Category Archives: Poemes de les estacions

Dia rentat de sabó
encara blau entre escuma,
l’aire invisible i xamós
duu l’olor neta de pluja.
Dintre la pau del teu jorn
la primavera despunta,
porta la nova llavor,
ja se sent, jove i fecunda.

Ara és l’hora
en què els boscos s’adormen
sota un sol
on ja s’albira el març,
temps polit
de jocs i d’hores nobles
on l’amor
tremola soterrat.

Migdia d’estiu,
passera del dia,
lluu un sol d’esplendor,
el ric món s’aviva.
Creixen els brancams
de tanta alegria,
gairebé inconscients,
no deixen clarícia.
S’enramen les flors
en trenats de tiges,
tot és verd i or
i colors que viuen.