
Ets primavera encesa
covant l’ardent estiu,
el teu goig enlluerna,
en tu l’ardor reviu.
I el vell camí del blat
es daura i espurneja,
tot esdevé estrenat
igual que a la infantesa.

Ets primavera encesa
covant l’ardent estiu,
el teu goig enlluerna,
en tu l’ardor reviu.
I el vell camí del blat
es daura i espurneja,
tot esdevé estrenat
igual que a la infantesa.
Publicat dins de Poemes, Poemes de les estacions

Un altre cop
s’estén el dia
esplèndid temps
de sol que raja
potent i clar
nodrint la vida
en un hivern
d’ànima alçada.
Em sosté a mi
en arc zenital
de biaix hi soc
mig enfondida,
manca la joia
i l’alegria
just aclofada
al meu voral.
I el florir d’arbres
del mig febrer
avui no arriba
ni a colpir-me
abandonada
al meu recer
a dies soc
tan minsa i nímia.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la desesperança, Poemes de les estacions, Poemes ombrívols

Raphael Kirchner
Flama el sol
aquest jorn de desembre,
vibra en mi,
de foscor condensada,
va desfent
tancament i col·lapse,
m’obre els ulls
cap al firmament blau.
L’escalfor
em conhorta i m’empara,
just començo
a fluir i a alenar
i ja albiro
la bellesa enramada
al meu ésser
i a l’oberta ciutat.
I espurneja
i comença a brandar
l’alegria,
elevant-se serena,
jo somric
i descloc l’entrecella
retornada
pel dia bategant.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars

Dia d’estiu
despunta a la tardor,
com un esclat,
com un regal de noces.
El fred d’hivern
ben just ja a tocar
colgarà el temps
entre humitats i boires.
Però el sol fort
pertinaç maldarà
per escalfar
el nostre sud de glòria.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes del temps, Poemes solars

Com si fos vellut
acarono l’aire,
la llum de setembre,
que es manté per màgia.
D’hora aquestes tardes
humides, calentes,
en un mar sensual
de fruites i sembres,
giraran sens pressa
en pluges d’octubre.
Jo visc al seu magma
de terra fecunda,
de cossos oferts
tots fent plena lluna,
i retinc zelosa
la lleu meravella
que com tot canvia,
lenta però perenne.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes solars

El sol es comença a obrir
com una flor enjogassada,
comença a vessar escalfor
com una olor que s’esbrava.
El mon sencer es deixondeix,
tots els sentits es decanten
a l’amor que farà el ple
al pic d’estiu, roig garlanda.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol

Fresc de Pompeia
El sol regna tot ple de beatitud,
fa florir la terra humitejada,
torna el bosc d’un clarobscur profund,
els volums esclaten com miracles.
No només pinta els ardents colors,
aquest sol dona forma i fondària,
jo enmig m’hi trobo amb contorns purs,
del tot dona i carnalment dreçada.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars

Estacions petites
amb els seus rellotges,
dolces, modernistes
entre boscs de pins.
Passa llarg el tren
i a totes s’atura,
la gent se’n va amb ell,
el sol lent espurna.
L’aire resta quiet
amb olor de tarda,
l’aura de la llum
és tornassolada.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de les estacions

Vetlla l’hora
de la lluna més plena
en la nit
olorosa i espessa
dins l’estiu
on la festa és esclat
en l’esplet
de l’amor desbordat.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de les estacions

La fonda nit xopa
d’estiu, plena d’astres,
escolta el ressò
de joves campanes.
Cristalls de colors,
els sons que desgranen,
s’hi enjoien estrelles
brillants i manyagues.
Publicat dins de Poemes de les estacions