Giraven els cavallets de fira
entre els arbres florits de l’estiu,
colors i miralls en correntia
entre el tomb circular de l’encís.
Una tarda de claror expandida
filtrada per joia en moviment
on tota la infantesa resplendia
amb el trot alegre i fugisser.
Publicat dins de Poemes de les estacions
Devessall de calor
que cau del firmament,
cel transparent
on el sud s’emmiralla,
l’abelleix el riure
sensual i plaent
del viure lent
de la mediterrània.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes de les estacions
Ara és quan el sol pinta
amb el seu pinzell de rajos
els colors definitius
de la tardor de contrastos.
S’esmerça en una vivor
de fondos traços polits,
una eclosió saturada,
de tons sòlids i sentits.
El meu ésser tan exigu
en el tornassol del dia
cedeix terreny a la fosca,
s’arrauleix i renuncia.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Hi ha el dia
bromós i callat
amb la vida
recòndita i molla,
les llambordes
lluen d’humitat,
de cap ànima
no s’obre la porta.
Publicat dins de Poemes de les estacions
Es belluga l’estiu
amb el riure de vent,
les fulles delitoses,
l’onada al mar batent,
i tot l’arbrat potent
cap al cel blau de porpra.
Jo el travesso pel mig
entre flors que llampeguen,
amb el cor tan ferit
com la sang a les venes,
sense moure il·lusions,
espectadora aliena.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes ombrívols
Roda l’estiu la seva vida
de fast roent, d’alta conquista.
El cel és llis i transitable
per somnis bells de densa tarda.
Immens de blau, ens acarona,
somiós mar, serena ona.
Escalfor arreu, sol macerant-se
al seu caliu de vital astre.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Anhel de tarda d’estiu,
el mocador roig ondula
entre l’aire llevantí
mentre el camp de blat murmura.
Mocadoret de l’amor
tremolós com una fulla
que véns a fermar al cor
el brogit que mai s’atura.
Aire calent de roselles,
delit dins de l’hora bruna
amb el mocador premut
entre els llavis, roig espurna.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del desig
Ara que ginestes
enramen muntanyes
amb tendres flors grogues
de posat festiu,
el sol roig vesteix
a doll tots els arbres
per dir-nos que és ell
el rei de l’estiu.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol
Giragonsa del tren
enlluernant la via,
el bosc és ple de llum,
el sol tot ho il·lumina,
cada fulla lluent,
cada arbre que sospira.
Ja es prepara l’abril
dintre la nova brisa,
poderós de sol fort
i terra que germina,
quan arribi el roig juny
serà un esclat de vida.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de les estacions
En l’espai obert on el temps mandreja
la pluja es desclou a rajades netes.
El cel és capota grisosa i blavenca,
la terra es fa humil, generosa i tendre.
Germina la terra en el març profund,
serà tota esclat quan arribi el juny.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions, Poemes per a nens
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 