I com solca el vell vaixell
el mar blau tot ple d’onades,
avui és dia de vent,
i el velam va de gairell,
però es redreça a cada passa.
Els mariners al timó,
als rems, al lloc de vigia,
aguanten la impulsió
d’un mar sense horitzó
trencant les ones de vidre.
Publicat dins de Poemes del mar, Poemes del vent
Força colossal primera,
pur estremiment de pànic,
el teu embat de tempesta
és un vell déu en naufragi.
Rugeix amb un tro d’oratge
arrasa la costa, els fars,
alça la mar turbulenta
fins que, ja calm, s’ha salvat.
Publicat dins de Poemes del mar
Pampalluga de la mar,
el sol a la pell titil·la,
l’aigua blava mineral
banya la platja de vidre.
La lluna s’està al cel
mig amagada i salina
contemplant l’esclat fulgent
de la llum d’argenteria.
Fast de la mar que duu alè
de la vida que l’habita
aplegada en tot l’espai
del seu cor fluent i lliure.
Publicat dins de Poemes del mar, Poemes per a nens
Batega la lluna enmig la infinitat
damunt la mar platejada i calenta,
les ones eleven els seus salts elegants
per arribar a banyar-la, salabrosa i lluenta.
Estels fugaços, patges de la nit,
guaiten atents les ones cadencioses
aplegats a l’espatlla de la lluna al zenit
vetllant que no s’ofegui en la mar remorosa.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes del mar
Ja vas a adormir-te, mar,
salvatge i sol com una illa,
les ones lleus amb què embats
són l’adéu fins al nou dia.
Ran la teva vora vaig,
la lluna dalt del cel, fixa,
negra foscor t’ha emparat
però el teu adéu em captiva.
Nit inundada pel so
de les ones tornedisses,
parlen amb la veu suau
d’una mare estimadíssima.
Publicat dins de Poemes del mar
Pàl·lid s’ha aixecat el dia
entre violentes ones.
Dintre la barca la càrrega
que els mariners custodien
en les aigües virulentes
fràgil sotsobra i perilla.
La mar rugeix, s’esvalota
ferotge i enrabiada,
mentre una pàtria llunyana
de dret els mariners guia.
I es va esquitllant la barca
entre furioses mandíbules,
i impel·lit el cel es bada
per rebre la llum del dia.
Mantenen ferm el timó
els mariners, que a mà remen,
i en l’envitricoll d’onades
seny i força perseveren.
En cada guany de batalla
salven altre cop la vida.
La mar es va aixecant brava
mentre ells remen cap a Ítaca.
Publicat dins de Poemes del mar
Mar sens fi, incorruptible,
braoles de vital ànsia,
setinada et lluu la pell
de constel·lacions i oratges.
Dins de la sorra i a l’aire
vesses la bravor calenta,
sal, escates i alats vols
de les gavines atentes.
I quan et toca el sol rius
a les puntes de les aigües
brodades amb el fil fi
de les més precioses randes.
Bressen en tu les gavines
en estols sobre la falda,
que estens brugent i infinita
amb peixos xiuxiuejant-te.
No s’acaba l’horitzó
ni fineix la terra encara
quan fas la volta en rodó
i a l’altre extrem vas besant-la.
Dens, immens, impressionant,
bramules alt i salvatge
i en el meu sumptuós bany
m’enduc força inabastable.
Publicat dins de Poemes del mar
Quan arriba l’hivern, mar,
extens un blau d’opalina
i l’aire es ve a enjoiar
del vol baix de les gavines.
Escumeges, levitant,
la sorra daurada i fina
que espera el sol de llevant
els matins de boira humida.
Ets mare mediterrània,
mantell fet d’aiguamarina
i abastes illes llunyanes
i les consents i avicies.
Acarona, dolça mar,
la sorra de pedra fina ,
el lloc on vaig passejant,
desitjant-te, blava i nívia.
Canta’m cançons de bressol
amb la veu fonda i senzilla,
conta’m mil·lennis de sol
i les històries que endinses.
Tu, mar, ets transformació,
i jo, tan sols sóc finible,
així a tu no et pertany
la mort que a mi endins em fibla.
Tu amb l’oratge véns i vas,
mar tendra, mar, sàvia amiga,
fes-me lliure amb el teu cant
d’energia i de celístia.
Dreçada just davant teu
escolto la teva dita:
“tu deixa’t portar pel vent
sense arestes de la vida”.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes del mar
Mar sedós de terra a terra,
mar flairós de platja a platja,
estens el polit mantell
de pau, nervadura mansa.
Vidre transparent, serè,
or de sol líquid traspassa
el teu delitós esplet,
s’endinsa en el teu l’onatge.
Rodonesa de la llum,
mar formós, lleu filigrana,
estens carícia de rull
de la platja fins a l’ànima.
De reflex diamantí,
la joia de la teva aigua
és fulgor de l’univers
amb espurnes de miratge.
On va el teu blau fabulós
quan cau ja la nit tancada?
La teva pell transparent
acull llavors llum llunada.
Publicat dins de Poemes del mar
Farbalans a les teulades
i tu baixant per l’escala,
el blau flonjo dalt del cel,
blanc lluminós a les cases.
La cabellera esplendent
i la faldilla estampada,
t’espera la mar pacient
amb la rialla dibuixada.
Em frega el teu alenar
quan arribes a la plaça,
per un bes tot l’amor meu
et posaria a la falda.
I ens bressolaria el mar,
mar català, mar de pàtria
blau i blanc, vela i vaixell,
i el teu perfum d’illa clara.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del mar, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 