Category Archives: Poemes de la solitud

En un desert de presències
visc en plena solitud,

una sensació d’abisme
on ferma em retinc de caure.

I aquest no saber sortir-me’n,
i l’astorament que em glaça.

Prenc direccions no enraonades,
en un extrem planto fites,

cerco trencar eixos que aguanten
l’horror velat que em limita.

Sorgit d’un fondo dins meu,
voltant-me sempre em gravita.

M’esclafa la solitud,
perdo el sentit i l’origen.

Vesteixo la solitud
com una capa de mort,
i passa la meva figura
alçada entre la nit
per carrers desnonats,
freturosa i eixuta.

Isolada en el buit,
amortallada en viu,
se m’aparta tothom,
els ulls esbatanats,
tement la malvestat
que gela i s’encomana.

Margarita Georgiadis

Aquest és el meu dolor
en un poltre de tortura,
m’estreba enrere la vida,
m’esqueixa l’ànima obscura.
I tots els passos que faig
són per deixar-lo enrere
però esclata amb ferocitat,
la sutura es desintegra.

.

Gary Lucy

Amb udol de sirena
d’un vaixell de vapor
així sonen els anys
que, lents, han dit adéu,
i se’ls emporta el mar
a un destí boirós,
allà on, irremissible,
els espera el naufragi.