Category Archives: Poemes de les estacions

Divendres nit

Posted on 23 Març 2025 | Deixa un comentari

I passen estacions
amagades sota terra
amb la llum esmorteïda
com una tomba de segles.

Endavant pesadament
el tren feixuc s’arrossega,
i la gent es deixa anar,
mig envellida i sense esma.

És una nit de l’hivern,
hi ha la sonsònia monòtona
que anuncia els baixadors.
A fora, foscor i derrota.

Un dia en què s’ha deixat
l’energia en totes feines,
i és un divendres cansat,
la gent sols espera jeure.

La setmana s’ha esgotat
plena de treball, problemes,
ara que ha arribat al cap
potser hi haurà un petit lleure.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes dalt del tren, Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions

Dia anorreat

Posted on 16 Març 2025 | Deixa un comentari

Théodore Chassériau

Plora aquest meu dia anorreat
d’un estiu radiant de bellesa,
sento endins nostàlgia i dolor,
solitud, amargor en escomesa.

Tinc davant perspectives obertes,
ara el mar, més endavant Venècia,
però el mal que duc incorporat
a la còrpora no em deixa mai de petja.

I m’esclafen els vells malsons de nit
la buidor de totes les grans pèrdues,
i plorosa entre el sol solemnial
titubejo entre florir o perdre’m.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la solitud, Poemes de les estacions, Poemes de malsons

Mig febrer

Posted on 16 Març 2025 | Deixa un comentari

El dia amorf
sense colors
polsim terrós
sobre les coses
arbres d’hivern
branques pelades
la llum somorta
que aplaca l’ànima.
És mig febrer
l’any gira i gira
passen els dies
inadvertits
hi ha un gris paisatge
sota el cel llòbrec
els ametllers
no han pas florit.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de les estacions, Poemes ombrívols

Rigors

Posted on 15 Març 2025 | Deixa un comentari

John Everett Millais

Clocpiu aquest dia
de boira blavissa,
de núvols que escampen
sols malenconia,
de les flors que pengen
del passat estiu,
ja fosa la glòria
del sol a l’alçària
amb els rajos fixos
sense ni una màcula.

Així, amorfament,
un dia d’octubre,
dins de la tardor
d’un mes completat,
miro aquest meu món,
reflex del meu dintre,
anant cap a hivern,
caient en un cicle
que no alça els amors,
que enfonsa en rigors.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes de les estacions

Goig de la tarda

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

Una tarda d’octubre, el vestit, seda i flors,
la tendresa a les puntes de dits, llavis, al cor.
L’aire em fa voleiar l’amor alçant faldilles,
fregant ferm i suau el meu cos d’ofert viure.

M’acarona indolent i seductor em captiva
sota un cel primordial, entre els arbres que vibren.
Vaig acariciant amb l’esguard tot el cicle
de natura en el goig de la tarda infinita.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa

Estiu luxós

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

En aquest estiu luxós
d’arbres i plantes felices,
de flors que rompen en fruit,
de nius d’ocells que refilen,
jo soc una dona plena
que no es pot creure tan rica,
embriagada entre el sol
i la seva ombra magnífica.
Un cel d’un blau esplendent
tot lluent, sense una volva,
amb un vent vivificant
de tots sentits obrint portes.
Senzilla sumptuositat
de les tardes de promeses
del nostre món encantat
que de nit la lluna encensa.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de l'esperança, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes sobre la bellesa, Poemes solars

Pòsit de sol

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

El sol va deixant un pòsit
tan espès com una molsa,
gran com la il·lusió de viure,
tot i que som dins l’hivern,
però és tan sedós i amatent
que la vida se’n refia.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars

El cel per capçada

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

I torna l’estiu,
el cel per capçada,
condensada ardor,
perleig de suor,
passió arborada.

Ben bé dins l’obaga,
rere els finestrons,
pregon respirar
d’alta i ampla cambra,
l’amor a tocar.

Es baden les roses
en els cossos joves,
els llavis floreixen,
per besar es deleixen,
sensitius, carnals.

I ben prest es troben
amb estremits llavis,
la bellesa assagen,
i a la cambra ombrívola
la delícia enlairen.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes amorosos, Poemes de les estacions, Poemes sobre la bellesa

Mig octubre enllà

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Puja en el dia càlid
dels fons de cada ésser
l’agraïment de viure,
desgranat en bellesa,
expandit en somriure,
sentint al cos sencer
la més tàctil carícia.

Som mig octubre enllà
i l’estiu ens bressola,
i en el seu dolç bressar
el somni se’ns envola
cel amunt, al blau clar,
que endins ens fa desclosa
de l’íntim estimar.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de les estacions, Poemes sobre la bellesa