Fresquíssim verd
sota la primavera,
fulles dansant
entre l’aire en renou.
Molsudes flors
enmig de l’herba gerda
sobre les branques
reverdides de nou.
El sol llampega
damunt tota la terra
com l’ambrosia
nodreix els déus i herois.
I l’alegria
alça a volar ben presta
fins al cel blau,
immens, sedós llençol.
Com si es visqués
la infantesa primera,
un doll feliç
penetra el món i el clou.
Publicat dins de Poemes de les estacions
La tarda serena no mou ni una fulla,
l’acompanya el cel, gris i blau de pluja.
La humitat amara el temps vaporós,
els vidres s’entelen, es fa íntim el món.
Una xemeneia fumeja escalfor
com un petó càlid a l’abril boirós
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes per a nens
Ara que ginestes
enramen muntanyes
amb tendres flors grogues
de posat festiu,
el sol roig vesteix
a doll tots els arbres
per dir-nos que és ell
el rei de l’estiu.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes per a nens
Finestres, lluernes
reflecteixen cel,
blau tocat de núvols,
cotó fluix immens.
Flonja amalgama,
dolç color pastel
tenyit de borratja
amb sucre fi i mel.
Sota aquesta nata
blavissa i suau
s’estén la muntanya,
el bosc, la ciutat.
I més enllà, pròxim,
remoreja el mar
blau-verd i benigne,
sota el cel de març.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes per a nens
Lluen núvols al cel,
primavera reeixida,
el sol s’escampa amb vels
de llum acolorida.
La tarda, verdejant
entre el bosc que sospira,
s’alça alta, exuberant,
en l’estació més viva.
Conviden els senders
fluents a caminar-hi,
a omplir-se de l’aroma
ardorosa dels pins.
Entre molses i obagues,
per sota les capçades,
es desfila el sol diàfan,
ben llunyà de la nit.
Suavitat de la terra
que passa amb batec d’ala,
on s’escola imparable
el magma que és el temps,
porta la pluja nova
al pas del teu oratge,
renova amb la teva aura
el viure fugisser.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
Tarda blavosa
d’hivern ja sòlid,
cel nuvolós
de pluja baixa,
al verd dels arbres
nia la fosca,
el vent condensa
el temps que passa.
Tarda humida
que va a acotxar-se
a la nit negra,
ja a la rotonda,
tarda sentida
de fràgil passa,
dalt l’infinit
la lluna escolta.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
Es clou la tarda polida de cel blau com d’infantesa,
la terra flonja respira, el sol tanca la parpella.
A l’horitzó les muntanyes semblen figures xineses,
la pau s’estén sobre els arbres, damunt la terra rogenca.
L’aire, feliç, s’ha aturat enmig del temps sense pressa,
tots els animals del bosc mantenen l’ànima atenta.
Fa flaire de netedat i remor de primavera.
Un hivern considerat el d’aquest gener que es dreça.
Publicat dins de Poemes de les estacions
Aquí es confon l’enyor,
entre el llenç fosc
que tanca el cel,
lent devenir
estrany entre grisor,
atonia amorfa
que instaura l’hivern.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes de les estacions
La tardor es clou
feta de fulles,
de bolets molls,
d’aiguats i pluges.
La tardor es clou
amb olors denses,
lluentors, sol,
boires espesses.
La tardor es clou
amb gust de molsa,
pinyes i pins,
llavors i espores.
La tardor es clou
ensomniada,
se’n va a dormir
fins l’altra anyada.
La tardor es clou
com una nimfa,
la mà d’un nen
pot sostenir-la.
La tardor es clou
dins d’un somriure,
l’hivern es lleva
al tron del príncep.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes per a nens
Paul Cézanne
En la pau de la tarda tranquil·la,
quan els arbres traspuen verd i ambre,
la claror cau potent i concisa
i en colors poderosos s’encarna.
En el goig de la tarda rotunda,
dins el bar, asseguts a una taula,
dos bohemis amb el seu temps juguen
apostant-se’l a un joc de cartes.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes del temps
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 