Category Archives: Poemes de la pluja

Pluja de març

pluja a les flors

En l’espai obert on el temps mandreja
la pluja es desclou a rajades netes.

El cel és capota grisosa i blavenca,
la terra es fa humil, generosa i tendre.

Germina la terra en el març profund,
serà tota esclat quan arribi el juny.

Tardor

pluja fulla a l'aigua 000

Tardor de pau
amarada, tan càlida
la pluja et renta
lentament, confiada,
el temps cau dolç
dins les gotes pausades,
absent traspua
la intimitat alada.
Tardor sospesa
entre mullena i fulles,
llàgrima tendra
damunt carrers i arbres,
t’inspira endins
la suavitat que mulles,
de la mà et cau,
ben xopa, la nostàlgia.

Paraigües

ombra 000 pluja paraigua

Dia tancat i plujós,
envoltant el recer de la terrassa,
l’aire s’ha tornat espès,
entra grisenc dins de l’ànima,
es perfilen concrets els contorns,
els paraigües fan feixuga la plaça,
la gent camina cap a un sol horitzó,
jo somio amb quimeres de sol i platja.

Sospir

cel 000 amb núvols sicília

Contrallum del cel,
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.

Ennuvolat dens,
minses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.

Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.

Cel cobert

pluja 000 ocells herba arbre tort

Espurnes glaçades
penetren la pell,
densitat de núvols
dalt del firmament.

Les fulles dels arbres
enllustren el verd,
els ocells voleien
al baix cel cobert.

Grans vetes de marbre
vien les carenes
on la pluja blava
caurà fent lluernes.

Els pins alcen branques
en l’hora amatent,
el  tro ja denota
l’aiguat imminent.

Arc de porpra

arc 000 sant martí 328905

Pluja i sol,
primavera festiva,
els teus rajos
traspassats pel plugim
suaus arquegen
amb una porpra ardida
tots els tons
de l’arc de sant Martí.

Pluja neta
que llisca decidida,
dolces gotes
caigudes a gotims,
transparents,
d’aigua rejovenida
que el cel llança
tal com si ens beneís.

Tarda de mullena

dona noia amb el paraigua al revés pluja

Tarda de mullena i el verd que s’esponja,
l’aire dens de pluja bufega i escombra
el passat, els anys, d’on l’amor retorna
tènuement, callat, amb totes les formes.
La mare, a la infància, o un home que arbora,
i el fill, de la mà, tornant de l’escola.
Aire que al present escampa en rodona
amors que han restat, vols de papallona.

Tarda de pluja

pluja darrere la finestra foto bonica

Somni de tarda grisenca i dolça,
cant de bellesa de cambra closa,
l’aire amb olor densa d’un home
vellós i bru, de tendra força.
Tarda absoluta de savieses,
de secrets íntims, xopa de pluja,
blavosa i tendra, abastadora,
del lloc més íntim on l’amor triomfa.

Transcurs

Cauen a pes
els sols que són els dies
rodant ben lents
fins acollir la lluna
i sota els vents
cardinals que pergiren
s’obren camins
a recer de foscúria.

La pluja cau
amb la mullena blava
gran cabellera
del cel escorredissa
les seves trenes
degotant en l’oratge
alenant l’aigua
que tot ho vivifica.

I arriba el fred
rigorós de gelades
reflectint cels
amb flors de gel i vidre
esclarissant
esperances badades
fent un apart
abans l’esclat de vida.

Somriure

 

I en l’escuma del dia

queia una lleu pluja

suau com les carícies

que esperava d’algú.

 

Passava el temps dels arbres

amb les fulles verd somni

sota un cel de plom tènue

serè com el dolç aire.

 

I volia un amor

que seguís sent somriure

com la tarda sensible

que amb la terra girava.