Category Archives: Poemes de les estacions

Sud

Posted on 14 Desembre 2018 | Deixa un comentari

pintura dibuix arbre sol a la tardor 000

Dia d’estiu
despunta a la tardor,
com un esclat,
com un regal de noces.
El fred d’hivern
ben just ja a tocar
colgarà el temps
entre humitats i boires.
Però el sol fort
pertinaç maldarà
per escalfar
el nostre sud de glòria.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes del temps, Poemes solars

Setembre

Posted on 17 Setembre 2018 | Deixa un comentari

flors de setembre

Com si fos vellut
acarono l’aire,
la llum de setembre,
que es manté per màgia.
D’hora aquestes tardes
humides, calentes,
en un mar sensual
de fruites i sembres,
giraran sens pressa
en pluges d’octubre.
Jo visc al seu magma
de terra fecunda,
de cossos oferts
tots fent plena lluna,
i retinc zelosa
la lleu meravella
que com tot canvia,
lenta però perenne.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes solars

Escalfor

Posted on 9 Juliol 2018 | Deixa un comentari

meravella rajos de sol 000000SunbeamsandGoldenrodsEdwinWarnerPar

El sol es comença a obrir
com una flor enjogassada,
comença a vessar escalfor
com una olor que s’esbrava.

El mon sencer es deixondeix,
tots els sentits es decanten
a l’amor que farà el ple
al pic d’estiu, roig garlanda.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol

Dreçada

Posted on 9 Juliol 2018 | Deixa un comentari
pintura dona primavera a pompeia

Fresc de Pompeia

El sol regna tot ple de beatitud,
fa florir la terra humitejada,
torna el bosc d’un clarobscur profund,
els volums esclaten com miracles.

No només pinta els ardents colors,
aquest sol dona forma i fondària,
jo enmig m’hi trobo amb contorns purs,
del tot dona i carnalment dreçada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars

Estacions petites

Posted on 19 gener 2018 | Deixa un comentari

estació ffcc les planes 000

Estacions petites
amb els seus rellotges,
dolces, modernistes
entre boscs de pins.

Passa llarg el tren
i a totes s’atura,
la gent se’n va amb ell,
el sol lent espurna.

L’aire resta quiet
amb olor de tarda,
l’aura de la llum
és tornassolada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de les estacions

Esplet

Posted on 18 Octubre 2017 | Deixa un comentari

lluna plena mar23345

Vetlla l’hora
de la lluna més plena
en la nit
olorosa i espessa
dins l’estiu
on la festa és esclat
en l’esplet
de l’amor desbordat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de les estacions

Estiu

Posted on 18 Octubre 2017 | Deixa un comentari

arbre amb llums estrella

La fonda nit xopa
d’estiu, plena d’astres,
escolta el ressò
de joves campanes.
Cristalls de colors,
els sons que desgranen,
s’hi enjoien estrelles
brillants i manyagues.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions

Tardor furtiva

Posted on 18 Octubre 2017 | 1 comentari

fulles roges de tardor

Falda de bosc
on bolets xics germinen,
el biaix de sol
deixa la terra ombrívola,
els flocs d’espores
circulen invisibles,
llavors arrelen
entre el sigil continu,
i una pau lenta
es confon estremida
amb l’olor roja
d’una tardor furtiva.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions

Estiu

Posted on 8 Agost 2017 | 1 comentari

dona noia estocolm a l'estiu

S’alcen els dies on jo m’hi moc lleugera,
viva i airosa com un ésser feliç.
La calor és la mel que regalimen,
de nit i dia, bellesa i infinit.
Ara és l’estiu on generós el sol
cau imponent sense racons ombrívols,
bufa un vent suau dels arbres plens d’oxigen
i el meu cos plana entre xardor i estels.
La nit traspua la joia de la vida
com el revés del dia ple de sol,
pertot titil·la una aura sensitiva,
sensual, rica, immensa com el mar,
i jo em gito plena de llum i somni
i tot vetllant-me l’estiu duu l’endemà.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars

On trobaré el ballador

Posted on 25 Juny 2017 | Deixa un comentari

pintura renois ball

P. A. Renoir

On trobaré el ballador
per anar de Festa Major,
en la xardor de la nit
ignota entre la fragància.

On trobaré el ballador
sota els fanals de colors,
la lluna a dalt commoguda
per l’alegria arborada.

On trobaré el ballador
d’ulls intensos i amarats
de l’estiu viu i endinsat
bressolant-nos en l’ardor.

On trobaré el ballador
que em faci encara més bella,
que en la nit dugui abrusant
la intimitat del seu ésser.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la nit, Poemes de les estacions, Poemes per als homes