En l’espai obert on el temps mandreja
la pluja es desclou a rajades netes.
El cel és capota grisosa i blavenca,
la terra es fa humil, generosa i tendre.
Germina la terra en el març profund,
serà tota esclat quan arribi el juny.
En l’espai obert on el temps mandreja
la pluja es desclou a rajades netes.
El cel és capota grisosa i blavenca,
la terra es fa humil, generosa i tendre.
Germina la terra en el març profund,
serà tota esclat quan arribi el juny.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions, Poemes per a nens
Tardor de pau
amarada, tan càlida
la pluja et renta
lentament, confiada,
el temps cau dolç
dins les gotes pausades,
absent traspua
la intimitat alada.
Tardor sospesa
entre mullena i fulles,
llàgrima tendra
damunt carrers i arbres,
t’inspira endins
la suavitat que mulles,
de la mà et cau,
ben xopa, la nostàlgia.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions, Poemes del temps
Dia tancat i plujós,
envoltant el recer de la terrassa,
l’aire s’ha tornat espès,
entra grisenc dins de l’ànima,
es perfilen concrets els contorns,
els paraigües fan feixuga la plaça,
la gent camina cap a un sol horitzó,
jo somio amb quimeres de sol i platja.
Publicat dins de Poemes de la pluja
Contrallum del cel,
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.
Ennuvolat dens,
minses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.
Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda
Espurnes glaçades
penetren la pell,
densitat de núvols
dalt del firmament.
Les fulles dels arbres
enllustren el verd,
els ocells voleien
al baix cel cobert.
Grans vetes de marbre
vien les carenes
on la pluja blava
caurà fent lluernes.
Els pins alcen branques
en l’hora amatent,
el tro ja denota
l’aiguat imminent.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions
Pluja i sol,
primavera festiva,
els teus rajos
traspassats pel plugim
suaus arquegen
amb una porpra ardida
tots els tons
de l’arc de sant Martí.
Pluja neta
que llisca decidida,
dolces gotes
caigudes a gotims,
transparents,
d’aigua rejovenida
que el cel llança
tal com si ens beneís.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions
Tarda de mullena i el verd que s’esponja,
l’aire dens de pluja bufega i escombra
el passat, els anys, d’on l’amor retorna
tènuement, callat, amb totes les formes.
La mare, a la infància, o un home que arbora,
i el fill, de la mà, tornant de l’escola.
Aire que al present escampa en rodona
amors que han restat, vols de papallona.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda, Poemes del temps
Somni de tarda grisenca i dolça,
cant de bellesa de cambra closa,
l’aire amb olor densa d’un home
vellós i bru, de tendra força.
Tarda absoluta de savieses,
de secrets íntims, xopa de pluja,
blavosa i tendra, abastadora,
del lloc més íntim on l’amor triomfa.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda
Cauen a pes
els sols que són els dies
rodant ben lents
fins acollir la lluna
i sota els vents
cardinals que pergiren
s’obren camins
a recer de foscúria.
La pluja cau
amb la mullena blava
gran cabellera
del cel escorredissa
les seves trenes
degotant en l’oratge
alenant l’aigua
que tot ho vivifica.
I arriba el fred
rigorós de gelades
reflectint cels
amb flors de gel i vidre
esclarissant
esperances badades
fent un apart
abans l’esclat de vida.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions
I en l’escuma del dia
queia una lleu pluja
suau com les carícies
que esperava d’algú.
Passava el temps dels arbres
amb les fulles verd somni
sota un cel de plom tènue
serè com el dolç aire.
I volia un amor
que seguís sent somriure
com la tarda sensible
que amb la terra girava.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de la tarda