Category Archives: Poemes de l’esperança

Música

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

Les notes són
un bell mocador al vent
que va ondulant-se.

Els seus colors
llueixen sota el sol
com una flama.

És a un vaixell
solcant l’onejant mar
vers terra llunya.

Com l’alegria
d’estrenar vida nova
plena d’espurnes.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de l'esperança, Poemes del jazz

Taules

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Ja torno cap a casa,
somovent-se va el tren,
no vacil·la, s’afanya,
corre vies de dret.

Hora ja de plegar
tot velam, jorn finit,
ve ara un llarg descans
al caire de la nit.

I no cal fer cap còmput
del succeït abans,
amb el món hem fet taules
i seguim endavant.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança

Ufana de llum

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

I de nou vaig cap a Barcelona,
i de cop em trobo dins del tren
amb la tarda que encara és molt jove.
Què hi puc fer a casa, al poble inert.

I fins sembla  que el blau em reconforta
d’un cel pur com mar a l’horitzó,
tanta llum que entra, que circula
en la tarda estesa al bosc frondós.

Ves per on, avui era un mal dia,
bo i ombrívol, tot d’esma esmunyedissa.
Del meu ésser no rajava cap doll,
sols la ufana de llum em reanima.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de l'esperança

Infinita

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Un aire meravellós
em fa retornar a la vida,
ve onejant, rasant, fregant,
renta de suor i calitja.

S’acosta a la terra ferma
seriós, profund, sensible,
va esculpint els sentits, pell,
fent-me com ell infinita.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa

Buit al voltant

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Encara soc en uns llimbs
de solitud, nits marcades
per malsons i angoixa al llit,
sense trobar eixida o casa.

Una amenaça planant
damunt de la meva vida
em té sagnant el costat,
soc ferida i enfondida.

Tot al meu voltant, el buit,
si caic, tant li fa a qui sigui,
soc a l’escapçat voral
i la terra es va engrunant.

Així passo jo aquests dies,
amb nits que tremem de por.
Però si bé a cops defalleixo,
faré front a tots voltors.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de l'esperança, Poemes de la solitud, Poemes de malsons, Poemes ombrívols

Bastió

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Rembrandt

Si perdo la confiança
en el meu cos sa, formós,
si és que em poso malalta
quan jo soc l’únic bastió,
s’esfondra tota esperança
en la vida, en aquest món.
Em sé tan fràgil i feble,
no tindré cap salvació,
i a sobre em faig lletja i vella
en contínua progressió.
Em pot restar la noblesa,
que no sé on reposarà
si és que em perdo a mi mateixa
i vaig cedint i minvant.
No em queda res més enlloc
que el meu cos, la intel·ligència,
el meu moviment sagrat,
la plena capacitat
de transformar-me i aprendre.
Seguir vivint plenament,
cercant allò tan mancat,
amb l’amor més florejat.
Estreta de llibertat
és el que temo, abomino.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de l'esperança, Poemes del desig

Desconcert

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Ros Ruseva

Què serà d’aquest dia, tot ell desconcertat,
en què me’n vaig amb tren, d’estació a ciutat,
per aplegar sentit, anar-me a banyar al mar,
ben sola, deslligada, solitària al meu llit,

la natura que clama tendreses i delits,
me’n vaig enllà el meu centre, buida d’intimitat,
sense cap saviesa, amb minsa voluntat,
tan sols potser aixecar-me a dins de mi mateixa,

alçar també aquest dia esponerós com l’or,
trasmudar l’energia, ser un pessic menys supèrflua,
rebre l’embat de l’aigua de vibració embruixada,

geni de l’oceà. I lleument besllumar
aquella que seria en la gesta cabdal,
enamorada i rica de l’amor fet real.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de l'esperança, Poemes del mar, Poemes ombrívols

Gradació

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Leonardo da Vinci

El meu defalliment sota el sol que s’escampa,
el meu país del sud i sens poder elevar-me.
Així passa el meu temps enfront a atzagaiades,
realitats cruentes, difícils d’afrontar-les.

Vaig vivint dia a dia, suportant els malsons,
sentint-me assetjada també pels meus dolors,
que duré sempre en mi, fins al jorn de la mort.
La meva solitud és el meu element,

on hi trobo la pau, recomponc l’equilibri,
em sento part del món, de tothom qui hi habiti.
Lentament sura en mi la riquesa que aplego,

la salut que em compon, els grans amors que deso,
i bellesa retinc, la que la vida engrana.
La meva llibertat de cop torna a emparar-me.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de l'esperança, Poemes de malsons, Sonets

Rodadissa

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

Em ve la música buidada de tot somni
d’aquests meus versos que jo voldria escriure.
Està esgotat el meu viure, no afina,
no rep l’embat de cap nova energia,

un transformar-me en matèria vibrant,
transparent, clara, remorosa, exultant,
solcant un món just desvetllat en mi,
trencant la rècula d’aquests infinits dies,

sense penar, però amb una rodadissa
feta de temps que es repeteix, que cau.
Del tot a punt n’és l’ésser meu serè

que empal·lideix dins quotidianitat,
sols l’alegria vull pel meu cos i fat,
tot vessant versos magnífics, musicats.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de l'esperança, Poemes ombrívols

Divendres nit

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

I passen estacions
amagades sota terra
amb la llum esmorteïda
com una tomba de segles.

Endavant pesadament
el tren feixuc s’arrossega,
i la gent es deixa anar,
mig envellida i sense esma.

És una nit de l’hivern,
hi ha la sonsònia monòtona
que anuncia els baixadors.
A fora, foscor i derrota.

Un dia en què s’ha deixat
l’energia en totes feines,
i és un divendres cansat,
la gent sols espera jeure.

La setmana s’ha esgotat
plena de treball, problemes,
ara que ha arribat al cap
potser hi haurà un petit lleure.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes dalt del tren, Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions