Category Archives: Poemes del jazz

Deixa ara que se t’emporti
el reflex de flors al llac
mogut per les notes clares
de l’orquestrina de jazz.

L’ardent fervor de la música
fonent-se amb l’ànima humana,
floreixen les flors carnoses,
s’enfilen amb sons trenades.

Graviten endintre nostre
fondament, fins despertar
el trem que a dins se’ns allotja,
passió sens mesurar.

Sonata nocturna,
nit fonda i tancada,
clos del desconsol
a l’hàlit de l’ànima.

Sonata nocturna,
la veu esqueixada,
callen els carrers
plens de lentes llàgrimes.

Sonata nocturna,
cremor condensada,
de cop et desvetlles
i encens una llàntia.

I de fons plovia a bots i a barrals.
Dins, l’aire de cova, on hi percudien
sagrats rituals, estrenyent els llaços
d’una tribu antiga, tot just retrobada,

cor que bategava nocturn, estel·lar.
S’elevava en ones, sostingudes, íntimes,
el mar que vibrava, mar que ens immergia,
tot ell roents notes d’antigor inaudita,

pregonant misteris, els nostres, d’endintre,
el ressò interior d’abans de la vida.
I llavors sabíem de l’eternitat,

la que ens habitava, la que ens componia,
que igual que la mort dúiem inserida,
fent cicles d’un tot en el temps que gira.