Sol de figues i raïm,
vessant com suc que s’escampa
damunt la pell ben morena
de tant estiu que et traspassa.
*
El vent ve en ones suaus
del color lluent dels pàmpols
amb una passió latent
de densa polpa escarlata.
*
I piques com si de grana
fossin els teus rajos rojos,
amb la sentor de la vinya,
amb el sabor dels seus mostos.
*
Duem la marca a la pell
de la teva obra d’orfebre,
filigrana sumptuosa,
maduresa de setembre.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
S’accelera el temps al mes de setembre,
el sol lluu encara amb força d’estiu,
muda la consciència del món en essència,
són dies comptats nuats al fruir.
S’empenyen les fites, activitats dites,
i a l’horitzó es clissen petges a desdir.
Volem retardar el fred que s’acosta,
però el temps al seu pas ens atraparà.
*
Vindrà la tardor de pluja, sol, boira,
i després l’hivern s’ensenyorirà,
vindrà la nostàlgia de l’estiu de somni
com una quimera inserida endins
que es farà real quan la terra rodi
el seu temps indòmit en dies i nits.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Sonets
Segueix brillant l’estiu indòmit, sense treva,
sense repòs ni calma, tota plaça és calenta,
i l’ombra és amarada d’un bany maria ardent
entre la combustió d’un sol a ple batent.
Perleja suor, raja al cos tot abaltit,
el carrer s’ha fet vell tenyit d’un or antic,
i el bosc es mostra immòbil sota l’espetec igni,
la ciutat en ple incendi resta sola, en fallida.
S’ha anunciat un canvi alarmant, radical,
amb llampecs i tempestes, davallada de graus.
I ara no vull desprendre’m d’aquesta llibertat,
de cos, de ment, frugívora, que l’estiu ha lliurat.
Tota la pell al vent, l’aigua del mar, delícia,
festassa omnipresent del fondal de la vida.
Em queixo de la calda però és excelsa amiga,
la que comprèn qui soc, la que em consent ser lliure.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del mar
Deixa l’agost un jorn curull de calma
del coent sol que a tots encontorns lluu.
Avui s’emboira un cel amb clarianes
llevant pressió al solejar feixuc.
I tanmateix tinc un deler de sol,
avui ocult, que es transforma en mancança.
Un bé de déu lliurat al nostre sud,
sempre esplendent, de qui en duem la marca.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Encara és migdia
Encara sobtat, el bosc no respira,
s’extenua al sol, immòbil, callat,
sense hàlit de brisa.
Encara és migdia
Serva el profund somni de sendes ombrívoles,
de nits de serena, rosada, mullena,
pluja intempestiva.
Encara és migdia
Tot i verdejant a l’agost suplica
un jorn de solaç, aiguat impactant
núvols i boirina.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Avança aquest estiu
com un mar en onades
poderoses, alades,
belles i recurrents.
Com tren en moviment
que s’atura a paratges
tots plàcids i entranyables
i prest segueix corrent.
Com dia somrient
amb les solars etapes
de matins, nits i tardes,
d’esperits diferents.
Així és la correntia
dels dies de ma vida
aquest agost de calda,
aliada amb el vent.
Publicat dins de Poemes, Poemes de les estacions, Poemes solars
S’eleva àlgid aquest dia d’agost
esponerós de verd i florits arbres,
estrany estiu, tot pla, rases vacances,
sense arriscar-se, sense eixir del confort.
Cal redreçar l’energia dels dies,
traçar camins entre coent calor,
donar valor al temps que ara se’ns lliura
sense viatges i sense anar al galop.
Feta de temps, cal que empleni l’espai
que just conté, amb la meva energia:
tres coordenades, base de tota vida.
Equilibrar-les ha de ser el meu mester,
sigui aventura o sigui bruixeria,
o el quotidià camí de l’anar fent.
S’entortolliga
la vida, el seu trenat,
dins l’esplendor
de la natura ardida,
la primavera
ja vessa l’ambrosia
al centre pur
del seu colós esclat.
I tots amors
giren en remolí,
encès mormol,
xuclador indefugible,
i així és com
per molts mil·lennis d’anys
naixem de nou
els éssers a la vida.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del desig
Carl Blechen
Ve un aire d’Orient
a l’íntima terra,
oberta en ciutat,
en la plaça tendra.
El sol pur traspua
rajos de cirera,
palmeres murmuren
oasis de festa.
A la plaça antiga
s’hi asseu jovenesa
presagiant delícies
que la nit ofrena.
Tarda sumptuosa,
aroma d’espècia
de joia vessada,
fugaç com eterna.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
Abrusament de sol
aquest estiu solemne,
la ginesta s’eleva
cercant els rajos verges,
els torna inflorescència
setinada de pètals,
les vergelles curulles
en són del doll l’essència.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes de les flors, Poemes del sol
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 