Les roselles broten
entre herba de tarda
bressades pel sol
i el xiu-xiu de l’aire.
Són una penyora
del temps que ara avança,
primavera suau
de roig, verd i ambre.
Floreixen als terres
i a totes les tàpies
oloroses flors
de pètals i saba.
Bell i esponerós
és fa el temps magnànim,
tendres creixen llucs,
llavors, noves ànimes.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes per a nens
La suavitat de la tarda,
or vell i cel transparent,
alenar d’humitat i arbres,
en mi una angoixa latent,
certa per tenyir el respir
i emmetzinar la bellesa,
lluny de mi la veig fluir,
jo encerclada per la pena.
Fràgil per la soledat,
sensible a carícies tendres,
la tarda em ve a seduir,
jo segueixo en quarantena.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la tarda, Poemes ombrívols
Tarda lluent
de rajos sense núvols
tu resplendeixes
jo feixuga m’assec
el teu espai
és àgil i magnífic
el meu cos, fosc,
i tot desassossec.
Tarda airosa
del meu esgotat viure
mocador estès
ple de serrells de sol
al teu prodigi
vull elevar els designis
però just m’enfonso
en el no-res que em clou.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes ombrívols
Es plega la tarda
dins de si mateixa
tota amorosida
per l’alt sol potent.
Ara dauradeja
i els colors compacta,
i abaixa l’espatlla
el cel lentament.
Giren les manetes
a dins del rellotge,
dolça ella es transforma
sense comptar el temps.
Publicat dins de Poemes de la tarda
Translúcid dia
esclatant ple de sol,
tarda imponent,
verdejant i florida,
vull formar amb tu
una bellesa única,
transvasar anys
just en joventut pura,
obrir-me al sol
com una nova fulla
que tendra neix,
sense vida viscuda.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes del sol, Poemes ombrívols
Tarda de vent
transparent i fibrós,
fulles caigudes
estergeixen el terra,
tons rojos, grocs,
marronosos cruixents
amb fines puntes
com si fossin estrelles.
Tarda de vent
amb el cabell tot ros,
les mòbils branques
t’acaronen la pell,
fan de serrell
al teu front lluminós,
tarda punyent
de somnis sense espera.
Tarda de vent
enlluernat de llum
manifestant
la potència primera,
de tu jo prenc
la saba i el sabor
i al cos em resta
la teva força i festa.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes del vent
Tarda enfonsada
en la immobilitat,
gris de tardor,
pluja en el gruix de l’aire,
un lleu fracàs
en dibuixa el contorn
d’aquest dens temps
que no prendrà volada.
Em duu el tren
d’andana a baixador,
rodons rellotges
marquen l’hora aturada,
faig un camí
que és sols de transició,
com aquest dia,
d’una estació a una altra.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
Tarda estesa del meu ample món,
el cel blau et fa grandiosa,
el sol crema bategant d’ardor
dins l’estiu, on m’aixoplugo a l’ombra.
M’endinso pel pla camí del bosc
envoltada de pins i falgueres,
la mediterrània pobla tot l’entorn,
jo en sóc filla de l’estirp primera.
Tarda roja de sol de cremor
de l’agost més roent, el pur centre,
jo respiro enmig la sentor
la fondària de la teva festa.
Tarda silvestre
entre fonolls i espigues,
el fort sol crema
la terra engrunadissa,
sota dels pins
l’obaga es fa difusa,
sense cap vent
el juliol abrusa.
Les estacions,
entre plataners i heura,
duen frescor,
que tot el fullam venta,
a dins el tren
hi entra el sol a raig,
estiu roent
entre bosc i ciutat.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
La tarda dalt de l’estrada
rodant a ritme del món,
de l’estiu extasiada,
bressolant-se en l’escalfor.
El cel reservat per a ella
amb el sol esplendorós,
el temps s’hi ajeu sense pressa
fins que baixi els esglaons.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 