Category Archives: Poemes de la pluja

Els somnis s’escolen
pluja enllà,
les gotes rodolen
rere els vidres,
regalims d’amors
que van passar
en temps assolellats
de melodies.

―cotó fluix
tarda de malva
pluja en el rompent que cau
com esllavissada llàgrima
un ocell
silent el cant
vola enfilat dalt de l’aire
les estrelles xiuxiuegen
rere la crinera blava
se sent olor de pins sans

començarà aviat l’oratge―

Brent Heighton

És el capvespre i plou
a parcs i places,
passegem sota sols
de fanals i astres.
Llambrega l’avinguda
polida d’aigua,
la remor de tempesta
fa ressò a l’ànima.
El cel és d’un blau dens,
inescrutable,
el seu espurnejar
lent ens amara.
Als arbres de tardor
són d’or les fulles,
lluentor amb tocs de roig
que endins inunda.
En l’hora olorosa
plena de calma,
el gravitar del món
se’ns encomana.
Sota un paraigua íntim
tracem les passes,
ens envolta el caliu
de l’abraçada.

Dia tancat i plujós,
envoltant el recer de la terrassa,
l’aire s’ha tornat espès,
entra grisenc dins de l’ànima,
es perfilen concrets els contorns,
els paraigües fan feixuga la plaça,
la gent camina cap a un sol horitzó,
jo somio amb quimeres de sol i platja.