Paul Cézanne
En la pau de la tarda tranquil·la,
quan els arbres traspuen verd i ambre,
la claror cau potent i concisa
i en colors poderosos s’encarna.
En el goig de la tarda rotunda,
dins el bar, asseguts a una taula,
dos bohemis amb el seu temps juguen
apostant-se’l a un joc de cartes.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes del temps
Amoixa l’estiu
el blat que madura,
cabellera rossa
que el vent bat i embulla.
Enforteix el sol
l’olor de l’espiga,
s’escampa pel mar
que plaent sospira.
Bufa aire marí
damunt de les messes,
l’espiga enrogeix
dins la tarda encesa.
Els pins que separen
el mar i el bladar
els obren passera
pel seu festejar.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes per a nens
Tarda de mullena i el verd que s’esponja,
l’aire dens de pluja bufega i escombra
el passat, els anys, d’on l’amor retorna
tènuement, callat, amb totes les formes.
La mare, a la infància, o un home que arbora,
i el fill, de la mà, tornant de l’escola.
Aire que al present escampa en rodona
amors que han restat, vols de papallona.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda, Poemes del temps
Somni de tarda grisenca i dolça,
cant de bellesa de cambra closa,
l’aire amb olor densa d’un home
vellós i bru, de tendra força.
Tarda absoluta de savieses,
de secrets íntims, xopa de pluja,
blavosa i tendra, abastadora,
del lloc més íntim on l’amor triomfa.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda
S’estén la tarda
sobre els camins dels boscos,
polsim de sol
es respira per l’aire,
i el tren polit
que suau el traspassa
va deixant besos
a cada estació clara.
Publicat dins de ., Poemes dalt del tren, Poemes de la tarda
Vetes roses al cel anuncien
la imminent caiguda de la tarda.
Rosa la llum i l’hàlit de la vida,
que alena tendre sota el blau, apagant-se.
Traspàs de llum abans l’esclat de lluna,
de nit polida bategant sota els astres.
Un ull es clou, l’altre obre sens pressura
la lluentor d’una nit estelada.
Publicat dins de ., Poemes de la tarda
Plàcidament
s’estan al temps
les dolces nenes
mentre fluïen
colors de cel,
roses de mel,
tendreses lleus,
aigües tranquil·les,
dins d’una tarda
feliç i clara
que al si conté
melancolia.
I bufa un vent
que s’enduu amb ell
el fil del temps,
imperceptible.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes del temps
I en l’escuma del dia
queia una lleu pluja
suau com les carícies
que esperava d’algú.
Passava el temps dels arbres
amb les fulles verd somni
sota un cel de plom tènue
serè com el dolç aire.
I volia un amor
que seguís sent somriure
com la tarda sensible
que amb la terra girava.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda
En el mateix llit
que et vas deixar estimar
jec malalta.
Una tarda d’estiu,
nus,
pell contra pell,
quan la calor joiosa
entrava per la finestra.
Ara he clos els porticons
i el meu cos no sap fer festes,
però els meus pits forts i rodons
són els mateixos pits
contra els que, llarg, vaig preme’t.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
Vicente Romero
Surts de Festa Major
mudada i arreglada
i al rostre hi tens dolçor
i és dolça aquesta tarda.
De bracet amb amigues
pel passeig vas guaitant,
i un jove de la vila
t’ha ullprès, i el vas mirant.
El teu cos jove i càlid
se sent acollidor,
entremig de la festa,
entremig de l’ardor.
Hi ha remor d’alegria
de jovent, i aleteigs,
i olor de floralia,
i riure, i xiuxiueigs.
Tothom espera al vespre,
i, en acabat de sopar,
anar al ball i a la fira,
l’amor per estrenar.
I tu també esperes
trobar el teu despertar,
fer germinar la vida,
fruitar i estimar.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la tarda
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 