Ombra i sol espaterrant,
aquella aspror del migdia,
mediterrània arborant.
Carrer polsegós, llar fonda,
mercat viu, càntir ofert,
secrets d’erotisme i ombra.
Damunt hi traspua l’art,
migjorn d’un sud fressejant
que el sol ofereix com fronda.
Homes amb barba de dies,
dones amb vestits estrets,
vertigen de ciutat, pira.
Després es troben les mans,
que es buscaven,
dels amants.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes del desig, Poemes solars
La cambra en penombra,
sangtraït de l’ànima,
rierol que corre,
cristal·lí de l’aigua.
Entre els camps de blat
la suau brisa amara
roselles i espigues,
mar d’onada mansa.
Dintre el cor batega
la passió amagada
closa en cambra fosca,
sempre impronunciable.
Rere gelosies
cremen els ulls d’ambre
d’ella, que sospira
en l’ardor estancada.
Cavalls en la nit
troten la muntanya
de l’amor ferit,
sangtraït que sagna.
Cap marededéu
no fa cap miracle;
ella amb dolor escriu
solitud amarga.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes ombrívols, Poemes per a dones
Turgents pits de pell de lluna,
foc ardent melic avall,
passió del cos que s’abrusa
cel enllà, regalimant.
Dits alats polint la gemma
amb delícia electritzant,
anhelosos l’enardeixen,
delirosos van llustrant.
Esplendor, zenit de l’alba.
Estrelles en devessall
cauen en mar solitària,
que ha perdut el seu amant.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per a dones
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes del desig, Poemes del temps
El teu collaret de perles
obre camins en la nit,
en les avingudes plenes.
Fars enlluernen de sobte
els teus cabells tot fragants,
les randes com papallones
la rodonesa dels pits,
la teva oculta nuesa.
I en un lloc desconegut
on el misteri s’arrela,
en la indefensió de tu,
el foc d’una espera encesa.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes per a dones
Deixeu que corri el mar
amb la seva bravesa de petons,
que l’onatge en vaivé amb què s’ofereix
sacsegi les fronteres del món,
que el desig que duu al nervi i a la pell
es fongui amb la tendresa del sol
que la passió arribi amb tot el tremp
del mar revolt pel més carnal amor.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig
Pren-me sencera amb les teves mans
i porta’m al país del teu cos tumultuós,
per reverdir-me entera amb llucs i brots gemats
per encendre de ple les fogueres majors.
Irisa amb la teva pell els filats més roents
del desig arborat que em traspassa l’amor,
ungeix-me al teu foc viril molt lentament,
i deixa’m prendre el nèctar que traspua el teu ardor,
que em vull quedar per sempre al teu encís,
temps aplegat al teu ésser vital,
temps que amb tu es multiplica, infinit,
i crea un nou estel a l’espai orbital
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per als homes
Encara el teu cos que em fuig
el faria amor meu
i et perdria entre els meus pits
i el meu entrecuix ardent.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per als homes
Etiquetat llibret Denes trencades
Llavors el topant del teu cos
era el llindar del món,
la pell jove on s’obria
la flor del paradís.
Sense camí on transitar,
la teva escalfor animal
em conhortava,
tancats en un límit de sol,
espurna perduda
fulgurant a la cambra.
Isolats en un centre pregon,
l’amor s’esponjava,
la felicitat cremava
en el clot de la teva morenor
indòmita enmig de la brasa.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a P., Poemes per als homes
Dissolt en el gran magma
que és la ciutat meva
avança dòcilment
la teva espatlla bruna,
*
el cabell atractiu,
deliciós, pentinat,
lligat molt tendrament
en una fràgil cua.
*
Vetes d’argent el llisten
tot sencer de beutat
i tots els teus suaus trets
de beutat l’acompanyen,
*
home de cos de mel
amb el pit setinat
de pigues i de cel,
de dolçor i abraçades.
*
Entre els petits carrers
de Barcelona antiga
que van a obrir-se al Born
on tens la teva cambra,
*
respires, passes, vius,
flueixes i camines,
t’asseus en els cafès,
rere finestres clares.
*
Jo tinc damunt de tu
el meu mirar que encises,
i el meu amor sencer
et sotja a cantonades
*
per poder-te’l mostrar,
i viure’l, i oferir-te’l,
com l’amant que t’ofrena
allò que a mi em regales.
*
Plaer del teu encís,
que s’emmiralla en lluna,
nacre en la nit lluent
que estatja la delícia,
*
sostenidor del món
damunt d’espatlles pures
on cau el teu cabell
íntim, d’olor de vida.
*
La teva mà em porta
sota el dia que esclata
i a cada cantonada
em beses i em captives
*
i a la cambra amb llençols
que jo vaig regalar-te
em cerques altre cop,
immens, per oferir-te.
*
Per la meva ciutat,
que roda ensomniada,
t’atures un moment
per veure’n el somriure
*
i em cerca el teu esguard
al pòsit que ella guarda
de quan tu i jo anem junts,
i lluu com la celístia.
*
I jo vinc a buscar-te
d’amagat, entre llunes,
la teva bicicleta
em fa constant de guia,
*
tu sempre bru de sol,
de sal de mar, d’escuma,
de joventut d’esclat
que voldré mentre visca.
*
I va rotant el temps
dòcilment, passa a passa,
damunt la Barcelona
que tendrament habites
*
i em tindràs sempre a mi
―qui d’amagat et guarda―
abrusada d’amor,
mentre et retinc per vida.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes per a P., Poemes per als homes
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 