Mar de delit, realitat,
jo et vinc a veure, a inventar-te,
el temps que et sóc al costat
és plenitud encantada.
Claror fins a l’horitzó,
fragor de les ones blaves
esquitxades de dolçor
pel sol que lent ve a besar-te.
Mar immens, ets de veritat,
i a la ciutat habitada
bufes vent de llibertat,
i ella es fa a la teva imatge.
Publicat dins de Poemes del mar
Aigua transparent
amb la pell de cel,
t’esculpeix el vent
amb constant anhel.
Mar blau i ampul·lós
que busques la llum,
la lluna al cel fosc
navega al teu rumb.
Saborós, salat,
un món tens a dins,
i ens deixes jugar
al teu flanc d’estiu.
Cavaller galant
festejant la platja,
li ofereixes, vast,
un univers d’albes.
I amb el sol, ben alt,
canta la teva aigua,
dins teu fas dringar
un món de miratges.
Polit i donzell,
somrius a les illes,
i als cinc continents,
cercant les fadrines.
I véns, mar, alat,
flairós d’ona i alga,
dins el meu calat
tens el lloc més ample.
Publicat dins de Poemes del mar
Van rodar els déus
engolits per les aigües,
les grans deesses,
darreres en cedir,
suren encara
a l’oceà, ofegades,
on aflueixen
els somnis, al confí.
D’una illa a una altra,
bressades en mar blava,
naveguen, pètries,
entre corrents marins,
els gavians
les prenen per muntanyes,
els somnis rompen
al bressol dels seus pits.
Publicat dins de Poemes del mar
Mar, t’irisa el vent gegant,
deu mal·leable i sensible,
amb el nervi ben tibant
del canemàs que irradies.
Mar que reflecteixes cel
i el condenses per nodrir-te,
mar que arreplegues la llum
per tots porus i partícules.
Mar, vibració de soprano
en la teva ària operística,
tens la dolçor i la bravor
de l’amant més exquisida.
Mar, fistoneges les ribes
i xoques als espadats
esmolant, incorregible,
la roca que et tanca el pas.
Mar, ofereixes tranquil·la
petxines i fines pedres,
tresors com imatgeria
de la vida que a dins deses.
Publicat dins de Poemes del mar
La gavina, al crepuscle,
va trencant l’aire impossible,
tu, mar, lluint vetes d’or
ets mineral i sensible.
El meu ull tot nu es fon
en el teu jaspi de vidre.
Mar, ets el desig d’un déu
immaterial que et somia.
La lluna penjada al cel
ser el teu fermall voldria,
i es reflecteix en el fast
de les aigües, infinita.
Mar que et deixes amoixar,
i, condescendent, ens mires;
als mil·lennis que vindran
res no hi serà, sols tu viva.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes del mar
Com un poeta intenta el mar
una breu escriptura
que copsi la seva soledat
de mil·lennis oblidats,
de fredors abruptes.
Implora als altres elements
una carícia nua,
però està, com ells,
sol en la seva espècie,
abocat a la renúncia.
Publicat dins de Poemes del mar
Joaquim Sorolla
L’aire salat eixamora
la pell sedosa i colrada,
amor a les ones roses
i al davantal de la mare.
Limpidesa de la llum
de la mar Mediterrània,
lluminositat d’atzur
en roba i escuma blanca.
El nin agafat a coll,
nu, innocent com la diada,
la mare el protegeix
dels raigs de la solellada.
Mirall de tota existència
és la fina capa d’aigua
que inunda damunt la sorra
mentre retorna a l’onada.
Emmirallament del cel,
del dia sencer, amb la barca
que, marinera, es mou,
al compàs del sol que llampa.
Tot temps en transformació,
amb el cel sense una taca.
Vora del mar, amb passió,
la mare el seu nin esguarda.
Natura nua en cristall,
potència alta elevada
de la fruïció de la terra,
foc de l’aire i immensa aigua.
I com a nexe vital
una dona tendra abraça
el seu fill després del bany
sota tovallola blanca.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes del mar, Poemes per a la mare
Pino Daeni
Com banyava el sol, mare,
amb els seus rajos líquids,
la nostra íntima platja
entre pins i petxines.
Com fulgurava l’aigua
amb olor de països,
la mar estesa, un mapa
de camins trobadissos.
Com cruixia la sorra
quan l’onada batia
amb passió mil·lenària
la nostra pàtria antiga.
Com alenava l’aire,
com un patge ens prenia
per viatjar a contrades
amb carrossa invisible.
Com esguardava el cel
tan pur i sereníssim
jugant tu i jo, extasiades,
prop de la mar de vidre.
Com la mar confiada
tot l’amor oferia,
tant, per arribar a creure
que res no ens trairia.
Publicat dins de Poemes del mar, Poemes per a la mare
Diumenge d’agost, la gent a la platja.
energia fresca, remor que es propaga
El mar duu el seu aire amb nervi que fibla,
l’ambient el traspassa vigor i alegria.
És la gent vital que pobla ciutats,
que ha batallat fort als torns de la feina
i al moment que arriba la festa, el descans,
amb el mateix tremp s’hi lliura amb feresa.
I sap beure a glops el bo de la vida
i puja família, i vol viure anys,
i compta els cabals, i lenta prospera,
i sempre es sent lliure si té feina i festa.
Publicat dins de Poemes del mar
Vull dormir al teu coixí, mar,
jo que t’admiro i t’estimo,
gronxada pel teu embat
d’onades dolces i nítides.
Al teu cos vull navegar
tapada amb fi llençol d’aigua
marinera amb gust de sal
fins que no es vegi la platja.
I tu de mi tindràs cura
i m’aniràs fent petons
tendra i suau com una mare
tota curulla d’amor.
Publicat dins de Poemes del mar
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 