Category Archives: Poemes del mar

Mar carícia

Posted on 4 Agost 2020 | 1 comentari

mar lluent 1

Ets la matèria del somni,
mar blau meu, sempre entranyable,
milions d’estels enjoien
la teva pell argentada.

S’esvaeix tota cabòria
endins la teva carícia
meravellosa, absoluta,
d’aquell amor que es somia.

1 comentari

Publicat dins de Poemes del mar

Mil·lennis

Posted on 28 Juny 2020 | 1 comentari

animal marí extingit

Mar feliç de dia d’estiu,
d’or el sol trena una xarxa
en el teu cos de delit.

Quants éssers has acollit
dins el teu cos de fragància
ja per sempre extingits.

Ja veus, avui som nosaltres,
d’uns mil·lennis esborrables,
qui fendim el teu esperit.

1 comentari

Publicat dins de Poemes, Poemes del mar, Poemes del temps

Anhel

Posted on 28 Juny 2020 | 1 comentari

mar petjades sorra

Camins de bosc ombrívols i feréstecs
s’obren obacs entre pins i fullasses,
travesso en tren tota la serralada
un jorn de juny de ple sol amarant.

Em crida el mar amb la seva immensa aigua,
inabastable, al seu fons de frescor,
una quimera entre calor daurada
i terra ferma d’una fosca verdor.

El mar absort en ell mateix, carícies
de transcendència, fonda impressió,
sensació de festa de la vida,
mar anhelat, la completa esplendor.

1 comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes del mar

Lluna plena

Posted on 3 Desembre 2019 | 1 comentari

LLUNA MAR PALMERA PLATJA retallada vermellosa

Joiell, lluna plena de nacre polit,
bellor lluminosa, fermall de la nit.
Corpresa pel mar, el mar contorneges
i l’atraus, colpit, ple de fúria tendra.
Somieja amb tu, dolçor sense màcula,
formosa i benigna, de força insondable.
Ets una encisera de jove encanteri
amb la saviesa densa de mil·lennis.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes del mar

Carícies

Posted on 14 Mai 2019 | 1 comentari

mar lluna tropical palmeres més clara

Nit de bengales,
el respir de les fulles
denses de l’aire,
la gran lluna jugant
entre crisàlides,
les braçades del mar
besant les platges
i les teves carícies,
sempre somiades.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes del mar, Poemes solars

Tot és re

Posted on 26 Juny 2018 | Deixa un comentari

pintura el-naufragi-del-minotaure turner

William Turner

Al joc de la immensitat
les persones es dissolen.
Vénen del res, van al res,
el mar les furta de sobte.
Es perden dins de l’abís
sota les ones furioses.
S’han estavellat els ports
que un dia foren sol i ombra.
Han sucumbit totes naus
que enllà aguantaren tempestes.
Arriba la fi, i és brau
el mar que devasta relles.
Al capdavall tot és re,
un naufragi que ens fa burla.
Si ahir lluitàvem per viure,
avui s’acaba la lluita.
Enmig l’huracà del mar,
sota un cel fred i insensible,
l’home perd les facultats,
i el respirar,  i la vida.
I llavors desapareix
com si un dia no existira.
Potser queda un flux fugaç
de tot l’amor que expandira.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de traspàs, Poemes del mar, Poemes ombrívols

Mar remor

Posted on 18 Octubre 2017 | 2 comentaris

mar esvalotat

Mar feixuc en la fondària,
mar lleuger a tocar de terra,
com una au eleves ones
de la teva pell de seda

Sempre seràs la remor
del vent que els sentits et trena,
el sol sencer vessa en tu
els rajos que en tu somiegen.

En el teu cos ondulant
bressoles els somnis lliures
del teu ésser trepidant
de la força més antiga.

2 comentaris

Publicat dins de Poemes del mar

Mar de saviesa

Posted on 18 Octubre 2017 | 2 comentaris

mar centellejant

Mar de saviesa antiga,
gronxa eterna la teva aigua
renaixerà en tu la vida
com la primera vegada.

Pels milions d’anys tots ebris
lluny de la meva memòria
seguiràs sent l’energia
que s’escampa esponerosa.

2 comentaris

Publicat dins de Poemes del mar

Mar absort

Posted on 18 Octubre 2017 | 2 comentaris

mar escuma 23548

Mar absort en tu mateix
que maurant sentits cavil·les,
a cada moment desfàs
nusos espessos i intrigues.

Maurant tornes cristal·lí
l’obscur neguit que t’habita,
i lent el vas alleujant
quan nous embats ja et fustiguen.

2 comentaris

Publicat dins de Poemes del mar

Llum

Posted on 14 gener 2017 | 1 comentari

mar-verd-000456

Es vessa el sol al mar
i es descompon en peixos,
ocells de llum volant
ran les ones en feixos.

Exaltació de llum
exuberant de dia,
fugaços els ocells,
els peixos instants vibren.

Aletegen les ones
de llum com brasa viva,
fulgura extasiada
la mar, dansant colpida.

1 comentari

Publicat dins de Poemes del mar, Poemes del sol