Em dreço i sobrevisc tot i perdent potència,
isolada i abstreta, amb pensaments antics.
Així passa aquest temps, sull i irrecuperable,
l’apatia s’instal·la lenta però fent camí.
*
En un estat d’espera visc, desmobilitzada,
ni de la meva pàtria em cuido del destí.
El món aclaparat sota aquesta pandèmia
ens ha quedat segat, soc aclofada a terra.
*
Tan sols vetllo el present, tot allò que és salvable,
la meva vida alçada en marc de llar plaent,
i estimo la riquesa en què ferma m’assec,
*
la cosa més preuada, allò que avui em salva.
Preservo la salut, amor i meravella
del món i del seu tremp que, reduït, m’acull.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 