Espai de tarda confosa,
el sol de biaix il·lumina,
els nens surten de l’escola,
el blau alt del cel ja gira.
Tarda de confí tancat,
el món en si es capfica
deixant-nos abandonats
en el temps indefinible.
Immensitat sense nom,
espai en què s’esbarria
la força astral del clar jorn
fins que el vespre es realitza.
Publicat dins de Poemes de la tarda
Tarda blavosa
d’hivern ja sòlid,
cel nuvolós
de pluja baixa,
al verd dels arbres
nia la fosca,
el vent condensa
el temps que passa.
Tarda humida
que va a acotxar-se
a la nit negra,
ja a la rotonda,
tarda sentida
de fràgil passa,
dalt l’infinit
la lluna escolta.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
Bicicleta entre camps,
les flors amb l’aire vibren,
el teu cabell daurat
es confon amb espigues.
Olor de ginestera,
olor de sajolida,
vas fent camí arran
les vorades florides.
El sol s’estén suau
damunt el teu somriure,
la tarda va endavant,
voleia la faldilla.
Entre els llavis oberts
les dents premen l’orquídia
que l’atzar t’ha brindat,
dona formosa i lliure.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes per a dones
Va passar un àngel
que no era per mi,
vaig tancar els ulls
per poder olorar-lo,
Molt a frec meu
de tarda el vaig tenir,
preciós com res,
tant com inabastable.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes de la tarda
Tarda meravellosa,
en el teu centre sóc viva,
sota la blavor encantada,
entre els boscos i la brisa.
Tarda de colors, contrastos,
riquesa que predomina
damunt la pell despullada
dintre el cos, que es vivifica.
Tarda feta d’encanteri,
al fons, el mar que sospira,
la ciutat sencera estesa
sota el teu regne benigne.
Tarda de fruits de setembre
d’aquesta terra que gira,
espai obert de sol tàctil
on tota pena s’esquitlla.
Tarda d’il•lusió als ulls,
el teu nèctar regalima,
la magrana esclata, al punt,
la mediterrània vibra.
Tarda punyent de tardor
portes a vessar la vida,
tu ets el meu horitzó,
de la mà et vinc, agraïda.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes de la tarda
Paul Cézanne
En la pau de la tarda tranquil·la,
quan els arbres traspuen verd i ambre,
la claror cau potent i concisa
i en colors poderosos s’encarna.
En el goig de la tarda rotunda,
dins el bar, asseguts a una taula,
dos bohemis amb el seu temps juguen
apostant-se’l a un joc de cartes.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes del temps
Amoixa l’estiu
el blat que madura,
cabellera rossa
que el vent bat i embulla.
Enforteix el sol
l’olor de l’espiga,
s’escampa pel mar
que plaent sospira.
Bufa aire marí
damunt de les messes,
l’espiga enrogeix
dins la tarda encesa.
Els pins que separen
el mar i el bladar
els obren passera
pel seu festejar.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes per a nens
Tarda de mullena i el verd que s’esponja,
l’aire dens de pluja bufega i escombra
el passat, els anys, d’on l’amor retorna
tènuement, callat, amb totes les formes.
La mare, a la infància, o un home que arbora,
i el fill, de la mà, tornant de l’escola.
Aire que al present escampa en rodona
amors que han restat, vols de papallona.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda, Poemes del temps
Somni de tarda grisenca i dolça,
cant de bellesa de cambra closa,
l’aire amb olor densa d’un home
vellós i bru, de tendra força.
Tarda absoluta de savieses,
de secrets íntims, xopa de pluja,
blavosa i tendra, abastadora,
del lloc més íntim on l’amor triomfa.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda
S’estén la tarda
sobre els camins dels boscos,
polsim de sol
es respira per l’aire,
i el tren polit
que suau el traspassa
va deixant besos
a cada estació clara.
Publicat dins de ., Poemes dalt del tren, Poemes de la tarda
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 