Category Archives: Poemes de la nit

De nit

Posted on 17 Novembre 2019 | Deixa un comentari

nova york a l'hivern neu retallada

I surto de nit, al misteri ocult,
al fred circumdant amb neu que s’enfonsa.

M’obro pas enmig de túnels de fosca
envoltats per llums, estrelles, penombres.

Jo vaig com d’estrena cap al meu encontre
entre el món intens, espessit, insomne.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes solars

Nit olorosa

Posted on 8 Abril 2019 | Deixa un comentari

dona nua al camps prat natura noia 000 blanc i negre

I la nit olorosa curulla de misteri
es mou silenciosa estatjada en el temps.
Tota fina carícia, bruna per la tendresa,
la seva subtilesa s’estén pels llargs carrers.
Tal com una promesa, amb les flors, punys de pètals,
la llum en devessall del vessant de la lluna
en la seva textura filada hi és immersa
la meva alta volença, l’amor que vas  estar.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes per a M., Poemes per a un home

Gener vellutat

Posted on 15 gener 2019 | Deixa un comentari

nit solitària. fanals meravellosa molt més clara

Els llums encesos vetllen suaument la nit
mentre que avança el tren cap a ciutat,
obren camins ignots en la foscor,
carrers sospesos, misteris oblidats.

Enmig de l’aire nocturn i gravitant
respira estels un gener vellutat,
van passant llums, crisàlides de llunes,
fragant foscor que a la ciutat s’oculta.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes solars

Lluna ingràvida

Posted on 14 Desembre 2018 | 1 comentari

dibuix. dos gats mirant la lluna finestra

Irina Garmashova

La lluna flota a l’alt cel
sense pes, polida i clara,
si ve d’un aire l’alè
se l’endurà la bufada,
Farà corregudes lleus,
fluctuarà entre els astres,
i tornarà al firmament
de la meva cambra càlida.
Encendrà el seu cor de nit
esplendent de llum i gràcia
que vessarà raig a raig
damunt la immensitat blava.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes de la nit, Poemes per a nens

Núbil

Posted on 10 Juliol 2018 | Deixa un comentari

plaça nit ciutat cafeteria000

Remor de fulles
que el vent espolsa,
la nit profunda
seu seriosa
en una taula
a fora d’un bar
en una plaça
en intimitat.

La impressiona
el so del fullam,
tanca els ulls
i olora pluja,
respira fondo
l’aire pregon
i pensa endintre
en l’estrany del món.

Ella és núbil,
només voldria
tenir el vent,
però ell no la vol.
Les fulles duen
un formós cant,
rejoveneixen
el seu cossam.

La nit s’aixeca
i alça el vol,
sent que es fa vella,
que perd la son
i la volença
de somiar.

Qui vol el vent?
Bé, tant li fa.
No és pas a ella,
bruixa de nit:
se’n va amb la lluna
a l’infinit.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la nit

Nit escorxada

Posted on 4 Juliol 2018 | Deixa un comentari

carrer de nit desolat 000

Solitud, nit
devastadora al límit,
malson roent
que fa rodolar el seny,
nit de dolor
ferida i estremida,
l’embogiment
no té recer ni fre.
Nit d’esguard moll,
llàgrimes escorrent-se,
combustió
que crema les entranyes,
clivella els ossos
secciona el cervell tendre,
nit escorxada,
amb mi en canal oberta.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la nit, Poemes ombrívols

Nit exsangüe

Posted on 4 Juliol 2018 | Deixa un comentari

pluja de nit a letònia

Nit sense alè
colgada entre la boira
exsangüe nit,
abaixada parpella,
als ulls tancats
les llàgrimes hi voguen,
hi ha el xiscle sec
i glaçat d’una estrella.

Nit sense ports,
terrible nit vençuda,
eixarreïda,
dura foscúria eixorca,
el teu vent negre
enterboleix i buida,
toquen a morts
els pensaments tothora.

Nit, gran forat
de camins subterranis,
el teu silenci
fa xerricar juntures,
passera endins
hi ha encès el tenebrari
que duu al malson,
fossa de la nit crua.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la nit, Poemes ombrívols

Nit

Posted on 3 Juliol 2018 | Deixa un comentari

 

dona 00 noia nit pont mar

Es desvetlla de cop, la nit,
el cor espaordit i cec
aletejant desbocat
damunt el fragós abisme.

I ja de ple en la vigília
prova donar nom de nou
a les fràgils coses minses
en què intenta sostenir-se.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la nit, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Llum d’estels

Posted on 26 Juny 2018 | Deixa un comentari

nit estelada sobre el roine van gogh

Vincent van Gogh

Titil·la la llum
dins del riu, al lluny.
espessa com tinta.
Hi cau relliscant
i, encesa, va untant
riu de negror fina.
Fa olor dolça l’aigua,
i, galant, escampa
renou de florida.
En el cel nocturn
hi esclata una llum
d’estels gegantina.
Fa bo si la nit
t’abraça amb delit
silent i tranquil·la.
Beuré un aiguardent
al bar, al rellent,
entre la suau brisa,
i t’oloraré,
fragant com t’ronger,
i et besaré el riure.
Pell de nit, d’amant,
caliu ple d’encant
i de flor de vida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la nit

On trobaré el ballador

Posted on 25 Juny 2017 | Deixa un comentari

pintura renois ball

P. A. Renoir

On trobaré el ballador
per anar de Festa Major,
en la xardor de la nit
ignota entre la fragància.

On trobaré el ballador
sota els fanals de colors,
la lluna a dalt commoguda
per l’alegria arborada.

On trobaré el ballador
d’ulls intensos i amarats
de l’estiu viu i endinsat
bressolant-nos en l’ardor.

On trobaré el ballador
que em faci encara més bella,
que en la nit dugui abrusant
la intimitat del seu ésser.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la nit, Poemes de les estacions, Poemes per als homes