Mai no va ser perfecte,
però els cossos s’anhelaven,
un corrent de bellesa
transitava l’estança,
la tarda encenia
les seves llums de vetlla
i cada un navegava
la nuesa de l’altre.
Mai no va ser perfecte,
però el rellotge emmudia
el seu gravitar d’astre,
el sol tardà oferia
la llum més vellutada,
i un vol alt de gavina
venia a hostatjar-se
dins la nostra abraçada.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a N., Poemes per als homes
La gavina, al crepuscle,
va trencant l’aire impossible,
tu, mar, lluint vetes d’or
ets mineral i sensible.
El meu ull tot nu es fon
en el teu jaspi de vidre.
Mar, ets el desig d’un déu
immaterial que et somia.
La lluna penjada al cel
ser el teu fermall voldria,
i es reflecteix en el fast
de les aigües, infinita.
Mar que et deixes amoixar,
i, condescendent, ens mires;
als mil·lennis que vindran
res no hi serà, sols tu viva.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes del mar
Lluna morena en la nit,
alta al firmament que esguarda,
brisa fonda on el cel canta
el seu somni cristal·lí.
Lluna mora, mel d’encís,
olor d’aiguardent que escampa
la nit bruna i setinada,
de dolç tacte coral·lí.
Lluna irisada d’anís,
aigua clara barrejada
amb els grans de la magrana,
guspireig lleu de carmí.
Lluna calenta al zenit,
passió lenta, fina grana,
mirall transparent que exalça
la florida del narcís.
Lluna plena al cel colpit,
que et duu una preciosa randa
d’estrelles de jacaranda
mentre es perd en el teu pit.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit, Poemes del desig
Anhel de tarda d’estiu,
el mocador roig ondula
entre l’aire llevantí
mentre el camp de blat murmura.
Mocadoret de l’amor
tremolós com una fulla
que véns a fermar al cor
el brogit que mai s’atura.
Aire calent de roselles,
delit dins de l’hora bruna
amb el mocador premut
entre els llavis, roig espurna.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del desig
Sedueix-me sota els arbres molls
tant com m’ha seduït el dia,
l’olor de la pluja, la terra humida,
el vent dens sota el cel de xarol.
Espiga’m i trena’m l’ànima,
i convoca la bellesa del teu riure,
del teu bes damunt la pell humida,
de la veritat senzilla que ens és dada.
Obre la teva mà, flor regalada,
i estremeix-me amb la teva carícia,
frec de l’alosa que vola al cel lliure
en aquest dia tendre que ens abraça.
Ofereix-me la flor de galania
―alba fragant que a cada instant esclata―
del teu cos transpirant que tant estima,
l’horitzó amatent que em té encisada.
I pren-me en tu per la sendera del dia
moll de plugim, regalimant cor d’astre,
dins el caliu teu, somni i vigília,
dins el teu torrent, marea i flama.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la pluja, Poemes del desig, Poemes per als homes
En el temps que és tot meu
encara hi ha claror,
encara s’alenteix
el ritme de l’amor,
encara em pot besar
un astre dalt del cel,
encara il·lumina
l’aventura els carrers,
encara la ciutat
balla una dansa íntima,
encara les aromes
parlen de pàtria antiga,
encara la passió
s’arrapa al meu somriure,
encara la bellesa
és formosa carícia.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes solars
Dolçor d’amor
el sol que em deixa petja
amb petoneigs,
llepades insistents,
i aquest voler
penetrar-me sencera,
que ardent estimo
tant dels homes com d’ell.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes del sol, Poemes solars
Entre la calor d’agost
retinc el desig que escapa,
apaivago el meu amor
ple d’embranzida frenada.
Toco la pell de l’estiu
amb una mà enamorada,
l’home amb qui vull festejar
té esbarriada la passa.
El topant del seu cos és
la força que em té fermada,
gran passió, fast d’estiu
que em deixa cremor assolada.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del desig
S’esbarrien els astres
en el calorós cel,
no coneixen si és festa
o si és dia feiner,
no saben de les hores
ni quantes n’han passat,
no es reconeixen astres,
del tot desconcertats.
El seu rodar s’encalla,
rodolen de gairell,
han perdut la memòria,
es perden al present,
esperen que el déu sol
vagi apagant els rajos,
anhelen que la nit
recompongui els pedaços.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes ombrívols
El dia clar
s’obre com una flor
que deixa anar
escalfor com a flaire.
Tòrrid juliol
ple de color i sabor,
de sentiment
i suor amarada.
El dia és llarg,
amb desig d’infinit,
fruita polposa
que va creixent i esclata.
A tots confins
bevem el glop concís
de la calor
xopa i mediterrània.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes de les estacions, Poemes del desig, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 