Deixa l’agost un jorn curull de calma
del coent sol que a tots encontorns lluu.
Avui s’emboira un cel amb clarianes
llevant pressió al solejar feixuc.
I tanmateix tinc un deler de sol,
avui ocult, que es transforma en mancança.
Un bé de déu lliurat al nostre sud,
sempre esplendent, de qui en duem la marca.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Encara és migdia
Encara sobtat, el bosc no respira,
s’extenua al sol, immòbil, callat,
sense hàlit de brisa.
Encara és migdia
Serva el profund somni de sendes ombrívoles,
de nits de serena, rosada, mullena,
pluja intempestiva.
Encara és migdia
Tot i verdejant a l’agost suplica
un jorn de solaç, aiguat impactant
núvols i boirina.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Avança aquest estiu
com un mar en onades
poderoses, alades,
belles i recurrents.
Com tren en moviment
que s’atura a paratges
tots plàcids i entranyables
i prest segueix corrent.
Com dia somrient
amb les solars etapes
de matins, nits i tardes,
d’esperits diferents.
Així és la correntia
dels dies de ma vida
aquest agost de calda,
aliada amb el vent.
Publicat dins de Poemes, Poemes de les estacions, Poemes solars
S’eleva àlgid aquest dia d’agost
esponerós de verd i florits arbres,
estrany estiu, tot pla, rases vacances,
sense arriscar-se, sense eixir del confort.
Cal redreçar l’energia dels dies,
traçar camins entre coent calor,
donar valor al temps que ara se’ns lliura
sense viatges i sense anar al galop.
Feta de temps, cal que empleni l’espai
que just conté, amb la meva energia:
tres coordenades, base de tota vida.
Equilibrar-les ha de ser el meu mester,
sigui aventura o sigui bruixeria,
o el quotidià camí de l’anar fent.
S’entortolliga
la vida, el seu trenat,
dins l’esplendor
de la natura ardida,
la primavera
ja vessa l’ambrosia
al centre pur
del seu colós esclat.
I tots amors
giren en remolí,
encès mormol,
xuclador indefugible,
i així és com
per molts mil·lennis d’anys
naixem de nou
els éssers a la vida.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del desig
Carl Blechen
Ve un aire d’Orient
a l’íntima terra,
oberta en ciutat,
en la plaça tendra.
El sol pur traspua
rajos de cirera,
palmeres murmuren
oasis de festa.
A la plaça antiga
s’hi asseu jovenesa
presagiant delícies
que la nit ofrena.
Tarda sumptuosa,
aroma d’espècia
de joia vessada,
fugaç com eterna.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
Abrusament de sol
aquest estiu solemne,
la ginesta s’eleva
cercant els rajos verges,
els torna inflorescència
setinada de pètals,
les vergelles curulles
en són del doll l’essència.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes de les flors, Poemes del sol
Robyn Neild
Llum de l’estiu de la Mediterrània,
com juga el sol potent, tot abraçant-se
al nostre sud de passions i flames.
Com dins del pit ens ha deixat la marca
d’aquest desig de fruir, de vida alta,
aquest anhel, sens fi, de pell colrada
per tot l’esplet de l’amor en fondària.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes de les estacions
Com les passions
s’encarnen en l’estiu,
esca que encén
i remou els desitjos,
cors abrandats,
roents, cors trencadissos,
dones i homes
delint-se per ser amats.
Publicat dins de Poemes, Poemes de les estacions, Poemes del desig
De nit les llums belluguen en un mar de tarquim
espès i oleic sens lluna, paisatge sense fi.
Just va avançant el tren entre negror tancada,
quina hora ja tan alta semblen tot just les set.
Un hivern que s’allarga amb brots de vent i pluja,
dies enllefernats de gris fred sense sol.
I en tot el seu periple ens deixa la constància
humitosa i salvatge del temps i el seu mormol.
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 