal de vidre.
En el mirall de les aigües
us llisquen els cossos llisos;
sou, en la llum de la tarda,
peixos fràgils i feliços.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes del mar
Ramon N. Bonet
L’elegància del vent
et dóna ales
per navegar endavant
vers el teu port
i les veles que, amunt,
mantens alçades
són l’estendard de l’aire
en baticor.
Empès per l’alenar
del seu romiatge
t’empenyores, serè,
a l’oceà,
i és en el mar tranquil
on t’emmiralles,
en ones jaspiades
d’alga i corall.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes del mar
Mar immens de sol lleuger
ara que l’estiu s’escapa,
el nostre cor sempre té
salabror mediterrània.
I als plecs de tot despertar
sorra petita i daurada
que acarones lentament
i constant hi fas petjada.
Barcelona et venera,
i tu l’estimes i exalces
i li ofereixes, sens pressa,
la teva pau dolça i blava.
Mar de delit, realitat,
jo et vinc a veure, a inventar-te,
el temps que et sóc al costat
és plenitud sense màcula.
Claror fins a l’horitzó,
fragor de les ones blaves
esquitxades de dolçor
pel sol que, lent, ve a besar-te.
Mar immens, ets realitat,
i a la ciutat habitada
bufes vent de llibertat
i ella es fa la teva imatge.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la Mediterrània, Poemes del mar
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 