Category Archives: Poemes del desig

Festes de mar

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

Calor i xardor
i delícia de mar,
brisa que venta
a dolls reconfortants,
frescor que empara
i esbiaixa tots raigs.

Aigua que acull
a dintre del seu magma,
prodigiós regne
que ens fa lloc al seu ésser,
captivador,
fent-nos a onades festes.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes del desig, Poemes del mar

Angoixa

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

I en mi segueix l’angoixa,
aquest mal que em devasta,
que no em deixa afrontar
la vida quotidiana,
els canvis turbulents
viscuts com a amenaça.

Son massa adversitats
i ferides que em marquen.
És l’octubre calent
com si fos un ple estiu,
i en els seus jorns solells
endins va macerant-se

el neguit colossal
d’una vida arranjada,
on poder lliscar en pau,
fruir sense estocades.
Potser és una quimera
compartida i humana.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes del desig, Poemes ombrívols

Bastió

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Rembrandt

Si perdo la confiança
en el meu cos sa, formós,
si és que em poso malalta
quan jo soc l’únic bastió,
s’esfondra tota esperança
en la vida, en aquest món.
Em sé tan fràgil i feble,
no tindré cap salvació,
i a sobre em faig lletja i vella
en contínua progressió.
Em pot restar la noblesa,
que no sé on reposarà
si és que em perdo a mi mateixa
i vaig cedint i minvant.
No em queda res més enlloc
que el meu cos, la intel·ligència,
el meu moviment sagrat,
la plena capacitat
de transformar-me i aprendre.
Seguir vivint plenament,
cercant allò tan mancat,
amb l’amor més florejat.
Estreta de llibertat
és el que temo, abomino.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de l'esperança, Poemes del desig

Invocació

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Simon Vouet

Fal·laç és aquest aire que no porta cap musa.
Esmussada de versos soc dintre la passera
d’una tarda d’oratge de l’alta primavera
amb les florides flors, amb llum que reverbera.

La fosca m’ha calat estant-me jorns a casa,
sense el mirall del món, sens poder contrastar-me,
i he de trobar qui soc, les meves coordenades,
la brúixola, els amors que dreçada m’aguanten.

Cercar la veritat que en mi tinc endinsada,
la bellesa latent, que convoca la màgia.
Sense aquesta visió, aquest ser il·luminada,

no sé ni que oferir, més que coses mundanes,
alienes a mi, buides, mancades d’ànima.
La musa em descura, sols faig per invocar-la.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes del desig, Sonets

Temps rodolant

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

Just va rodolant el temps
en la meva vida sola,
llum, claror, flors del vestit
en la primavera nova.

A la platja el mar és fred
però ja s’albira la joia
de quan el sol farà el ple
i capgirarà la història.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes del desig, Poemes per a dones

Funambulisme

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

Prenc l’ordre d’aquest món
de remorosa vida,
de colors esclatants,
tot claror sense mida.

Dins meu, només garbuix,
sang seca a la ferida,
enterboliment mut
dins l’ofegosa cripta.

Vull assemblar-me al món
al seu natural ritme,
al senzill bategar,
fer-hi funambulisme.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes de la llibertat, Poemes del desig, Poemes per a dones

Conquesta

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

Fujo endavant d’angoixa que em tenalla,
m’afanyo viva cap un horitzó clar
i vull plantar entre el temps del meu dia
gestos, valors que em puguin rescatar.

Temps amb dolor entre buidor d’amor
que ha ressorgit del fons del mar, tenebres,
on el sol pot assecar-me la sang,
les cicatrius amb res no es temperen.

La voluntat de ser feliç em mou,
per molt petita que pugui ser una festa
deleixo a fons el seu regal tot nou.

Ara ja no, no desespero, sols
un feixuc llast resta dins meu i em crema,
però trio el sol com la més gran conquesta.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes de la llibertat, Poemes del desig, Poemes solars

Puntaire

Posted on 9 Març 2025 | Deixa un comentari

Faig puntades de lletres, paraules embastades,
cuso vores, vivències d’una època a la baixa.
El color del meu fil és uniforme i cansa,
i es va segant a estones, i deixa males traces.

Vindrà un temps on jo brodi alexandrins i iambes,
on fistonegi hores d’harmonies intactes,
i el teixit que recami tindrà calats i randes,
ormejos de llum viva, i esdevindré puntaire.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes de la llibertat, Poemes del desig