I al voraviu
de l’amor que es perfà
vivim de ple
la nostra gosadia.
Tardes ardents
fendint el temps fugaç,
deixant la marca
al nostre foc brunyida.
I renaixem
dins la saviesa, enllà,
de sol cremant,
d’intimitat bastida.
Mai res com tu
ni ningú més humà,
jo al teu caliu
de combustió i de vida.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la tarda, Poemes del desig, Poemes per als homes
S’alça la tarda
els pins enlaire
les cases dretes
les tiges rectes
els turons alts.
I així s’eleva
l’ànima meva
i així es dreça
la melangia
dels seus bassals.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la tarda
Declina el dia entre blaus i grisos,
núvols al cel, cabretes banyudes,
cap a ponent l’horitzó una línia
de roig roent ferint la foscúria.
Publicat dins de Poemes de la tarda
Visc en la tarda entrada d’una jove tardor,
amb fred punxant d’hivern, amb coïssor a les galtes.
És el meu ferm tauló anar a trobar-me amb altres
des del no-res on soc que em torna plana i vàcua.
Així prenc lleugeresa, el somriure s’escampa
i a cops pot aparèixer el volum que m’abasta
entre altres, aliens, esperits, forces nades,
l’energia d’on prenc alè per no enfonsar-me.
La riquesa a l’abast de qui vulgui trenar-la
en corda consistent per mantenir-se alçada,
per guaitar endavant i desplegar les ales.
Com vestigi d’amor en una mar negada
aquest sortir de fosc a una externa trobada
curulla de colors, de coneixença càlida.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes solars, Sonets
Fa olor la tarda en el paisatge estesa,
mel que rellisca del magne sol que escalfa,
suor que enganxa i pel cos regalima,
sol generós que en tots plans es prodiga.
Temps que és al pic de l’esclat de la festa,
de belles cambres en penombra sospeses,
incandescents els més bells cossos tendres
al puig d’amor on la vida és completa.
Cada cop soc més lluny de l’encanteri
i faig molts plans, viratges, sortilegis,
on hi soc jo, de còrpora aïllada,
sola i unívoca, guanyant, però sent molt minsa.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes de la tarda, Poemes del sol
Les roselles broten
entre herba de tarda
bressades pel sol
i el xiu-xiu de l’aire.
Són una penyora
del temps que ara avança,
primavera suau
de roig, verd i ambre.
Floreixen als terres
i a totes les tàpies
oloroses flors
de pètals i saba.
Bell i esponerós
és fa el temps magnànim,
tendres creixen llucs,
llavors, noves ànimes.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes per a nens
La suavitat de la tarda,
or vell i cel transparent,
alenar d’humitat i arbres,
en mi una angoixa latent,
certa per tenyir el respir
i emmetzinar la bellesa,
lluny de mi la veig fluir,
jo encerclada per la pena.
Fràgil per la soledat,
sensible a carícies tendres,
la tarda em ve a seduir,
jo segueixo en quarantena.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la tarda, Poemes ombrívols
Tarda lluent
de rajos sense núvols
tu resplendeixes
jo feixuga m’assec
el teu espai
és àgil i magnífic
el meu cos, fosc,
i tot desassossec.
Tarda airosa
del meu esgotat viure
mocador estès
ple de serrells de sol
al teu prodigi
vull elevar els designis
però just m’enfonso
en el no-res que em clou.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes ombrívols
Es plega la tarda
dins de si mateixa
tota amorosida
per l’alt sol potent.
Ara dauradeja
i els colors compacta,
i abaixa l’espatlla
el cel lentament.
Giren les manetes
a dins del rellotge,
dolça ella es transforma
sense comptar el temps.
Publicat dins de Poemes de la tarda
Translúcid dia
esclatant ple de sol,
tarda imponent,
verdejant i florida,
vull formar amb tu
una bellesa única,
transvasar anys
just en joventut pura,
obrir-me al sol
com una nova fulla
que tendra neix,
sense vida viscuda.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes del sol, Poemes ombrívols
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 