Category Archives: Poemes de la nit

Nit mullada

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

I potser podria
enfilar una estrella,
clamorosa, nua,
tant com jo mateixa,
mentre el jazz sonés
amb el seu solemne,
estremit esclat.
Estrella de llum
creada per notes,
zelant l’infinit
a avançades hores,
en la nit mullada,
tan profunda i sola.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la nit, Poemes de la pluja, Poemes del jazz

Genealogia

Posted on 18 gener 2026 | Deixa un comentari

Negra nit, vaig a buscar claror
a salons, a antigues cases nobles,
on floreix tant cultura com art,
que s’eleva damunt ciutats i pobles.

Una festa, allà on brindar amb xampany
per l’abstracte pensar de dones i homes,
figurant en música fugaç,
en els quadres que inauguren la mostra.

Ballarem al ritme de copsar
tot el goig que flueix i ens transforma,
i que ens fa éssers especials
al voltant d’un antic foc de cova.

Allà, sí, on va començar tot,
la claror, la genealogia
ja humana, creada a l’escalfor
de l’embat que al nostre avui gravita.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de la nit

Ciutat vibrant

Posted on 17 gener 2026 | Deixa un comentari

El tren habitual, quan l’agafo, ja fosc,
els llums freds que enlluernen, i a fora la nit
amb la seva olor densa, fragant de la humitat,
les espurnes de l’aire fregant, rasant la pell

a sota el cel altíssim, on viuen els planetes,
i estrelles amb la lluna, que orienta tots els mars.
No és una hora cansada, tot i que obscura nit,
comencen altres llums a la Rambla que encisa,

a carrers endinsats de la ciutat vibrant,
íntima i exultant, lúdica i combativa,
que vol fer més humana tota civilitat.

Cap allà soc en trànsit dins el tren renouer,
en la nit enigmàtica, absorta en la seva aura,
i el meu ésser que hi passa mentre que és el seu temps.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de Barcelona, Poemes de la nit, Sonets

Dia ja fos

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Dia ja fos
a les sis de la tarda,
a l‘estació
de Catalunya el tren,
tràfec de gent
que va a casa esgotada,
remor de veus
mentre el temps és silent.

Anem fent via
alleujats que s’acabi
un altre jorn
de feina, que ens ha usat,
Demà és molt lluny,
volem sols que s’allargui
la treva lliure
on no som suplantats.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit

Dissabte

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

En la nit blava
passen estacions
amb antics llums,
columnes de claror.

Després foscor,
el trontollar del tren,
a dins la gent
en el temps de dissabte.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit

Brogit

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

El brogit de la nit
és el xiulet d’un tren
de llums esgrogueïdes.
Lliscant entre sacseigs
em mena cap a casa,
amb la vida partida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la desesperança, Poemes de la nit

Miralls

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

És negra nit. Tots els vidres
del vagó ens fan de miralls.

Fent-hi ombra es divisen
carrers mal il·luminats.

Som al podi de les vies,
veiem vil·les des de dalt.

Les estacions ens rasen,
els fanals semblen somiar.

Duen l’hàlit de la lluna
calidesa de tardor.

Semblen plorar de nostàlgia
per tants trens i tan absorts.

Vers l’horitzó circulem
portant un vent misteriós.

Les persones van mirant-se
als seus miralls interiors.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit

Estacions esteses

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Corre el tren com si esperitat
tot tallant la tarda, la claror
d’un dels jorns de vespres escurçats,
quan el cel griseja ple de pluja.

S’alcen drets a la pell de la terra
boscos, cases, les posts d’enllumenat,
s’allargassen els raïls per on tresca
l’àgil tren, ja rectes, ja corbats.

I s’encenen fanals de llums antigues,
tot suaus, a estacions esteses,
se’n va el dia de mirada infinita
i en silenci brolla la nit serena.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit

Foscor vessant

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Forada la nit
el tren on som dins,
sense temps, llançat,
dins l’espai compacte.

Sols a una estació
desvetlla el rellotge,
solcat per la llum,
consciència d’una hora.

Endinsada nit,
xerriquen rails,
trota lleu el tren
amb batec de cor.

Seguim travessant
la foscor vessant.
A la matinada,
la ciutat estranya.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes del temps

Tren de nit

Posted on 16 gener 2026 | Deixa un comentari

Va perforant la nit
el tren que viu fa via,
en l’hora que aquest dia
ha clos el seu renou.

Nit de negror compacta
que ens envolta completa,
hàbitat dels alts astres
estrany a la consciència.

Volem arribar a port
i córrer cap a casa,
entre els petits carrers
de l’experiència humana.

I traspassar el portal
de la clova que ens guarda
la intimitat intacta,
ja nus, del tot salvats.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes de la pluja