Category Archives: Poemes de la solitud

Vent

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

Giambattista Tiepolo

El meu referent
és la solitud
en aquests carrers
sensuals del vespre,
en un riu de vent
que és un mític déu.
Ve de l’infinit,
sol com jo mateixa.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Lava encesa, Poemes de la solitud, Poemes del vent, Poemes sobre la bellesa

Mirall nu

Posted on 11 Març 2025 | Deixa un comentari

Aquí hi ha el meu desert,
enmig la primavera,
la  sequera que em colga,
la inútil existència.

Primavera que lluu
curulla de flors fresques,
em fa de mirall nu,
mostra la meva esquerda.

Assolada dins meu,
la llum del sol s’escapa,
la vella poesia
no troba on recolzar-se.

És la manca de somni,
dolors apoderant-se
d’aquest meu flux vital,
on els presagis manquen.

Però no m’estaré aquí,
en un punt mort prostrant-me,
vull fer cap a un destí
on prendre vital aire.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de desamor, Poemes de l'esperança, Poemes de la solitud

Petersburg

Posted on 3 Març 2025 | Deixa un comentari

Penso en el fred Petersburg,
aquell cel immens del nord,
rius i afluents embravint-se
i la neu cobrint-ho tot.

Veig la bellesa aplegada,
majestuosa, al carrer,
ciutat de corts i de danses
amb vells dormint als cancells.

La solitud concentrada
fumejant en tot alè,
i a cap cambra, cafè o plaça
l’esperança no es concep.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Convoco bellesa, Poemes de ciutats, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes de les estacions

Perill

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

I t’he vist
tan desvalgut i pobre,
amb els ulls
abocats a l’abisme,
que s’ha obert
dintre meu la ferida
d’estimar
qui és desemparat.

Però en tu
hi nia el teu perill,
destructiu
per tu mateix i els altres,
i és així
com he de defensar-me:
no entendrint-me,
rebre, no sols donar.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud

Cap xiscle

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

No hi havia cap xiscle estrident,
tot restava en l’absoluta calma,
la guerra amb les ferides roents
en un tancat intern recolzava.

No hi havia desconsol ni planys
ni parpelles ni galtes mullades,
sols l’immens cabal d’aigua, salat,
batzegava en un pou de fondària.

No hi havia esclats de desesper,
el cos tornejat era en silenci,
sols el dolor encès i ensagnat
corroïa vísceres i nervis.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Terra caragirada

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

Giovanni Bellini

Vull una magrana oberta
amb les seves llavors grana,
per xuclar-ne tot el suc,
el seu teixit escarlata.

Perquè em torni l’esplendor
que amb els anys perdo, i s’acaba,
algú ple d’emoció
pel meu ésser, llavor i arbre.

Li tornaré la passió
amb les meves flors boscanes,
els efluvis, les carícies,
els fruits que duc i s’empaiten.

Però el meu voler no té lloc
en terra caragirada,
amb mi n’he de tenir prou,
així lliure, altre cop sana.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió, Poemes de la solitud

Desamor

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

Tinc gravat al cor tot el desamor
que pot dur un estigma.
Els somnis terribles de totes les nits
obren les ferides.
I és en la vigília que he d’apaivagar
l’angoixa que em fibla.
No puc respirar i el dolor punxant
va obrint noves vies.
Tot el dia provo refer l’equilibri
i així vaig sortint-me’n.
M’abandona tot, sense rellevància
el món no em fa lloc.
La meva passió, el desig d’amor
constantment fracassa.
I en el desamor absolut que em marca
comença la mort.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la solitud

Art

Posted on 2 Març 2025 | Deixa un comentari

Leonardo da Vinci

Enmig la xafogor
del meu país d’estiu
faig els camins sabuts,
el cos buit de carícies,

el meu estèril temps
posat damunt la pell
sota un sol que reclama
penombres d’una cambra,

sentits incandescents
i tot l’amor xopant-se
del miracle d’amar-se,
creant l’art més roent.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la solitud

Vent conscient

Posted on 12 Juliol 2023 | Deixa un comentari

Venia aquest vent,
llunyà, obstinat,
recorrent la terra
des del firmament,
sol en el seu gènere,
tot absort en ell,
com si explorés
terra despoblada.

Col·lidia amb mi
esbullant cabells
m’esculpia el rostre,
tot el meu perímetre,
em palpava, expert,
m’entortolligava,
i íntimament,
delerós, conscient,
amb tot el seu tremp
ferm m’escodrinyava.

Fins que, cautelós,
de mi es deseixia,
assenyat, silent,
em deixava anar,
girava cos, mans
vers terra llunyana,
sabent que jo no era
qui amb passió cercava.

Deixa un comentari

Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes de la passió, Poemes de la solitud

Paradisos

Posted on 24 Març 2022 | Deixa un comentari
Pintura del Fayum. Època romana a Egipte. Anys 50 aC

I tots els meus paradisos
he perdut, són ensorrats,

així ho somio de nits,
clarivident, trasbalsada,
sense saber on anar a raure,
el meu amor sens topant,

inhòspit i buit el món
on he anat sobrevivint,
on he agençat, ple de força,
un univers personal,

sense absoluts, ple de pèrdues
i un lament al fons constant.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols