Robyn Neild
Llum de l’estiu de la Mediterrània,
com juga el sol potent, tot abraçant-se
al nostre sud de passions i flames.
Com dins del pit ens ha deixat la marca
d’aquest desig de fruir, de vida alta,
aquest anhel, sens fi, de pell colrada
per tot l’esplet de l’amor en fondària.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes de les estacions
Com les passions
s’encarnen en l’estiu,
esca que encén
i remou els desitjos,
cors abrandats,
roents, cors trencadissos,
dones i homes
delint-se per ser amats.
Publicat dins de Poemes, Poemes de les estacions, Poemes del desig
De nit les llums belluguen en un mar de tarquim
espès i oleic sens lluna, paisatge sense fi.
Just va avançant el tren entre negror tancada,
quina hora ja tan alta semblen tot just les set.
Un hivern que s’allarga amb brots de vent i pluja,
dies enllefernats de gris fred sense sol.
I en tot el seu periple ens deixa la constància
humitosa i salvatge del temps i el seu mormol.
El matí del diumenge, arbres traspuant glaç,
un sol que s’esmicola se’ns desfà entre els dits,
capes de neu al lluny empolainen muntanyes
i un fred vibrant s’escola, gairebé efervescent,
pel més sobtat hivern d’aquesta pàtria nostra,
que es replega en l’abric, que s’interpreta càlida
i farcida d’estiu, plena del sol ardent
dins del provisional del fred que ve a esgarriar-lo.
Publicat dins de Poemes, Poemes de les estacions
No espero ningú,
com aquell que va
sol cap a la mort,
mans desenllaçades
de cap altre humà,
seguint un camí
no fressat encara,
estrenat per mi.
No elevo pas somnis
amb ningú, cap altre,
sinó amb mi mateixa
sota aquest estiu
xardorós i màgic,
sota d’aquest aire
magnífic que em tempta
al vespre expectant
a seguir vivint,
a anar afegint
bellesa al meu regne.
Publicat dins de Poemes, Poemes de les estacions, Poemes ombrívols
Calor i xardor en aquest dia esplèndid,
el sud esplaia el seu estiu més àlgid
i fins les pedres roents s’hi estavellen,
tot el que és viu immòbil el traspassa.
No corre aire i el sol potent esclafa,
xops de suor regalimem quimeres
d’obaga i pau en la densa bromera
de xafogor que el moviment tenalla.
I quan se’n va l’estiu xamós i ingenu
tots enyorem la seva calor brava
que innocent reverbera i escampa.
Estiu encès, ets un company que abraça
íntim i amant el meu ésser fet flama
amb una estreta torrentosa i galant.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del temps, Poemes solars
Sota d’aquest mant de calor ignífuga
faig la meva vida, endavant, trescant,
i venen les festes, els amors aliens,
les tendres trobades i alegries d’altres
mentre closa en mi passo a tot de llarg,
en l’àmbit tancat de l’esdevenir,
i si no me’n dolc és perquè en pren l’aire,
tot i que camino amb la vista baixa.
M’he plegat a tot el que no m’arriba
i accepto l’esquerda que em trenca per dintre,
m’hi col·loco enmig i des d’aquí ullo
i conec la fossa però mai no m’emmuro,
el món és essència, canvi i dialèctica,
i per totes bandes m’obro a la riquesa.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes de les estacions
I va desfilant el temps
mentre travessem l’espai
al ritme d’un trot de tren
que s’atura a estacions caldes.
En un estiu de cocció
no hi ha futur, només ara,
el temps fa tan sols d’actor
que es mou dins el seu teatre.
Curts pensaments, curt volar
d’una destinació a una altra,
entre claudàtors va el temps,
clos en la roba suada.
Vinc de moros i cristians
i la calor no em fa petja,
m’acompanya, és a les mans
com qualitat vital meva.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de les estacions, Poemes del temps
Just avui
ens comença l’estiu,
el tumult
de calor i de platges,
d’irisades
capçades dels arbres,
cos a l’aire,
brunor, voluptat.
Trota el tren
tot curull d’alegria,
en l’estiu
fastuós que es fa vida,
es remou
joventut, llibertat,
el temps s’alça
d’esplendor amarat.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de les estacions
Les roselles broten
entre herba de tarda
bressades pel sol
i el xiu-xiu de l’aire.
Són una penyora
del temps que ara avança,
primavera suau
de roig, verd i ambre.
Floreixen als terres
i a totes les tàpies
oloroses flors
de pètals i saba.
Bell i esponerós
és fa el temps magnànim,
tendres creixen llucs,
llavors, noves ànimes.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes per a nens
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 