Category Archives: Poemes del mar

Mar esquiu

Aquest mar empès pel vent
formant arrugues de seda
procel·loses en biaix,
amb fort nervi i consistència,

aquest mar de blau suau,
transparent a prop de platja,
enfosquint-se pas a pas
fins l’horitzó de fondària,

aquest mar de mes d’abril
amb un sol brunzent que l’aire,
ple de neguit i fredor,
no el deixa penetrar gaire,

aquest mar, un pèl altiu,
que prepara la mudança,
encara no acull, i viu
lluny de festeig i gaubança,

aquest mar, avui esquiu,
ja es prepara per somniar,
per ser el que el juny ens rebrà
amb tota l’excelsa gràcia.

Navega el mar

Calor de l’estiu que en els cossos cova,
àlgida alegria, tornaveu del sol,
el mar allà al límit panteixa i s’enrosca,
embriac d’espurnes de joia i de foc.

Clouen les onades arabescs solars
orlant cada braça, cada bressolar,
la sorra anhelosa frisa per tastar
guspires de l’aigua esclat fulgurant.

I corre un vent clar que talla a tisora
levitant damunt la terra sonora,
escabellant mar de cabell daurat.

S’afluixen arestes, ginys es desballesten,
es clouen parpelles i navega el mar
en el fast solemne sense rumb ni far.

Onades

S’estremeix l’aigua del mar
per la delícia que brinda
la gran tendresa del vent
sota el sol roig del migdia.

Eleva i rulla a la riba
belles, sensibles onades
pel plaer incandescent
que sent, per mai no oblidar-se’n.

Lluent carícia

Sol que enlluernes la mar
d’una dolçor infinita,
ella joiosa fa ones
per sentir-te ben endintre.
I frueix enamorada
la teva lluent carícia,
que al capvespre es torna roja,
i que ella amb rubor explica
quan ja es fa nit a la lluna,
la seva amorosa amiga.

Festes de mar

Calor i xardor
i delícia de mar,
brisa que venta
a dolls reconfortants,
frescor que empara
i esbiaixa tots raigs.

Aigua que acull
a dintre del seu magma,
prodigiós regne
que ens fa lloc al seu ésser,
captivador,
fent-nos a onades festes.

Desconcert

Ros Ruseva

Què serà d’aquest dia, tot ell desconcertat,
en què me’n vaig amb tren, d’estació a ciutat,
per aplegar sentit, anar-me a banyar al mar,
ben sola, deslligada, solitària al meu llit,

la natura que clama tendreses i delits,
me’n vaig enllà el meu centre, buida d’intimitat,
sense cap saviesa, amb minsa voluntat,
tan sols potser aixecar-me a dins de mi mateixa,

alçar també aquest dia esponerós com l’or,
trasmudar l’energia, ser un pessic menys supèrflua,
rebre l’embat de l’aigua de vibració embruixada,

geni de l’oceà. I lleument besllumar
aquella que seria en la gesta cabdal,
enamorada i rica de l’amor fet real.

Besos brogents

Anant endins teu, dolç mar,
penetro la pell delícia
del teu blau dens, fascinant,
la més gran, fonda carícia.

M’acullen en llit d’amor
els teus llençols onejants
translúcids de sol brillant,
ventats per la clara brisa.

I juguem al mateix joc,
d’una bellesa encantada,
abraçades, plaer, goig
i besos brogents que esclaten.

Mar de mars

Paul Baudry

També em mi hi ha un mar de mars
que va de foscor a celístia,
d’imponent a vulnerable,
d’indomable a humilíssim,
que va de negre a blau fi,
que és sense horitzó o veu illes,
que perd la gràcia de cop
o duu dels deus l’aigua ungida.

Déus

Tinc al pensament la joia del mar
un matí de maig remorós, calent,
en el bosc tot flaira d’olorosa ardor,
al ple són els arbres, la terra, les flors.

I tiben de mi les fulles que em neixen,
me’n vaig cap al mar amb tren de diumenge
damunt l’alegria del meu estrenar
un estiu entre ones, mullena irisant.

No hi ha solitud si tinc per companys
el gir de la Terra, el seu gravitar,
l’immens continent del mar bategant.

Tota l’energia se m’enduu a mi,
sóc magma magnífic entre l’infinit,
un animal sa entre els déus, enmig.

Riu Neva

Tot palaus de nata

devora el riu Neva,

melmelada fina,

pastís ensucrat.

*

Pa de pessic clàssic,

cobertura rica

d’una olor exquisida,

i la neu que cau.

*

Pels teus ponts de vidre

flueix la teva aigua,

insomne tothora

cap a l’ample mar.