Category Archives: Poemes del mar

Desconcert

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Ros Ruseva

Què serà d’aquest dia, tot ell desconcertat,
en què me’n vaig amb tren, d’estació a ciutat,
per aplegar sentit, anar-me a banyar al mar,
ben sola, deslligada, solitària al meu llit,

la natura que clama tendreses i delits,
me’n vaig enllà el meu centre, buida d’intimitat,
sense cap saviesa, amb minsa voluntat,
tan sols potser aixecar-me a dins de mi mateixa,

alçar també aquest dia esponerós com l’or,
trasmudar l’energia, ser un pessic menys supèrflua,
rebre l’embat de l’aigua de vibració embruixada,

geni de l’oceà. I lleument besllumar
aquella que seria en la gesta cabdal,
enamorada i rica de l’amor fet real.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de l'esperança, Poemes del mar, Poemes ombrívols

Besos brogents

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Anant endins teu, dolç mar,
penetro la pell delícia
del teu blau dens, fascinant,
la més gran, fonda carícia.

M’acullen en llit d’amor
els teus llençols onejants
translúcids de sol brillant,
ventats per la clara brisa.

I juguem al mateix joc,
d’una bellesa encantada,
abraçades, plaer, goig
i besos brogents que esclaten.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes del mar, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars

Mar de mars

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Paul Baudry

També em mi hi ha un mar de mars
que va de foscor a celístia,
d’imponent a vulnerable,
d’indomable a humilíssim,
que va de negre a blau fi,
que és sense horitzó o veu illes,
que perd la gràcia de cop
o duu dels deus l’aigua ungida.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de la passió, Poemes del mar, Poemes sobre la bellesa

Déus

Posted on 20 Desembre 2020 | 2 comentaris

Tinc al pensament la joia del mar
un matí de maig remorós, calent,
en el bosc tot flaira d’olorosa ardor,
al ple són els arbres, la terra, les flors.

I tiben de mi les fulles que em neixen,
me’n vaig cap al mar amb tren de diumenge
damunt l’alegria del meu estrenar
un estiu entre ones, mullena irisant.

No hi ha solitud si tinc per companys
el gir de la Terra, el seu gravitar,
l’immens continent del mar bategant.

Tota l’energia se m’enduu a mi,
sóc magma magnífic entre l’infinit,
un animal sa entre els déus, enmig.

2 comentaris

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del mar, Poemes solars, Sonets

Riu Neva

Posted on 13 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Tot palaus de nata

devora el riu Neva,

melmelada fina,

pastís ensucrat.

*

Pa de pessic clàssic,

cobertura rica

d’una olor exquisida,

i la neu que cau.

*

Pels teus ponts de vidre

flueix la teva aigua,

insomne tothora

cap a l’ample mar.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar, Poemes solars

Mar

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Mar sens principi ni fi,

jo m’endinso en la teva aigua,

i és tan tendra l’abraçada

que et sento extensió de mi.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar

Mar d’encanteri

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

No puc allunyar-me, mar,

de la teva vora ardida,

artista del fulgurar,

creadora de delícia.

*

Duus la profunda carícia

d’un vent de passió densa,

amb qui dansa la teva aigua

lluentada pel sol verge.

*

I jugues a engalanar

la platja on tan dolça arribes,

al confí del teu embat,

brodat de gràcia infinita.

*

Ens mostres com un secret,

un instant, un verd de perla

al rodol de la teva ona,

amb què acarones la terra.

*

Ets encanteri vessat

que del firmament suscites

formosor, immensitat,

tot el poder de la vida.

*

Eternament ens bressoles

en els somnis que ens ofrenes,

encisats de blavor pura,

amarats de joia encesa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar, Poemes solars

Sol batent

Posted on 5 Setembre 2020 | 1 comentari

Segueix brillant l’estiu indòmit, sense treva,
sense repòs ni calma, tota plaça és calenta,
i l’ombra és amarada d’un bany maria ardent
entre la combustió d’un sol a ple batent.

Perleja suor, raja al cos tot abaltit,
el carrer s’ha fet vell tenyit d’un or antic,
i el bosc es mostra immòbil sota l’espetec igni,
la ciutat en ple incendi resta sola, en fallida.

S’ha anunciat un canvi alarmant, radical,
amb llampecs i tempestes, davallada de graus.
I ara no vull desprendre’m d’aquesta llibertat,
de cos, de ment, frugívora, que l’estiu ha lliurat.

Tota la pell al vent, l’aigua del mar, delícia,
festassa omnipresent del fondal de la vida.
Em queixo de la calda però és excelsa amiga,
la que comprèn qui soc, la que em consent ser lliure.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del mar

Mar benigna

Posted on 22 Agost 2020 | 1 comentari

mar moguda

I forceja amb mi la mar
persistent, esbiaixada,
l’empeny l’aire de ponent,
un colós tan brau com l’aigua.

Dintre el seu cos de neguit
se m’enduu de gairell, fada
que em porta de sorra endins
a molts metres de distància.

El vent li talla un vestit
que en grans farbalans s’enlaira,
voleia en progressió,
cau damunt la pell sobtada.

M’esquitxa els ulls que contemplen
extasiats el seu blau magne
infinit, punyent, benigne
fins que l’aire torna a alçar-la.

Per sempre ets delitosa,
mar que t’expliques, concisa,
al vaivé de les grans forces
sense pretendre ferir-me.

1 comentari

Publicat dins de Poemes del mar

Animal terrestre

Posted on 17 Agost 2020 | Deixa un comentari

mà al mar que demanan auxili

Em deixava el mar fendir la seva aigua,
turmentosa, espessa, en aquell confí.
Jo incauta arribava, ràpid me’n desfeia,
en l’immens perduda, amb naixent neguit.

Anhelava terra, la platja allunyada,
i el blau que extasiava torçava en perill.
Animal terrestre, fragilíssim, d’aire,
lluitant amb mar brava temia sucumbir.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar