Category Archives: Poemes de la pàtria

País íntim on s’ensonyen els gats,
on darrere les finestres se somia,
on la roba s’eixamora cap al tard,
on la lluna es bressola al vellut blau del dia.

País íntim on les gavines volen
damunt terrats engalanats de brisa,
on el mar xiuxiueja a tothora
el seu amor sincer amb el vent que el captiva.

País íntim on la festa retruny
al fons dels timbals i al cor de la vida,
els passejos resplendeixen de llum,
la tarda passa suau amb sentor d’alegria.

País íntim d’aire transparent,
la gent va de bracet a la fira,
la llengua ressona als arbres imponents,
a les altes muntanyes i als carrers de les viles.

País íntim, intens i porticat,
cada dia amb olor de sajolida,
pàtria meva, país il·limitat,
l’anhel més endinsat, neguit que se somia.

País íntim, qui et pogués conrear,
tot sencer, de muntanya a planícia,
qui pogués allargar una mà
i tenir-te enter, immensíssim i lliure.

L’angoixa al cel convuls
del vespre consternat,

dos homes a presó
per conrear una pàtria,

rodola a sotracs
aquest dia ferit

vers la nit revoltada
desafiant tenebra,

la Llibertat reclama
mossegant-se els punys

dos homes innocents
a la regió infrahumana.

La rebel·lió s’encén
perquè us volem a casa.

Alegria
ferotge de diumenge,
tot l’espai
amplíssim ple de festa
en la terra
ardent i catalana
que a tocar
serà una lliure pàtria.

No ens venceràs perquè sigui gegant
la teva força bruta desfermada.
Entre els rulls del meu poble hi és vibrant
el seny d’un déu: la intel·ligència clara.

Pàtria viva,

no et vas perdre quan van enrunar-te,

al riu de la desfeta pervivien

les joies radiants, amagant com brillaven,

arrelades al magma ancestral d’un mil·lenni

que amb esclat ressorgia de cada atzagaiada,

que invicte resistia al caire de la Història,

la que avui, en fondària, construïm dia a dia

sense descans, tothora, fins arribar a la fita.