El cel és d’un dolç blau,
finament llostreja,
un vespre de rovell
gira damunt la terra.
A la plaça de sorra
obren els arbres braços
amb les fulles sonores
pel vent que fa suaus passos.
Ja han tocat les nou,
el dia s’allargassa,
és dins del juliol,
molt lentament s’ajaça.
Publicat dins de Poemes de les estacions
El dia clar
s’obre com una flor
que deixa anar
escalfor com a flaire.
Tòrrid juliol
ple de color i sabor,
de sentiment
i suor amarada.
El dia és llarg,
amb desig d’infinit,
fruita polposa
que va creixent i esclata.
A tots confins
bevem el glop concís
de la calor
xopa i mediterrània.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes de les estacions, Poemes del desig, Poemes solars
La tarda dalt de l’estrada
rodant a ritme del món,
de l’estiu extasiada,
bressolant-se en l’escalfor.
El cel reservat per a ella
amb el sol esplendorós,
el temps s’hi ajeu sense pressa
fins que baixi els esglaons.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes solars
L’estiu és un mar calent, una escalfor que es propaga,
un aire suau i breu que enjogassat s’enrialla.
L’estiu és camí de camps, camí de bosc de pinassa,
a frec espurneja el mar de sol roig i exuberància.
L’estiu és tarda punyent que fa enrojolar la cara,
ferma el cos i el sentiment de desig feliç d’un altre.
L’estiu és temps de cremor, finestres on corre l’aire,
esclat rialler, sentor de joventut començada.
L’estiu és respir profund a tocar de flors i astres,
la festa del temps nocturn ple de joies i besades,
passió que no s’esmuny quan la tardor fa la passa.
L’estiu és essència al ple de frisances i trobades,
de cruixits de seda al cel, de sentides serenates
i d’estremiments de pell d’una vida inacabable.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del desig, Sonets
La primavera enraiga
mils d’alegries,
un temps feliç immens
per somiar i viure.
L’aire acarona dolç
desitjos, faules
d’una infantesa bella
prop de la mare.
La florida és zenit
de colors, flaires,
de refilets d’ocells,
d’esvelts brancatges.
Al cel nítid de blau
núvols s’hi afanyen
per deixar gotellar
tamborinades.
Primavera que véns
tota mudada
de sol iridescent,
de vida ufana,
m’has fet drecera a mi
per transitar-te,
camino al teu caliu
com una daina.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes solars
Camina el tren
a tota marxa
entre el bosc i la brisa
enmig l’arbrada.
El cel és ple
de núvols d’aigua,
densitats de cotó
damunt solanes.
Dolços turons,
mediterrània,
fulla verda perenne
tot delicada.
Les estacions
passen fugaces
lliscant alegrement
entre brancatges.
Immòbil cel,
la terra en calma
rebrà pluja batent
a la vesprada.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la Mediterrània, Poemes de les estacions
El sol potent
s’enlluerna ell mateix
entre les fulles.
Lluen de llum
dringadissa i ardent
amb passió i fúria.
Neden al bany
del daurat vent ponent
que el sol inunda.
Mostren al cel
tots els colors del verd,
una per una.
Publicat dins de Poemes de les estacions
Espurnes glaçades
penetren la pell,
densitat de núvols
dalt del firmament.
Les fulles dels arbres
enllustren el verd,
els ocells voleien
al baix cel cobert.
Grans vetes de marbre
vien les carenes
on la pluja blava
caurà fent lluernes.
Els pins alcen branques
en l’hora amatent,
el tro ja denota
l’aiguat imminent.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions
Pluja i sol,
primavera festiva,
els teus rajos
traspassats pel plugim
suaus arquegen
amb una porpra ardida
tots els tons
de l’arc de sant Martí.
Pluja neta
que llisca decidida,
dolces gotes
caigudes a gotims,
transparents,
d’aigua rejovenida
que el cel llança
tal com si ens beneís.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions
Verdor espessa,
claror a doll vessada
i flors silvestres
a verdes clarianes.
Borbolleja la llum
a cada branca,
pengen densos els fruits,
petits encara.
Núvols al cel
de blancor enlluernada
guaiten el bosc,
que mai no hi falti aigua.
Publicat dins de Poemes de les estacions
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 