Sola era, i sencera,
felicitat oferta
dels teus invocats llavis,
percudia el batec
punyent de les estrelles
naixents que ens circumdaven
desfilant la tendresa
cabdellàvem els astres
d’un univers inèdit,
amb la pluja mullant-nos.
Xops i xops de carícies,
seguíem despullant-nos.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió
Émile Vernon
Tinc por de perdre el somni,
per això no t’escric
a la meva llibreta.
Com tu m’has fet tendresa
anhelant per vessar-se
en el teu fons misteri
d’humana incandescència
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió
Tinc les carícies
a punt als dits
per l’home que ets,
garbuix, pell clara,
el que s’acosta
i se’m sostreu,
qui vol que el truqui,
no anar de cara.
i cap dels dos
cedeix terreny,
però la tendresa
se’m somou, franca,
sols de pensar-te
i tenir-te a prop,
tot l’erotisme
també hi va inclòs.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió
La intimitat del dia,
la pluja tendra i blava
i tu, llunyà, feréstec,
la pell que vaig besar-te
mullada en el teu temps,
xopada de tastar-te.
Segueix rodant la terra,
jo i llavis despenjada.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió
Vaig viure amb tu, amor meu,
en tot l’abast, el meu ésser.
Sí, ja podia morir
havent tocat del tot fons
del més infinit renéixer.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes de la passió, Poemes per a M., Poemes per a un home
Amor, nit interpretada,
dos cossos prop de l’abisme,
bressolant en la barcassa
inestable de la vida.
Amor, solitud negada
dins l’oceà sense riba,
quan fa cap el temporal
s’enfonsa quaderna i quilla.
Amor, alta torre clara
d’una casa modernista,
es clouran els finestrons
i esdevindrà sols l’asfíxia.
Amor, frangible passera
per transitar nit i dia,
si t’arriba l’estocada
et cobrirà l’agonia.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la passió
On eres
quan les cues de les estrelles argentades
vibraven al so dels platerets
que al teu voltant repicaven.
On eres
quan en la nit transparent i imantada
es llums de porpra fluïen
pels carrers on caminaves.
On eres
quan les meves mans van obrir-se
com pètals de carícia
i els trinxares.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes de la passió
Passes de llarg i en res t’atures
i en el teu recórrer lleu tot
ho traspasses. Una reguera
de bellesa continguda
pel camí que apressadament
llisques i amares. Et miro
de lluny les cantelludes formes,
l’angle de l’ull i la mirada obliqua.
Llunyà, isolat, de reüll
m’entrelluques, just em saludes.
Alces el braç, parapetant-t’hi.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes de la passió
Et trobo en la foscor
d’un carrer dels darreres,
solitari i callat,
i el pols de cop batega.
A penes giro els ulls
seriosa i esquerpa
i et dic un adeu fluix
amb la veu greu i seca.
Però un llampec de llum
que deixa ampla estela
m’ha sacsejat de ple
al centre de la pena.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes de desamor, Poemes de la passió
No pregunto res més,
només per les promeses
d’aquelles nits salvatges
damunt la pell del temps
subvertint-nos la vida,
el beuratge embruixat
que capgirava el món
amb un ordre complet,
els juraments extrems
llançant-nos contra cordes.
No pregunto res més,
només on va quedar
la remota olor
de l’amor desbordat,
com s’esbrava un perfum.
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 